Corre, corre, que me la foto

Amb aquest títol tant estrafolari vull començar el post d'aquesta setmana. Doncs si, pel que sembla l'espai del parc de bombers és un lloc on hi pot passar de tot. Millor dit, hi pot passar tothom.

Els veïns i cotxes creuen pel recinte, com un carrer més de Lleida

Des de sempre, per arribar al parc de bombers de Lleida has hagut de creuar la porta corredora, que queda a l'entrada "nord", com si vinguessis d'agrònoms o de la carretera d'Osca. Per l'altra banda, l'accés "sud" sempre havia estat obert, ni porta ni res. I cap al 2008 a l'inaugurar-se l'edifici de Regió hi varen posar també un porta corredora. Al principi, les dues portes estaven tancades, però poc després es van espatllar i deixar d'utilitzar ja que ni bombers ni telefonistes podien passar la guàrdia pendent d'obrir i tancar la porta cada dos per tres. El "nostre" recinte, segons l'època de l'any, és visitat amb diferent freqüència per la gent que es presenta a les places de forestalillo, gent que ve a buscar informes sobre serveis, les empreses de manteniment, de neteja, visites escolars, altres cossos de seguretat (reunions, actes institucionals, etc...) i a això cal afegir les entrades i sortides de la gent de magatzem, tècnics de prevenció, tècnics a reunions, formadors (a les 6 del matí) i tots el serveis urgents, no urgents i de logística del mateix parc. En definitiva que és (o son) dues portes que necessiten obrir-se un bon grapat de cops durant el dia i també la nit.

Així que la millor opció és (tot i tenir les portes reparades, i ja portem 3 o 4 reparacions) tenir les portes obertes. Bé, això no comportaria cap problema si la gent del voltant i el conductors murris ho respectessin.

Però el que tenim cada dia és que a primera hora del matí creuen el recinte bomberil un centenar de cotxes per estalviar-se uns metres i alguns minuts, d'aquesta manera convivim al costat d'un carrer "no oficial" en que els nens juguen al carrer (quan dic nens parlo dels bombers). Si, estem en un recinte en el que contínuament ens passen vehicles i furgonetes, i qualsevol dia fent alguna activitat normal ens passaran per sobre, o el que si que és força provable que succeeixi, que al sortir del parc amb el camió se'ns posi un cotxe a sota el camió. Nosaltres dins el recinte de bombers sortim ràpid, no mirem si venen cotxes per l'esquerra o per la dreta, perquè estem a casa nostra i en principi ningú hauria de passar per aquí.

Però els caps de setmana deixem de tenir circulació de vehicles a les hores punta per tenir gossos, bicicletes i passejadors que els agrada passar pel cantó del parc de bombers, i de la mateixa manera que entre setmana se'ns posarà un cotxe a sota, el cap de setmana podem acabar atropellant un gos, un nens en bicicleta o uns padrins que van de passeig.

La solució potser no serà la de tenir la porta tanca sense un porter o algú amb la funció específica d'obrir i tancar la porta. La solució potser passa per pintar algunes línies al terra marcant "carrils", marcant sentits i algun stop, també caldria posar alguna senyal i rètol informatiu i persuasiu.

Aquest no és l'accident de dissabte al matí, però és semblant

Nosaltres mateixos entrem i sortim del recinte del parc (a les 7 del matí) amb la confiança que a aquesta hora no ens creuarem amb algun camió de bombers. La passada guàrdia varem tenir un avís (no és el primer), va ser a 5 metres fora el recinte, però hagués pogut ser dins. Un cotxe que venia en direcció a bombers va girar presó avall sense mirar ni aturar-se, podia passar un camió de bombers o un cotxe kamikaze dels que ens creua, però qui va passar era un company de torn, el resultat va ser un retrovisor i una lluna del cotxe trencada i el nostre company dalt una ambulància i a l'hospital. Per sort no va ser gaire cosa més (un genoll masegat).

Alguna línia o algun rètol gran i vistós ajudaria a persuadir

Hem de posar solució a aquest problema que se'ns tira a sobre. I no és una manera d'escriure. Algun dia tindrem un vehicle que se'ns ha tirat a sobre, dins el mateix recinte del parc de bombers.