dilluns, 21 de maig de 2018

De 0 a 100 sense mitges tintes

Ja sé que soc molt pesat, i avui torno a parlar de la meva tornada, però clar, després de 15 mesos sense fer de bomber que esperàveu?

Tothom em pregunta pel període de reingrés, de rehabiilitació a la vida bomberil... i si, a priori sembla una tonteria però no ho és. El fer guàrdies a trossos i sense comptar a mínims va be per a posar-te al dia, encara que et sembli que ets el mateix de fa un any, en realitat no ho ets. A veure, cadascú és diferent i generalitzar és molt difícil, i estic segur que fer un pla individualitzat ha de ser molt complicat, és per això es fan uns mínim que son útils en part, en altres coses potser no ho son tant.

Poder fer guàrdies a diferents torns va be, sobretot perquè vius cada torn com és, els diferents rols... el manaire, el crític, el manetes, el líder, el líder que no ho és, el que fa grup, el que és destructor, etc. Hi ha molts rols i cada un juga diferents papers depenent de la situació. Al final tots els torns s'assemblen. Uns podran semblar més canyeros que altres, però en realitat no se'n van de gaire un de l'altra.
Després has de jugar amb la teva capacitat de fer o no fer els deures encomanats. En el meu cas vaig passar per gairebé tots els vehicles i vaig descobrir poques novetats. Potser algun detall que abans de "marxar" ja desconeixia, però de vegades s'incorporen estris quan estàs de vacances o de festa i per tant ningú t'ha explicat que hi ha algo nou. Veus una caixa que hi posa "hilti" i penses que és una serra de sable o una radial i resulta que no, que a dins hi han posat unes peces "x" per a fer no sé què. De fet, si fos tant imprescindible tothom ho trauria cada matí de l'armari per a comprovar que hi és tot, però no és així. La majoria ni ho sap.

En aquestes pseudoguàrdies havia conduit el camió de tornada al parc, vaig pensar que era millor tornar a agafar les mesures abans de creuar Lleida, entre vehicles i passant-hi  pocs centímetres. La realitat però és que fins que no et toca agafar el vehicle d'urgència no saps el que hi ha. En realitat veus que passes entre dos vehicles, però ho fas poc a poc, per si has calculat malament. Mires a cada costat i veus que passes però no les tens totes i el company que tens a la vora et mira com dient, "nen, si sempre passaves ajustat, què fas avui?"
El cuquet del servei no el perds. De seguida em vaig posar les piles. La primera guàrdia oficial, en diumenge, ja em vaig cascar tallar un arbre del mig d'un camí. En un primer moment la moto-serra no tallava gaire bé (culpa de la cadena) i varem canviar d'eina. La segona moto-serra va anar molt millor i vaig tallar l'arbre com si res. Els companys en cap moment em van crear dubtes ni preguntar si sabia el que feia, al contrari em van donar tota la confiança per a fer, i van anar recollint una a una les branques i trossos tallats.
Tinc pendent parlar d'horaris... perquè anem a treballar dormint poc
Però clar, després d'una primera guàrdia on penses que ha estat un diumenge mogut, passes a una següent on aquí si que vaig pillar. El dia anterior ja m'havia llevat a les 5 del matí per poder anar a l'Escola a Mollet, a les 8, al curs d'Accidents de Trànsit, que havia de recuperar, i el dia de guàrdia em llevo a les 6, així que després de dos nits dormint molt poc arribes amb ganes d'una guàrdia tranquil·la. Doncs no gaire. No va ser una jornada estressant, però en que si que veus que el ritme dels serveis et costa especialment.

No hi va haver res complicat, hi ha companys que van tenir pitjor sort. A mig matí varem anar a un femer al Pla d'Urgell. En realitat és poca feina, emplaces el camió, muntes la mànega i vas remullant a la zona de la pala de l'excavadora, per a que no se escalfi gaire i se li rebenti algun "manguito". I passen les hores fins que et porten el dinar, en unes safates, i menges assegut als portons dels armaris baixos del camió. Vaja, com si fossis d'excursió. Entre vedells, bales de palla i olors de fem i vaques.
És curiós perquè mentre ets allí surt un servei en una nau, magatzem de vehicles de camp i cambres de fruita, i penses, mira com els del teatre: "molta merda", en el nostre cas ens ha salvat d'un servei de molta calor i feina. (que m'hagués agradat ser-hi, eh). Però quan després tornes al parc i veus que no hi ha vehicles ni ningú, penses que tot Lleida és per a tu i l'altra bomber que venia al camió. En aquest cas sort que van reforçar-nos amb un vehicle i dotació de Mollerussa, perquè en pocs minuts hi va haver un nou servei i el van fer ells. I com no hi ha dos sense tres, als pocs minuts va sortir un accident (que no va ser res) i apa, posa't les piles, camió i som-hi.

El que no t'esperes però és que quan arriben els vehicles del servei de la nau cremada, i comences a rentar mànegues i canviar ampolles d'aire, soni el telèfon i diguin que crema una part de la nau del costat. Aquest cop si que em va tocar anar-hi. Tampoc va ser cap servei complex. Algun punts calents havien reprès per alguna paret amb aïllaments inflamables, però en pocs minuts els companys de Serós ja ho havien controlat. Només calia buidar la nau de plàstics i fustes per a assegurar que no hi haguessin represes nocturnes. Res, que també vaig sopar a peu de camió. La safata d'espaguetis i de pop del migdia ara era de llonganissa i amanida.
Tornar al parc cap a la una de la nit no és res fora senyat, l'únic que si portes dos nits havent dormit poquet doncs és tocar el llit i quedar-te KO. L'endemà et lleves cansat, i vas fent durant el dia amb les obligacions personals, però quan finalment al vespre arribes a casa acabes amb una truiteta i caient rodó al llit.
Tornar a fer de bomber té d'especial que de nou fas allò que t'agrada i gaudeixes amb l'emoció de fer allò que realment desitges i has passat molts mesos sense poder fer. No és res complicat, ni has oblidat què havies de fer, ni es fa estrany la dinàmica dels torns, ni la gent, al contrari tothom et rep amb els braços oberts. El ritme de treball ja és una altra cosa. I sort que aquest maig ha estat plujós i no hi ha gaires serveis de vegetació un darrera l'altra encara que el juny ja el tenim a tocar. La veritat és que ja espero Sant Joan, son guàrdies ben entretingudes.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!