Formadors de futur

Aquestes últimes setmanes un nou neguit ha sobrevingut a alguns companys del torn i del parc. Res important. Però sempre m'ha sorprès com hi ha gent que s'apunta a un bombardeig, perquè ha de fer punts, cursos i mèrits de tota mena, per anar acumulant punts per als pròxims concursos de trasllats. També n'hi ha que ho fan perquè els crida l'atenció algun tema en concret, són els que menys. Però el que és primordial és que t'agradi i et motivi especialment l'àmbit pel qual om es presenta.

El que deia. Fa molts anys que sóc formador de NRBQ i m'he trobat amb situacions de tota mena. Evidentment, als meus inicis em costava posar-me en front d'una classe. Poc a poc, amb l'experiència i la formació que tenia de base vaig anar agafant l'experiència que necessitava. Reconec que al principi havia tingut algun problemilla. Un cop uns alumnes de Bàsic em van dir que havia explicat malament el que era una BLEVE. Jo em vaig posar vermell i tot. Me'n vaig sortir perquè jo només volia explicar el concepte genèric del canvi de fase i augment sobtat de volum. Però certament, la definició que a ells els exigien era una altra ben diferent a la que jo els hi havia donat. Des de llavors tinc molt clara la versió que he de dir. Tot i que el 90% de la gent que explica una Bleve, com un simple canvi d'estat, ho fa malament. Coses de la vida.

Actualment no necessito massa preparació per donar una classe teòrica i/o pràctica. Però fer-la per segon cop sempre surt molt millor que la primera, simplement perquè tens els tempos molt més controlats. Llàstima que massa sovint haguem d'anar a corre-cuita perquè el temps destinat per cada taller sigui irrisori amb la feinada que s'hi vol fer.

Malgrat tot, no és el mateix donar un Bàsic que una Formació Obligatòria. Els primers venen de zero i sovint has de filar molt prim amb el que expliques. No pots anar-te'n per les branques, no pots donar un excés d'informació, has de quedar-te amb els grans conceptes bàsics de com muntar X, com vestir-se Y o simplement com funciona l'aparell Z. El que acabin fent bé una maniobra de taponament o de transvasament és tant relatiu! Necessiten posar-se un nivell 2 i un nivell 3, però no els pots demanar meravelles. Han de veure el seu confort, què han de tenir present i també els punts clau de cara a l'examen del mòdul. Que acabin posant bé una cinta amb tensor de carraca me la sua bastant. A mi el que m'interessa és que vegin que amb guants químics, i el vestit de protecció pertinent, és força dificultés d'emprar les eines habituals. Doncs imagina les que no tenen per la ma! Per qualsevol treball per simple que sigui, la possibilitat de fer-lo malament o de manera molt lenta és molt gran. Sovint els acabo dient que l'especialitat de l'NRBQ consisteix en acabar fent de mecànic. Posar cargols, utilitzar cintes i carraques, inflar coixins d'aire i posar adaptadors a les sortides de producte de dipòsits. El més fàcil és posar-se un vestit de protecció a líquids o a gasos. Fer-hi coses és una altre món.

En canvi, els alumnes de Formació Obligatòria tot i no ser tant agraïts, sempre són més fàcils. A tots els hi pots ensenyar (i ho agraeixen) trucs i detalls de qualitat. També tenen un perfil molt més col·laborador, pel simple fet que tots ja tenen assolit l'ofici de bomber. Llavors només els has de demanar que facin X i ja saben com fer-ho. Que li posin més ganes o menys depèn de molts altres factors. I la millor anècdota, la tinc amb un grup de caporals ja fa una pila d'anys. Un bomber, que em constava com a follonero, em va agrair ser el primer que li havia fet entendre l'ús dels detectors de gasos amb el tema dels límits inferior i superior d'inflamabilitat. De fet, sovint aquelles regions més canyeres, amb més serveis, també son les més dinàmiques durant la formació.

A l'últim curs per habilitació de GRIT, s'hi van presentar gent de parcs de FRQ (ara URT) i també formadors NRBQ. La veritat és que amb la majoria dels seleccionats no hi havia coincidit mai, senyal que majoritàriament eren de parcs de Furgó. Alguns sense ser ni formadors, ni dels 4 parcs preferents, tenien formació específica. Per tant, no només has de voler, tenir ganes i la predisposició, sinó que has de tenir formació i/o experiència. El resultat va ser que es va formar un grup prou gran i heterogeni, en que les aptituds i les habilitats personals es sumaven, demostrant-se un cop més que la suma de coneixements és la qui dona millors resultats. Ningú és millor que ningú. Un sap una cosa i l'altre en coneix una altra. I entre tots aportem i trobem la millor de les solucions, tot i que en NRBQ no hi ha una solució única, provablement hi varies maneres de resoldre el "problema", unes més eficients que altres.

Doncs el que us deia. Potser en un futur, com en el meu cas. Després d'alguns anys assistint a jornades, fent de formador i acumulant experiències, molts d'aquests nous formadors que es presenten en aquesta última convocatòria, podran acabar en algun lloc que hores d'ara no podem arribar a imaginar. De fet, fa 5 anys ningú es podia imaginar que avui hi hagués un grup preparat per intervencions tecnològiques, GRIT. I molt menys amb el bon resultat que està donant.