dilluns, 31 de juliol de 2017

La batalla de les muntanyes

Quin títol avui no? Què va ser primer, la muntanya o l'home? Els animals o l'home? El foc o l'home?
Només cal preguntar a la família i segur que trobam a algú a qui no li agrada que deixin anar óssos a la muntanya, segur que son els mateixos que fa 40 anys ens van deixar quasi sense ocells, ni àligues, ni rapinyaires... també son els mateixos que llençaven llaunes i ampolles a les "cunetes" de la carretera quan sortiem d'excursió el diumenge, amb la nevereta plena.

Uns anys després hem anat agafant consciència que cal cuidar  la natura, ara ja gairebé ningú deixa la brossa al costat de la carretera ni al mig del bosc. Només ho fan al costat dels contenidors urbans. Però també s'han recuperat espais on hi tornen a viure voltors, óssos... cada cop et trobes amb més cabirols per la muntanya. Fins i tot l'entorn de Barcelona sembla que tingui l'aire net. Recordo que quan passaven Martorell, camí de Molins hi havia una capa grisa, empreses siderúrgiques que treien fum fosc i ara, tampoc fa tants anys, ho han acabat corregint.
Be, doncs de la mateixa manera ens passarà amb el foc i els incendis. El foc serà una eina més de gestió dels nostres boscos. Veure un bosc cremant no serà considerat un espectacle dantesc, una desgràcia ni generarà centenars de tuits de gent anònima dient que quina desgràcia que de nou crema el bosc que té prop de casa.

De fet els incendis els generarem nosaltres, altres seran llamps que com estaran en un entorn controlat no donaran gaire problema i es deixaran evolucionar de manera gairebé natural. No serà d'un dia per l'altra, ni molt menys, però si que hi haurà una evolució en el temps en que poc a poc veurem (que ja ho estem fent) els bombers regadora en ma (antorxes de goteig) fotent-li foc a la vora d'un camí on tard o d'hora hi hauria d'arribar el foc. La imatge la teniu a l'incendi dÒdena de 2015.
I poc a poc veiem més imatges de bombers posant foc fins a perímetre segur en lloc d'atravessar una zona densa, de difícil accés o simplement amb un perímetre recargolat que ara aprofiten un camí o un canvi de vegetació per marcar una línia recta, més bàsica on posar foc i ser nosaltres mateixos qui posa els límits fins on ha de cremar el foc.

Segurament costarà deixar cremar tota una muntanya, un bosc o un espai gran. Segurament hi trobarem habitatges pel mig, alguna granja o una zona d'interès biològic (com va passar a l'hivern a un del incendis del Pirineu i la ara famosa sargantana pallaresa). Però com que tot evoluciona i arribarà el dia en que es cremarà alguna urbanització de l'entorn metropolità, algú agafarà finalment consciència i començaran a deixar franges de protecció a les urbanitzacions, les masies aïllades deixaran de tenir grans arbres al voltant de les edificacions i de les granges i per tant es podrà deixar que el foc s'hi atansi i amb pocs recursos es podrà tenir l'entorn controlat. Actualment no és així.
Això és inabastable amb una mànega, ni que sigui de bombers
Actualment si un bosc crema a l'ample, com és el cas d'Òdena, l'incendi si va en direcció a una urbanització, a veure qui és el valent que s'hi posa davant. Doncs aquesta és una de les feines que amb gran dificultat cal analitzar, i que sovint s'hi troba solució. Per això les imatges que us he dit abans del GRAF fotent-li foc. Varen trobar una zona on (seguint els protocols establerts) s'hi van poder posar de forma segura i amb l'ajuda del foc tècnic es va eliminar el combustible que el gran incendi hauria d'haver devorat i evidentment hagués passat de llarg ampliant la zona afectada.
Aquesta és una feina de gran risc, de gran enginy i per sort tenim un grup de gent que ho estudia durant tot l'any. Posar foc davant un incendi ja no és una feina improvisada, és el resultat d'anys de treball. Però aviat ens serà necessari uns volta més a aquest cargol. Ens trobarem en que haurem de deixar cremar una part del bosc, una serralada, perquè o be no tenim possibilitat de "fer-li mal" o simplement a la carena de després ho tenim molt més fàcil per apagar-lo. O no només això, sinó que si deixem cremar les 4 valls no es perd res, simplement arbres i matolls. En 5 anys segur que hi tornem a tenir espècies vegetals noves. Potser cal una mica d'ajuda, sembrant algun espècimen per tal de donar-li un petit reforç a la seva regeneració (perquè venim d'un estiu de sequera, un hivern massa fred o perquè hi ha hagut una plaga). Però que bombers deixem d'apagar un incendi (en 5 anys?) hauria de començar a no preocupar-nos. Al contrari. Potser és la solució per salvar definitivament els boscos.

L'exemple us el poso a Collserola al post de la setmana que ve.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!