dilluns, 23 de novembre de 2015

i finalment el món s'atura

Els dies de partit importat tot canvia, ja pot fer sol, pluja o vent, perquè tothom (o la gran majoria) acaben mirant el partit més important de l'any (del que portem de l'any), no importa on, el que importa és mirar-lo.

Desconec com va anar dissabte la guàrdia de l'Hospital Arnau, però la de bombers i la dels Urbanos de Lleida va ser moguda. Vàrem començar el matí amb vent i sol, per sort!, feia més de 10 dies que no el veiem. Fins i tot es sentien rumors que volien tancar l'autopista AP2 per la boira. En 10 anys hi ha hagut dos accidents múltiples per aquesta causa... així que algú vol traslladar l'accidentalitat de l'autopista a la N-240. No sé si per millorar les estadístiques de sinistralitat de l'autopista o per forçar el desdoblament i millora d'una altra carretera nacional que dia a dia està plena de camions anant i venint del port de Tarragona.
Però aquest dissabte ja no hi havia boira, el que teníem era unes ratxes de vent força important. Segurament no hi va haver cap rècord, però després de tanta boira i humitat els arbres estaven tous i els porticons de les finestres oberts per deixar passar la llum.

Poc després de dinar ja portàvem gairebé una vintena de serveis. Arbres, vidres i elements varis de façana havien caigut o posaven en perill la integritat dels vilatans de la moderna Ilerda. Per tant Guàrdia Urbana i Bombers havíem d'anar amunt i avall per tal de reduir tots aquests riscos imminents o retirar arbres del mig dels carrers.

És curiós, a tots ens agraden els arbres grans, alts amb branques llargues i que donen molta ombra, però que en dies de vent fort es retorcen i alguns es trenquen o queden mig penjant en mig d'alguna de les avingudes de la ciutat. 
Vàrem dinar tard, gairebé a 2/4 de 4, alguns encara ho van fer més tard, i ja ens temíen el pitjor, dissabte a les 6 hi havia el Madrid-Barça i si el vent no es calmava segurament no el veuríem... Aquests tipus de jornada acostuma a venir gent al parc (companys amb els fills) per veure el partit, perquè això de pagar per veure el partit sembla que no a tothom li va bé o que veure'l al bar no sempre et ve de gust. Segurament, si ho extrapolem, sembla que no tothom estigui disposat a pagar per veure el partit, segurament és dia de ràdios i auriculars, però el passat dissabte no va venir ningú... l'únic que us puc dir és que tothom devia mirar el partit, perquè per increïble que sembli el món es va aturar.

Poc abans del partit hi va haver un servei, però aquest va ser l'últim de la guàrdia, durant el partit res de res, i després tampoc. Els arbres ja havien caigut tots, a l'igual que els vidres i les finestres mal tancades. Imafino que la gent es va quedar a casa celebrant la victòria o mortificats per la derrota.
Així també es va viure al parc. Un company del Madrid, que va preferir marxar del menjador durant els últims minuts. I la resta de companys eufòrics. Nou persones alabant el joc d'un equip i veient com l'altra era incapaç d'aixecar el cap i a remolc durant tot l'encontre, doncs fa acabar la paciència del que està en minoria.
De tota manera aquests dies també son xulos de viure al parc, els companys de torn son com una família i dies així en que tots (menys 1) gaudeixen d'una tarda entretinguda ens ajuda a unir el grup. A la mitja part entre 4 vàrem pelar un grapat de patates i cebes, per a tenir la truita a punt a final del partit. I un cop assaborida la victòria del nostre equip assaborir també la truita de l'Iba. Això és una dobre victòria.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!