dimarts, 27 d’octubre de 2015

la gestió de l'avorriment

Hi ha dies que no saps com fer passar el temps, hi ha setmanes o èpoques de l'any que hi ha pocs serveis, hi ha moments durant la guàrdia en que ja no saps què fer. Encara que sembli impossible hi ha guàrdies que son extremadament avorrides, i això no és exclusiu de parcs petits o rurals, sinó que als parcs grans també ens passa.
Un parc gran com Lleida on hi ha 9 bombers per torn de guàrdia el més normal és anar fent serveis durant tota la jornada, alguns de curts i altres de més llargs. Alguns intensos i d'altres en que penses que perquè t'ha tocat aquest i no l'anterior o el següent, que segurament t'oferirien a nivell emotiu alguna sensació, ni que sigui la de fer alguna cosa per algú.
Però ni treballar en un parc gran t'assegura tenir la seguretat que totes les hores les tindràs ocupades entre revisions, pràctiques, servis i comentaris de serveis anteriors o d'altres torns per així poder analitzar-los i buscar la manera de trobar solucions millors o simplement aprendre d'un company. Hi ha dies que potser valdria la pena d'apuntar-se a totes les activitats "mundants" que fan que un torn es mantingui viu: Anar a comprar el pa, el dinar, cuinar, recollir i ordenar (netejar i posar el renta-vaixelles) i neteja dels estris grossos, preparar el te a mitja tarda, fer la truita de sopar (intentant imitar la del Iba) i finalment recollir-ho tot mentre neteges la cuina i es deixa en condicions pel torn següent. Però evidentment aquesta és feina del bomber, tot i que no és la feina que quan ets nens somies que faràs quan algun dia siguis bomber.
Hi ha èpoques com la tardor, en l'impàs que hi ha abans que la gent posi en marxa la calefacció, on restem a l'espera dels primers intoxicats per mala combustió, les xemeneies enceses per mal manteniment i/o mala construcció, i els primers focs d'habitatge causats per estufes o resistències i curtcircuits i que no hi ha cap altre servei.
No estem tota la guàrdia pensant pràctiques o maniobres que un moment o altre ens han costat o fa temps que no realitzem, perquè si en un parc gran hi ha maniobres que utilitzes poc sovint, és que realment no es fan. La resta les realitzes setmana darrera altra. Així que en tot cas practiquem coses que ens "manen" que solen ser les que en parcs grans es fan tot sovint, o aquelles que ni en un parc gran i després d'una llarga vida laboral et trobaràs fins que et jubilis.
Alguns apunts: Quants de vosaltres heu utilitzat l'equip d'oxitall en un servei? O el tractel (pràcticament en desús, a excepció de a l'obra). O sinó, la famosa pràctica anual pre-estiu, d'utilitzar la moto-serra, en un parc gran et pots passar qualsevol tarda post tempesta tallant un grapat de branques, no sol a peu pla, sinó penjats de la cistella al camió escala. I així algunes més...
Senzillament la solució a l'avorriment ni son les pràctiques ni ho és passar-te la guàrdia jugant a fer de pinxe ni cuinetes. Possiblement tampoc ho sigui estar tot el dia davant l'ordinador o llegint revistes, però hi ha gent que amb un parell de lectures del manual ja entenen els conceptes amb els que es basen algunes màquines o disposen d'una bona capacitat deductiva que els permet de forma ràpida dominar el funcionament dels menús d'equips com l'emissora portàtil o de l'equip de detecció d'inflamables.
Així que si un parc petit de vegades pot ser desesperant, però que l'esperança d'anar algun dia a un parc "millor" et fa estar atent a qualsevol novetat, exercici i també cursos per no caure en la mediocritat i trobar-te que en canviar de parc has de recuperar el temps perdut, imagineu-vos un parc gran, quan et fan recordar maniobres caduques que no t'has trobat (ni et trobaràs), o repetint exercicis que ja tenim més que dominats. Per sort sempre hi ha alguna solució enginyosa que cap dels companys ni un mateix s'havia topat fins ara. Aquest és un dia especial. Aquest dia et pots passar el matí a la cotxera, provant, intentant, repetint fins que trobes perquè funciona o simplement comparant-ho amb com ho feies fins ara, i així saber si realment és tant bona com sembla.
En un parc petit tens tot de gent posant fort el cos, per tal de mantenir el to físic i alhora fer passar unes hores. En un parc gran, també acabes al gimnàs. les tardes es poden fer llargues, sobretot a l'hivern, on és fosc a partir de les 6 i després dels primers freds i un cop començada l'època de boira... que fas? Quan a la cotxera ja no t'hi pots estar, o vas a llegir (llibres, revistes o qualsevol cosa a l'ordinador) o et passes la tarda al gimnàs aixecant ferralla o pedalant sense moure's de lloc. Avorrit? si, segur. Esperant que peti un bon sidral, és que els bombers som així, que hi farem.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!