Perquè cremarà Collserola

La setmana passada us vaig deixar amb la incògnita de què passava a Collserola... Bé us ho puc plantejar de dues maneres:
       Opció A) Quan cremi Collserola trobarem la solució per salvar definitivament els boscos.
       Opció B) Simplement ja haurem entès que Collserola ha de cremar.

Qualsevol de les dues opcions a priori posen els pels de punta. Una cosa és pensar-ho i l'altra és dir-ho i pitjor encara és veure-ho escrit!

Al llarg dels anys he conegut força gent de Barcelona... t'agradarà Barcelona o no, però la gent que hi viu és molt peculiar. Son molt orgullosos de la seva gent i de la seva ciutat. I per tant miren amb bons ulls totes aquelles persones que vigilen per la seva supervivència. Més d'un cop m'han expressat l'admiració pels seus Bombers. "És que ens estimem molt al bombers nosaltres" (nosaltras?). I és cert. I ho expliquen amb un somriure a la boca perquè saben que el funcionament d'una gran ciutat depèn sovint dels seus cossos d'emergència. De qualsevol dels que hi ha.

Collserola és preciós. Pels que som de fora ens sorprèn quan ens hi porten a fer una passejada, o un trekking fins a Sant Cugat o una ruta amb 4x4 des de Molins... I cada cop més els barcelonins estan més preocupats per Collserola. Però Collserola té un problema. No és el foc. No son els porcs senglars que es colen als carrers de la zona més alta de la ciutat. Collserola té un problema d'arbres, de densitat vegetal. Collserola té el problema de Collserola. Els de Barcelona se l'estimen tant que no deixen que Collserola sigui una mica més "salvatge" i no una zona intocable. I aquest és el problema de gran part de Catalunya. Hem estat tant sobreprotectors amb els boscos que ara aquests son incorregibles. El mateix que els mestres diuen dels nostres fills? però aplicat al bosc. Si a un nen el deixes fer sense donar-li limits ni que aprengui dels propis errors, que passarà quan arribi a l'adolescència? Doncs això és exactament el que ens ha passat als boscos.

Fa molts i molts anys (http://unpobrebomber.blogspot.com.es/2016/05/de-canada-catalunya-historia-i.html) els bombers no existien, els boscos eren grans i també cremaven, alguns s'apagaven sols i els altres també. El fet que obrissin valls permetia la civilització de zones deshabitades, l'obertura de noves zones de conreu o simplement que els exemplars més vells s'eliminessin i amb les rebrotades hi havia sempre boscos nous. Evidentment no érem invasors de la terra, sinó uns habitants més i compartíem espais amb els animals. De tota manera en aquella època les guerres i les batalles feien de control poblacional, de la mateixa manera que el foc controlava l'evolució dels boscos.

Ara no tornarem a matar per evitar la sobrepoblació humana (ummm dona a pensar, en realitat mai hem deixat de tenir guerres), però si que tenim més consciència sobre el que li està passant al bosc. Així que comencem a tenir clar que el bosc és molt tupid, que els especímens s'estan envellint, que hi ha malalties que afecten als arbres, que hi ha èpoques de sequera i ens deixen una bona quantitat de fulles i de branques seques a l'arbre, o que cauen a terra... tot això fa que el bosc sigui cada cop més susceptible de cremar. S'està parlant ja de 6º generació d'incendis. El comportament dels incendis ja no depèn de la calor i la humitat sinó que la densitat i la quantitat de combustible que hi ha permeten que aquest incendi s'autoalimenti de forma exponencial a com ho feia abans i si els deixem fer gran serà una bèstia imparable. Des de Fisterra a Palamós, o des de La Seu d'Urgell fins a l'Ametlla de Mar.

Parc d'estiu de Collserola (Bombers Barcelona)

Collserola no deixa de ser un bosc més, en situació de risc de cremar. La solució no és rodejar-lo de bombers i camions. La solució és "fer neteja" i aquesta pot ser de dues maneres o comencem de forma seriosa a eliminar branques, obrir espais de baixa densitat arbòria i fins i tot alguna petita crema de gestió (en principi matolls), això o simplement cremarà.

De tota manera si cremés tampoc passaria res. Seguiria havent oxigen per tots. Segurament no faria de filtre natural com fins ara, però Barcelona sobreviuria perfectament. Que Collserola cremarà vol dir que o bé passa perquè algun dia s'hi posarà foc i tindrem la "bèstia" entre nosaltres o que definitivament creiem en la prevenció de les nostres llars i urbanitzacions, i per tant si evitem que el bosc ens entri a casa, per molt incendi que hi hagi a Collserola aquest no afectarà als habitatges ni habitants de forma greu.

Barcelona no deixa de ser una "urbanització" que té un bosc a cada costat. Collserola és el més reconegut i per tant "cuidat" (i espero que hagueu entès que això vol dir que és com un fill "mal criat") i el de Montjuïc, que en si ja és més un jardí (un portaventura, per entendre'ns) i que dóna molt pocs problemes, a excepció de la part del Morrot, però que gairebé cada any crema i no passa res. Veieu? allí el foc fa de les seves casa any, i ningú se'n preocupa.

Espero no haver causat cap trauma als barcelonins i que jo hi segueixi sent tant ben rebut com fins ara. Però heu d'entendre que el problema de Collserola és que Collserola per molt que us sembli no és natural. Si fos natural el foc se l'hagués cruspit vint vegades, ara tindria la meitat de densitat i no patiríeu per si s'hi posa foc o no. Ah, i els senglars estarien amagats per dalt.