Quan algú que no et coneix comença a parlar de bombers fas com qui no vol la cosa i una de dos, o acaba fotent la pota o et deixa al cos (humà) pels núvols.
No és el primer cop que algú comença a parlar malament dels bombers pel tema horaris, de que puguin anar a comprar a la botiga estant de guàrdia, o que fins i tot es pugui dormir a la nit si n hi ha serveis. La gent no entén que fem les mateixes hores que tothom, però en fraccions diferents, no entenen que un servei pot allargar-se moltes hores i que els relleus son un dels factors de major complexitat i alhora de baixada de rendiment/eficiència. Tampoc entenen que el que un bomber fa és estar preparat per al major dels desastres i per tant cal estar menjat, hidratat i descansat. Això vol dir menjar i dormir a les hores que toca. Menjar el podrien portar de casa... si, però llavors el vincle "familiar" que tenim entre nosaltres no hi seria. Cadascú dinaria pel seu compte, com si fossis un excursionista que et trobes per pujar la pica d'estats.
No, no és així. El fet de compartir cuina i buscar un àpat que agradi a tots facilita l'establiment de vincles entre nosaltres. I aquests vincles son molt més que importants quan estan en mig d'un servei de foc o d'accident) en que necessites que el company et doni un cop de mà, o al revés i que amb una sola mirada ja sàpigues què et demana o que pots comptar amb ell per al que faci falta. Les paelles que es fan en un parc de bombers son paelles entre amics.
Però per altra banda només cal observar el concepte que té la societat en general dels seus bombers. Si sou observadors a les pel·lícules pujades de to... els bombers catxes son els que li fan un "apanyo" a la mestressa que ha tingut un ensurt a casa. (Si, el manyà també fa coses d'aquestes)... però ell no porta casc 😜
Ara parlant seriosament. La gent té un gran concepte dels bombers. Si mai heu tingut un ensurt, els bombers son els que poden amb gairebé tot. Tenim fama de valents, pugem a l'escala fins un 7è o un 8è, entrem per la finestra i ningú sap què passa dins, però uns minuts després sortim per la porta del bloc, ens traiem el casc i el passamuntanyes i aixequem el polse en senyal de que el problema ja està solventat. Si. Així és com ens veu la majoria de la gent.
Altres han tingut la mala sort de patir un accident i els hem hagut de rescatar del vehicle. Nosaltres som els que tallem els ferros (be, ho fan les màquines), i es fa amb els criteris que ens marca el coneixement dels vehicles i les possibilitats d'aquests estris totpoderosos. Fins aquí normal. Però quan has de mobilitzar a algú, o has d'acompanyar-lo en espera que el metge o la infermera els puguin atendre mèdicament, la gent que està propera veu com també som capaços de parlar amb el pacient, tranquil·litzar-lo, explicar-li la situació, i veuen com es pot mantenir la calma en un moment com aquest. És part de la nostra feina.
Em sembla que ja ho havia explicat algun altre cop, però quan un ferit (dels que tenen un bon estat de consciència) veu que té un grapat de tios al seu voltant, primerament es queden al·lucinats. Després veuen que estem fent una sèrie de coses (i sovint els hi expliquem) per tal d'apartar un ferro, o posar-li un collarí o una fèrula. I quan finalment l'agafem entre tots, el mantenim rígid i el posem sobre una llitera de fusta fins poder-lo deixar a la llitera de l'ambulància, doncs és aquí quan entén la labor que fan els bombers en un accident de transit.
En un incendi d'habitatge això és difícil de veure. En tot cas si que intentem, si l'incendi ha estat menor i l'afectació és petita, intentar mantenir alguns punts de llum per tal que segueixi funcionant la nevera, la calefacció o simplement trobar la cartera, les claus o algun document personal important. I la gent és agraïda. Se'ls ha cremat la cuina, un radiador o qualsevol altra cosa, però la majoria entenen que has fet una bona feina i que a més els has ajudat en un moment d'indefensió.
 |
| un servei de 2016 |
L'increïble bomber sexi només existeix als ulls de la gent que quan troba un bomber pel carrer s'adona que fem coses que ajuden a la gent. Nosaltres no en som conscients. Nosaltres apliquem les coses que sabem, de la millor manera que sabem, i com en el fons som persones, tractem a la gent com a persones. Després ja hi ha qui fa els calendaris amb els companys triats que marquen més múscul... encara que qui més qui menys té alguna qualitat esportiva al darrera. Atletisme, ciclisme, muntanyisme, submarinisme, escalada i molts altres esports son part de l'ADN de cadascú de nosaltres.
Gràcies per veure'ns així. Nosaltres us ho intentem tornar a cada servei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada