bye-bye

Doncs si. Finalment després de 270 posts parlant de bombers he aconseguit el meu objectiu... trobar una feina millor.

Alegria!, celebrem-m'ho.

Després de perfeccionar el meu anglès, durant 5 anys, i movent alguns contactes, una empresa britànica dedicada a la seguretat i prevenció m'ha fitxat per tal d'organitzar un nou servei de bombers, privat of course, que inicialment començarà als condats de l'oest (concretament a Exeter, condat de Devon) i en un parell anys d'arribar l'expansió del servei fins a Manchester. La licitació ja està guanyada i jo ja tinc el meu contracte signat.

La meva experiència en el món de les ISO i de la Seguretat i Salut en el Treball junt al meu coneixement d'un cos de bombers (inclosos règims horaris, direcció de personal i gestió dels riscos territorials) han fet que a partir de gener m'incorpori a la meva nova feina. Durant els caps de setmana em podreu veure per aquí, ja que fins a l'estiu no m'enduré a la família. Així que si teniu alguna cosa pendent amb mi encara esteu a temps.

Be, no sé si a Anglaterra obriré un nou bloc. "The little pumper" podria ser un bon nom per explicar el dia a dia d'un servei de bombers.

Innocents!

Globus sonda, la penúltima

 Ja s'apropa Nadal i també Reis, i tots estem trencant-nos les banyes en què portaran pels nostres fills i familiars. Realment és un maldecap. És segurament la pitjor part del Nadal, la cosa aquesta dels regals i dinars i sopars fa molts anys que em trenca els esquemes.

I aquest any la nostra "estimadíssima" Direcció General també ha volgut portar el seu granet de sorra. No a nosaltres directament però si indirectament. Aquest any 2016 i també el 2017 els agraciats seran els operadors de Regió.

En un document de treball, que ja tenen els sindicats (per tant no deu ser gaire secret), es planteja un nou decret de guàrdia. Aquest és el resum:

• Proposta de que, abans de l'any 2017, les sales de guàrdia de Control Central passaran a ser només 2. Presumiblement aquestes sales serien Tarragona i Bellaterra, això implica el tancament de les sales de Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola, Manresa, Girona i Lleida.
• Que abans de que s'iniciï la campanya forestal 2016, com a primera etapa d'aquests canvis d'estructura, es tancaran les sales regionals REMS, REMN i REC, i es traslladarà tot el personal Teoc (fixe i interins) a les instal·lacions de Sala Central Bellaterra. El 2017 es tancaria la de Lleida.
• Que, juntament amb aquests canvis d'estructura, és intenció de la casa canviar també els criteris de elaboració de calendaris dels Teoc, passant a la cadència següent: 5 torns horaris de 12 hores, de 7:00 a 19:00 dia, i de 19:00 a 7:00 nit; 1 jornada de dia, 1 de nit i 3 de descans, establint a més un torn rotatori de reforç de l'horari diürn.

Novament l'argumentari és la millora en la eficàcia i eficiència del servei. Però això no té en compte totes aquelles guàrdies en que per vent, pluja o simultanietat de serveis se'ns comencen a col·lapsar les sales de control. En aquest sentit a Lleida ja és costum agilitzar el funcionament amb l'organització dels serveis des del mateix parc, permetent alleugerir la tasca a control que gestiona la resta de parcs i col·laboracions.

Per tant, què passaria si ara depenguéssim directament d'una sala llunyana com podria ser la de Reus? Doncs seria semblant al que està passant aquests dies amb el servei d'ambulàncies de Lleida, ells depenen des de fa poques setmanes d'una central a Reus. I evidentment l'operador no coneix ni les poblacions ni els carrers de Lleida i clar, després es confonen carrers per avingudes, camins o partides. Doncs ara imagina si parlem de camins, que a Lleida n'és ple!

Que passarà quan demanis a control que et localitzi un servei a la tablet? Perquè aquesta és una altra... s'han gastat 8.385.527,48€ en un mega-fantàstic programa anomenat EOLIA (exp 207/2009), que el 2011 després han prorrogat o millorat el seu abast, fins el 30 de juny de 2019 amb 10.024.529,52€ més.

Aquest programa dóna (millor dit, hauria de donar) servei al despatx de les actuacions, les comunicacions, informació del servei, despatx de parc (això encara no s'ha fet, si més no a la RELL), Despatx de la mobilitat (vehicles i el seu personal) i tot el tema de planificació de recursos de personal (previsions de guàrdia, formació, festius, vacances, hores extres, etc), planificació i gestió d'edificis, vehicles, manteniments, etc. I també pel que sembla la gestió econòmica (però si no hi ha un duro!).

Be això és el que hauria de fer l'EÒLIA, però ningú sap realment per a què s'utilitza. Fa 4 anys que el tenim contractat i hi ha algú que l'utilitzi? De moment sols tenim el canvi d'ordinadors, que ara tenen pantalla plana, però seguim utilitzant el mateix programa "gestparc" desconnectat del de control. Així que guàrdia rera guàrdia s'han de donar les entrades de personal via telèfon i la planificació via mail. Els serveis també cal anotar-los al "gestparc" i trucar a control per explicar les dades que ells volen escoltar...

La veritat, això sembla el joc dels disbarats. Algú amb poc criteri creu que estalviarà recursos econòmics amb la centralització de la logística dels serveis, quan una de les conclusions dels incendis de 1998 a la Catalunya Central van ser que la sala de Bellaterra estava col·lapsada i com a conseqüència es va augmentar el nombre de regions i alhora de sales de gestió (Major capacitat de gestió, descentralització per evitar col·lapses i apropament al territori per millorar el coneixement i l'eficiència dels recursos gestionats).

Bé, sembla que algun dinosaure ha despertat d'una llarga letargia i els peus li han començat a pensar... millor que torni a dormir i no espatlli una de les poques coses que mig funcionen (ho dic per la descentralització). El pitjor que ens pot pensar és que acabem gestionant els serveis des de Barcelona... Catalunya acaba a la Panadella, oi? Doncs res, a la RELL ens deixeu en pau i ja ens ho arreglarem. Doneu-nos quatre recursos i ens espavilarem i canviarem alguna peça oxidada de l'estructura... Temps al temps.

el preludi d'una fi del món que no ha arribat

Ja estem a desembre, qui ho havia de dir. Varem començar l'any sense saber si aquest any tindríem més sorpreses, però finalment hem arribat fins aquí. Falten 3 setmanes per acabar 2015, encara no és moment de fer balanç, però ja tenim algunes coses que ens permeten anar agafant-nos a la cadira per escoltar tot allò que no volem sentir.

Aquest any hem fet (o acabarem fent) més guàrdies que mai, 72, perquè quí té el valor de cobrar 400€ menys per una guàrdia no feta o 800 per dues en ple estiu? Doncs si, això és el que t'han descomptat de la nòmina si vas decidir fer 70 ò 71 guàrdies durant aquest any. En lloc de treure-ho gradualment ("a comodos plazos") ho descomptaren directament de les nòmines del voltant de l'estiu (crec que juny i setembre).

D'altra banda, també hem tingut la formació, que a la RELL ens ha tocat de Riscos elèctrics i de gas. La veritat és que no ha estat gens malament, alguns dels formadors s'ho van preparar molt be, i li han donat un valor afegit que possiblement als cursos d'altres regions potser no tinguin. Ens ha premés conèixer algunes instal·lacions que desconeixíem, com ara les plaques solars de sobre la tribuna del camps d'esports o entrar en una central de transformació i distribució d'electricitat (que no hi hem de fer res, però ara encara ho tenim més clar).

Durant aquest any hem descobert que tenim un grapat de bombers presumits, vestint-se a la última moda, amb la jaqueta forestal, ja sigui neta o bruta. De tota manera s'ha de reconèixer que la jaqueta és molt funcional, si l'has encertat amb la mida sembla una camisa arrapada més, plena de butxaques, en tot cas, cal prendre la mesura de treure's la camisa, per evitar massa calor.

Ni hem tingut nous vehicles, ni nova oposició, i un concurs de trasllat a mig gas... Tenim a la Generalitat paralitzada en el sentit que no hi ha cap mena de canvi ja que la provisionalitat actual dels nostres dirigents no permet realitzar cap modificació. Propostes n'hi ha moltes, segur, però com que cal ser aprovades per algun responsable polític o necessita un vist-i-plau d'algú que ha de passar comptes amb aquest polític, doncs res, tot aturat. La meva opinió és que amb aquesta excusa estem perdent el temps. Un temps molt preciós, ja que hi perdem tots, el servei no millora o segueix igual d'enquistat, ja que no es pot modificar res. Si algo no funciona, doncs així queda, i si vols aportar algo que necessiti qualsevol mena de recurs (humà o tècnic) doncs no es pot fer.

I de moment res més, a esperar les guàrdies de Nadal al parc, perquè per molt "funcionaris" que siguem, alguns dels festius més assenyalats els passem al parc. Nadal, Cap d'any, la nit de Reis o el dia de Reis, Tots son dies especials i que ens agradaria passar a casa amb la família (o no), però que algun haurem de treballar. Ens adaptarem. Uns dies abans comprarem el dinar o sopar de la guàrdia especial, en que farem una "festa" amb la nostra segona família. I parlant de família, he de reconèixer que em fa molt de pal anar a fer sopars d'empresa. Poques vegades he anat al sopar de nadal del torn, no sé, ja m'hi passo 72 guàrdies, més la formació i algunes guàrdies extra i per tant ni en tinc necessitat ni em ve de gust. No sé si els meus companys ho entenen, però quan surto del parc tinc altres coses al cap, tot i que tingui per costum escriure un article setmanal bomberil, o estigui en alguns grups de whatsapp sobre serveis, el parc i informació sindical, però encara que no ho sembli no estic les 24h amb els incendis al cap. M'agrada tenir els meus hobbies i els meus compromisos, que de vegades també em fan pal, però que irremediablement he d'acomplir, així que si tinc un vespre per estar a casa tirat al sofà i menjar-me una trista amanida doncs ho faig. La resta de l'any (les 72 guàrdies) ja vaig sincronitzat amb el torn, i quan estic fora... doncs això, no hi sóc.

Black Friday al torn B

Aquests dies les noticies han anat plenes sobre les rebaixes del passat divendres. Però el que la gent no sap és que a bombers també teníem rebaixes, si més no, les dades així m'ho fan veure.

Si, la setmana ja va començar moguda, doncs hi ha haver un incendi a l'edifici més alt de Lleida. Si, ja sé, pels de Barcelona un edifici de 16 plantes és no res, però per nosaltres son els dos gratacels de la ciutat, on fins i tot un company s'hi va tirar fa no massa anys per fer salt base.

Un incendi en una novena planta no és habitual, crec que el més alt que he tingut ha estat un sisè i collons com costa arribar-hi. Doncs parlant amb els companys, sembla que els que anaven més carregats si que van tenir més problemes, però la resta varen pujar "xino xano" i així van poder fer front al següent repte, obrir la porta.

Però primer calia fer la instal·lació, i en lloc de fer-la seguint l'escala (de baix cap a dalt) la van tirar des del mateix replà del 9è. Per tant més directa i sense l'esforç d'anar movent ni arrastrant. I un cop fet això arribem al proper repte. Com obrir una porta blindada? Doncs a base de cops. La paret era gruixuda i no donava opció. El pla B semblava trencar la paret del veí, des de dins, però entre cop i cop i després de provar-ho 4, el més menut la va empènyer i ja tenien tot el pis a la seva disposició.

Pel que sembla, com les flames ja sortien per la finestra, la temperatura no era cap exageració i va ser un foc més (be, en un 9è) on l'anècdota de tots els torns ha estat la porta blindada.

Però com que això sol era dilluns ara cal arribar al divendres, el mateix torn, El Black Friday del torn B. Aquest dia, per la tarda hi va haver dos focs d'habitatge pràcticament simultanis. El primer i més important va cremar també un menjador i alguna habitació més. però en aquest cas la porta de l'habitatge era oberta. I? Doncs que l'incendi aquí si estava totalment desenvolupat, les flames sortien per la porta envers l'escala, on també hi havia la porta del pis veí oberta.

Flames com les dels vídeos i els cursos de foc d'interiors. "el ball dels àngels"... aquesta és la definició que ens donen els companys d'aquest servei. I de l'altre habitatge, doncs tampoc hi ha massa cosa a dir.

Pel que sembla amb les calefaccions, les estufes i les xemeneies hem entrat ja en la campanya hivernal de bombers. Ara ens toca algunes setmanes amb aquesta tipologia d'incendi. De fet, ja fa més d'una setmana que anem a incendis de xemeneia.

Recordeu de fer periòdicament neteja de l'interior de la xemeneia, vigileu amb com està construïda i el seu aïllant (de vegades inflamable), i també tenir les estufes allunyades dels mobles i les cortines. I sobretot els endolls en condicions i no els sobrecarregueu. D'això ningú se'n selva, i no hi ha classes socials! 

Ahir diumenge, també vàrem estar entretinguts. Foc de xemeneia, el d'una calefacció, un accident cotxe-camió, un porc senglar contra diversos vehicles... o sigui que som-hi, de ple a la campanya del fred.

i finalment el món s'atura

Els dies de partit importat tot canvia, ja pot fer sol, pluja o vent, perquè tothom (o la gran majoria) acaben mirant el partit més important de l'any (del que portem de l'any), no importa on, el que importa és mirar-lo.

Desconec com va anar dissabte la guàrdia de l'Hospital Arnau, però la de bombers i la dels Urbanos de Lleida va ser moguda. Vàrem començar el matí amb vent i sol, per sort!, feia més de 10 dies que no el veiem. Fins i tot es sentien rumors que volien tancar l'autopista AP2 per la boira. En 10 anys hi ha hagut dos accidents múltiples per aquesta causa... així que algú vol traslladar l'accidentalitat de l'autopista a la N-240. No sé si per millorar les estadístiques de sinistralitat de l'autopista o per forçar el desdoblament i millora d'una altra carretera nacional que dia a dia està plena de camions anant i venint del port de Tarragona.

Però aquest dissabte ja no hi havia boira, el que teníem era unes ratxes de vent força important. Segurament no hi va haver cap rècord, però després de tanta boira i humitat els arbres estaven tous i els porticons de les finestres oberts per deixar passar la llum.

Poc després de dinar ja portàvem gairebé una vintena de serveis. Arbres, vidres i elements varis de façana havien caigut o posaven en perill la integritat dels vilatans de la moderna Ilerda. Per tant Guàrdia Urbana i Bombers havíem d'anar amunt i avall per tal de reduir tots aquests riscos imminents o retirar arbres del mig dels carrers.

És curiós, a tots ens agraden els arbres grans, alts amb branques llargues i que donen molta ombra, però que en dies de vent fort es retorcen i alguns es trenquen o queden mig penjant en mig d'alguna de les avingudes de la ciutat. 

Vàrem dinar tard, gairebé a 2/4 de 4, alguns encara ho van fer més tard, i ja ens temíen el pitjor, dissabte a les 6 hi havia el Madrid-Barça i si el vent no es calmava segurament no el veuríem... Aquests tipus de jornada acostuma a venir gent al parc (companys amb els fills) per veure el partit, perquè això de pagar per veure el partit sembla que no a tothom li va bé o que veure'l al bar no sempre et ve de gust. Segurament, si ho extrapolem, sembla que no tothom estigui disposat a pagar per veure el partit, segurament és dia de ràdios i auriculars, però el passat dissabte no va venir ningú... l'únic que us puc dir és que tothom devia mirar el partit, perquè per increïble que sembli el món es va aturar.

Poc abans del partit hi va haver un servei, però aquest va ser l'últim de la guàrdia, durant el partit res de res, i després tampoc. Els arbres ja havien caigut tots, a l'igual que els vidres i les finestres mal tancades. Imafino que la gent es va quedar a casa celebrant la victòria o mortificats per la derrota.

Així també es va viure al parc. Un company del Madrid, que va preferir marxar del menjador durant els últims minuts. I la resta de companys eufòrics. Nou persones alabant el joc d'un equip i veient com l'altra era incapaç d'aixecar el cap i a remolc durant tot l'encontre, doncs fa acabar la paciència del que està en minoria.

De tota manera aquests dies també son xulos de viure al parc, els companys de torn son com una família i dies així en que tots (menys 1) gaudeixen d'una tarda entretinguda ens ajuda a unir el grup. A la mitja part entre 4 vàrem pelar un grapat de patates i cebes, per a tenir la truita a punt a final del partit. I un cop assaborida la victòria del nostre equip assaborir també la truita de l'Iba. Això és una dobre victòria.

Corre, corre, que me la foto

Amb aquest títol tant estrafolari vull començar el post d'aquesta setmana. Doncs si, pel que sembla l'espai del parc de bombers és un lloc on hi pot passar de tot. Millor dit, hi pot passar tothom.

Els veïns i cotxes creuen pel recinte, com un carrer més de Lleida

Des de sempre, per arribar al parc de bombers de Lleida has hagut de creuar la porta corredora, que queda a l'entrada "nord", com si vinguessis d'agrònoms o de la carretera d'Osca. Per l'altra banda, l'accés "sud" sempre havia estat obert, ni porta ni res. I cap al 2008 a l'inaugurar-se l'edifici de Regió hi varen posar també un porta corredora. Al principi, les dues portes estaven tancades, però poc després es van espatllar i deixar d'utilitzar ja que ni bombers ni telefonistes podien passar la guàrdia pendent d'obrir i tancar la porta cada dos per tres. El "nostre" recinte, segons l'època de l'any, és visitat amb diferent freqüència per la gent que es presenta a les places de forestalillo, gent que ve a buscar informes sobre serveis, les empreses de manteniment, de neteja, visites escolars, altres cossos de seguretat (reunions, actes institucionals, etc...) i a això cal afegir les entrades i sortides de la gent de magatzem, tècnics de prevenció, tècnics a reunions, formadors (a les 6 del matí) i tots el serveis urgents, no urgents i de logística del mateix parc. En definitiva que és (o son) dues portes que necessiten obrir-se un bon grapat de cops durant el dia i també la nit.

Així que la millor opció és (tot i tenir les portes reparades, i ja portem 3 o 4 reparacions) tenir les portes obertes. Bé, això no comportaria cap problema si la gent del voltant i el conductors murris ho respectessin.

Però el que tenim cada dia és que a primera hora del matí creuen el recinte bomberil un centenar de cotxes per estalviar-se uns metres i alguns minuts, d'aquesta manera convivim al costat d'un carrer "no oficial" en que els nens juguen al carrer (quan dic nens parlo dels bombers). Si, estem en un recinte en el que contínuament ens passen vehicles i furgonetes, i qualsevol dia fent alguna activitat normal ens passaran per sobre, o el que si que és força provable que succeeixi, que al sortir del parc amb el camió se'ns posi un cotxe a sota el camió. Nosaltres dins el recinte de bombers sortim ràpid, no mirem si venen cotxes per l'esquerra o per la dreta, perquè estem a casa nostra i en principi ningú hauria de passar per aquí.

Però els caps de setmana deixem de tenir circulació de vehicles a les hores punta per tenir gossos, bicicletes i passejadors que els agrada passar pel cantó del parc de bombers, i de la mateixa manera que entre setmana se'ns posarà un cotxe a sota, el cap de setmana podem acabar atropellant un gos, un nens en bicicleta o uns padrins que van de passeig.

La solució potser no serà la de tenir la porta tanca sense un porter o algú amb la funció específica d'obrir i tancar la porta. La solució potser passa per pintar algunes línies al terra marcant "carrils", marcant sentits i algun stop, també caldria posar alguna senyal i rètol informatiu i persuasiu.

Aquest no és l'accident de dissabte al matí, però és semblant

Nosaltres mateixos entrem i sortim del recinte del parc (a les 7 del matí) amb la confiança que a aquesta hora no ens creuarem amb algun camió de bombers. La passada guàrdia varem tenir un avís (no és el primer), va ser a 5 metres fora el recinte, però hagués pogut ser dins. Un cotxe que venia en direcció a bombers va girar presó avall sense mirar ni aturar-se, podia passar un camió de bombers o un cotxe kamikaze dels que ens creua, però qui va passar era un company de torn, el resultat va ser un retrovisor i una lluna del cotxe trencada i el nostre company dalt una ambulància i a l'hospital. Per sort no va ser gaire cosa més (un genoll masegat).

Alguna línia o algun rètol gran i vistós ajudaria a persuadir

Hem de posar solució a aquest problema que se'ns tira a sobre. I no és una manera d'escriure. Algun dia tindrem un vehicle que se'ns ha tirat a sobre, dins el mateix recinte del parc de bombers.

Novetats i antiqualles

 

És curiós com ara tenim el neguit (degut a que està de moda) de tenir cura de la "nova" jaqueta forestal, que tenim des de començament de la última campanya forestal. I dic moda, perquè hi ha gent que l'utilitza de jaqueta lleugera i mentre fa fresca la porten durant tot el matí, ja sigui a la cotxera o dins el parc.

De fet sembla com que si no portes la jaqueta és que no vas vestit adequadament... segurament a foc és així, sobretot tenint en compte l'última modificació de la INT de vestimenta. Però cal recordar que fins fa 4 dies (i és pràcticament literal) ningú tenia jaqueta, a excepció dels GRAF que a més portaven un model més gruixut i pel que sembla menys transpirable.

Un comentari comú de molts companys és la sensació de que et protegeix poc, en el sentit que és pràcticament tant prima com la camisa que teníem fins ara (la qual es pot seguir portant a sota) però que en teoria et protegeix de la flama directa (i no ho he provat, ni ganes) però no del calor directe. Aquí hauríem d'entrar en detalls tècnics que no puc comprovar a curt termini, però en principi et dóna protecció sobre la radiació i sobre el contacte directe de la flama (però sol de la flama), això vol dir que la flama escalfa la roba, que no es crema però que passa la calor per contacte directe... en tot cas et dóna uns segons per tal de marxar del lloc on estàs (o simplement apartar-te).

Però bé, això és el que tenim, i les proves prèvies de material donaven valors de protecció molt bons. Per tant, la tenim, és un equip de protecció i ara cal utilitzar-lo adequadament. Però també mantenir-lo en condicions. I aquí és on començo a no entendre ni el que fem ni el que fan.

Per començar, encara no tinc clar quí rentarà la jaqueta, que avui tinc neta però demà possiblement estigui molt bruta. Fins ara, al tornar d'un incendi de vegetació et canviaves la camisa, ja que quedava impregnada de fum i segons com de cendra, restes de fang i altra brutícia, així que a la primavera i estiu rentem la camisa i pantalons pràcticament cada guàrdia, i ara amb la nova jaqueta anirem bruts, acumulant tota mena de porqueria a sobre i respirant tot d'emanacions.

Aquí tenim les dues opcions. Si la rentem nosaltres un cop al mes (després de 6 a 8 guàrdies) aquesta pot acumular una bonica quantitat de components nocius... Si ens la renten (i encara no hi ha contractat cap sistema fix de recollida/neteja) sol hem tingut la opció d'una neteja durant l'octubre. I aquí et podies trobar jaquetes molt brutes, brutes o pràcticament sense embrutar. Així que n'ha fet ús poca gent, només qui la tenia realment bruta. I jo l'he embrutat un cop acabat el termini del servei. Què hi farem. L'hauré de posar a la rentadora del parc (que no és del servei, és dels bombers). I aquí és on comença realment el post d'avui, en fer-vos veure que no som coherents.

Sabem que la jaqueta forestal es pot rentar fins a 30 vegades (és pel que garanteix les seves característiques tècniques). Quants de vosaltres coneix quantes vegades es pot rentar la samarreta ignífuga?, o la camisa? i els pantalons? I sabeu quantes vegades les heu rentat? Segur que més de 40 i més de 50, principalment si esteu en parcs una mica grans... També tenim el protector de cap i, quants cops l'hem rentat?

Doncs mira si som poc coherents, que portem un grapat de roba de la que no coneixem com mantenir-la en condicions i en canvi estem preocupats per la jaqueta, que és nova i porta 0 o 1 rentades. Per cert, quantes rentades porta el vostre equip d'intervenció, ho sabeu?. Apa bona nit, ara vaig a posar una rentadora amb la roba de bomber, com quasi cada endemà de guàrdia.

Roba pels refugiats de Síria

Fa alguns dies els companys del parc de bombers de La Pera estan recollint roba d'abric que s'enviarà a la zona propera a la frontera de Sèrbia amb els Balcans. Així es podrà donar aquesta roba a tota aquella gent que viatja des de Síria cap a Europa fugint de la guerra.

Avui aprofito aquesta plataforma per arribar a molta gent.

Si us plau, poreu la roba d'abric que us sobri, que ja no utilitzeu o simplement que vulgueu que arribi a aquesta pobre gent, al parc de Bombers de Lleida, des d'aquí ens coordinarem amb els companys de La Pera i la farem arribar al seu destí.

Les primeres donacions 

Veniu a l'edifici del parc (a la dreta de les cotxeres)

la gestió de l'avorriment

Hi ha dies que no saps com fer passar el temps, hi ha setmanes o èpoques de l'any que hi ha pocs serveis, hi ha moments durant la guàrdia en que ja no saps què fer. Encara que sembli impossible hi ha guàrdies que son extremadament avorrides, i això no és exclusiu de parcs petits o rurals, sinó que als parcs grans també ens passa.

Un parc gran com Lleida on hi ha 9 bombers per torn de guàrdia el més normal és anar fent serveis durant tota la jornada, alguns de curts i altres de més llargs. Alguns intensos i d'altres en que penses que perquè t'ha tocat aquest i no l'anterior o el següent, que segurament t'oferirien a nivell emotiu alguna sensació, ni que sigui la de fer alguna cosa per algú.

Però ni treballar en un parc gran t'assegura tenir la seguretat que totes les hores les tindràs ocupades entre revisions, pràctiques, servis i comentaris de serveis anteriors o d'altres torns per així poder analitzar-los i buscar la manera de trobar solucions millors o simplement aprendre d'un company. Hi ha dies que potser valdria la pena d'apuntar-se a totes les activitats "mundants" que fan que un torn es mantingui viu: Anar a comprar el pa, el dinar, cuinar, recollir i ordenar (netejar i posar el renta-vaixelles) i neteja dels estris grossos, preparar el te a mitja tarda, fer la truita de sopar (intentant imitar la del Iba) i finalment recollir-ho tot mentre neteges la cuina i es deixa en condicions pel torn següent. Però evidentment aquesta és feina del bomber, tot i que no és la feina que quan ets nens somies que faràs quan algun dia siguis bomber.

Hi ha èpoques com la tardor, en l'impàs que hi ha abans que la gent posi en marxa la calefacció, on restem a l'espera dels primers intoxicats per mala combustió, les xemeneies enceses per mal manteniment i/o mala construcció, i els primers focs d'habitatge causats per estufes o resistències i curtcircuits i que no hi ha cap altre servei.

No estem tota la guàrdia pensant pràctiques o maniobres que un moment o altre ens han costat o fa temps que no realitzem, perquè si en un parc gran hi ha maniobres que utilitzes poc sovint, és que realment no es fan. La resta les realitzes setmana darrera altra. Així que en tot cas practiquem coses que ens "manen" que solen ser les que en parcs grans es fan tot sovint, o aquelles que ni en un parc gran i després d'una llarga vida laboral et trobaràs fins que et jubilis.

Alguns apunts: Quants de vosaltres heu utilitzat l'equip d'oxitall en un servei? O el tractel (pràcticament en desús, a excepció de a l'obra). O sinó, la famosa pràctica anual pre-estiu, d'utilitzar la moto-serra, en un parc gran et pots passar qualsevol tarda post tempesta tallant un grapat de branques, no sol a peu pla, sinó penjats de la cistella al camió escala. I així algunes més...

Senzillament la solució a l'avorriment ni son les pràctiques ni ho és passar-te la guàrdia jugant a fer de pinxe ni cuinetes. Possiblement tampoc ho sigui estar tot el dia davant l'ordinador o llegint revistes, però hi ha gent que amb un parell de lectures del manual ja entenen els conceptes amb els que es basen algunes màquines o disposen d'una bona capacitat deductiva que els permet de forma ràpida dominar el funcionament dels menús d'equips com l'emissora portàtil o de l'equip de detecció d'inflamables.

Així que si un parc petit de vegades pot ser desesperant, però que l'esperança d'anar algun dia a un parc "millor" et fa estar atent a qualsevol novetat, exercici i també cursos per no caure en la mediocritat i trobar-te que en canviar de parc has de recuperar el temps perdut, imagineu-vos un parc gran, quan et fan recordar maniobres caduques que no t'has trobat (ni et trobaràs), o repetint exercicis que ja tenim més que dominats. Per sort sempre hi ha alguna solució enginyosa que cap dels companys ni un mateix s'havia topat fins ara. Aquest és un dia especial. Aquest dia et pots passar el matí a la cotxera, provant, intentant, repetint fins que trobes perquè funciona o simplement comparant-ho amb com ho feies fins ara, i així saber si realment és tant bona com sembla.

En un parc petit tens tot de gent posant fort el cos, per tal de mantenir el to físic i alhora fer passar unes hores. En un parc gran, també acabes al gimnàs. les tardes es poden fer llargues, sobretot a l'hivern, on és fosc a partir de les 6 i després dels primers freds i un cop començada l'època de boira... que fas? Quan a la cotxera ja no t'hi pots estar, o vas a llegir (llibres, revistes o qualsevol cosa a l'ordinador) o et passes la tarda al gimnàs aixecant ferralla o pedalant sense moure's de lloc. Avorrit? si, segur. Esperant que peti un bon sidral, és que els bombers som així, que hi farem.