i ja van 7 anys d'un pobre bomber

Qui ho havia de dir,

el 10/8/2010 estant jo de vacances no se m'acudeix res més que obrir l'ordinador i posar-me a escriure. Ja se sap, els bombers som molt raros i quan se'ns atura el cervell fem aquestes coses, "idees de bomber" en diuen.

Per sort se'm va acudir un nom mig enganxós, que en un principi no va agradar a gaire gent, i que molts associaven a la pobresa (i evidentment un bomber "en situació normal" no és pobre econòmicament parlant). Set anys més tard el nom d'unpobrebomber comença a ser conegut arreu. No només això, fa algunes setmànes vaig estar revisant el meu compte de Twitter i vaig afegir al meu nom la "coletilla" de piròsof. Em va semblar que definia el que estic fent en aquest moment. I pel que sé ha arribat molt amunt això. 😃

Porto 9 mesos sense poder fer una guàrdia, sense sortir a foc, sense travessar Lleida pel Passeig de Ronda amb camió, sirenes i pirulos, sense controlar els incendis pel GIS, o escoltar els incendis forestals que son lluny a través de l'emissora... realment ho trobo a faltar. I aquesta circumstància em fa sentir una mica menys bomber (que ho segueixo sent) però el fet de parlar de bombers, d'extinció, de recursos, de persones estant allunyat de bombers va fer plantejar-me el que estic fent des d'aquest lloc. I estic parlant de bombers, estic plantejant dubtes, estic posant raonaments sobre la taula que amb raó o sense intenten que entre tots ens plantegem coses relacionades amb aquesta cosa que molts portem dins i que es diu "bombers". I per sort estic a diferents canals d'informació que no només em permeten estar al cas de moltes coses, sinó que em considero ben informat de les coses que passen a bombers. I això em permet no haver-me deslligat d'aquesta gran passió. També és un gran esforç per estar informat i al dia de molts dels temes que hi ha a bombers. Parlar de bombers implica algunes hores de lectura, de recerca, i aprendre, bàsicament aprendre. En aquest bloc jo he après molt. 

He d'agraïr a aquest bloc el que m'hagi permès conèixer molta gent, amb alguns compartim idees, amb altres discrepem, però el fet de poder parlar-ne amb tranquil·litat, amb raonaments, amb dades i amb passió em fa sentir be i m'estimula a seguir el camí. Em sorprèn cada cop que algú se m'acosta i em diu que coneix el bloc, que n'és seguidor o que simplement comparteix alguna de les idees que hi reflecteixo. Reconec però que estic còmode en aquesta posició. Vagi on vagi sempre hi ha amb qui parlar de bombers. És igual si estic en un altre parc, en un servei o coincideixo amb els nostres "jefes" de Can Bombers en un acte formatiu, de presentació o de representació. Sempre hi ha qui se m'acosta i parlem mig minut de si allò que vaig escriure la setmana anterior està més o menys encertat.

El fet de poder compartir una passió com aquesta amb tota mena de gent em permet aportar el meu granet d'arena. Jo no seré mai un comandament ni un polític però espero poder aportar el que sé i que alguna cosa quedi, sinó seria temps perdut. Perdut tampoc, ho faig amb moltes ganes, perquè m'agrada i em surt així, Altres van amb bicicleta i es passen el dia fent esport, llegint o mirant la tele, jo escric.

Seguirem.

Alfons Tormo, "unpobrebomber"