Ja sé que avui és dimarts, però no pretendreu que publiqui en dia festiu, oi? Més sent la Diada de Catalunya. I parlant de Catalans i Catalanes... la sensació que tinc els últims anys és que poc ens han de dir la resta de cossos de bombers de l'estat i de la península. I més després de comprovar com darrerament el nombre d'hectàrees cremades a casa nostra es manté dins un marge "raonable".
Més calor que aquest any no l'havíem tingut mai: Però com ja sabeu, anys com el 1991, 1998, 2009 son amb escreix els que varen causar més boscos i hectàrees cremades a la nostra història. Curiosament, avui amb molta més temperatura, sequera i més boscos hem perdut molta menys massa arbòria. Per una banda està el tema organitzatiu. Som un cos únic. Únic per dues raons. Només som un cos. No som la suma de moltes agrupacions de parcs, diputacions, mancomunitats ni d'empreses contractades per cobrir una determinat espai. Som el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Això és extremadament important. La resposta està unificada, és única i està garantida sigui on sigui. Encara que sigui a un lloc remot del Pirineu on el primer camió de bombers està a gairebé una hora, si l'incendi és important la resposta te la pot donar la suma de camions, helicòpters i sistema de comandament vinguts de tot el país. Això no té color en cap altre lloc de l'Estat.
Aquests dos factors, que donen al nostre Cos de Bombers el seu component únic, són segurament la clau per a l'èxit. Però també som únics en la manera en que afrontem la majoria de serveis. Mentre molts altres cossos depenen d'un tècnic municipal o provincial per a aspectes estructurals o de medi ambient, aquí ens hem inventat la "guàrdia de suport". Començant pel GROS, capaços de muntar una "ciutat de bombers" en poques hores. Seguint pel GREC, que equival a tenir un arquitecte sempre "de guàrdia" per resoldre qualsevol dubte a qualsevol hora. A l'Incendi de Pont de Vilomara hi va fer balanç de tots el habitatges afectats i en va fer foto que es van penjar al nostra sistema de mapes. O aquest any, registrant i valorant l'afectació a estructures a les inundacions de fa uns dies al Montsià i Baix Ebre. I moltes valoracions de les estructures a incendis d'indústria o malalties de la construcció a habitatges. També tenim al GRIT. Que fins i tot d'allà on els bombers marxen o no volen entrar, sempre hi ha un GRIT per analitzar, comprovar i fer factibles maniobres de NRBQ.
Com a incís al bon estiu, també hi ha tota la campanya de sensibilització de risc d'incendis i tancament de parcs naturals. Que la gent tingui consciència de risc també ha fet molt perquè el nombre de negligències hagi baixat molt. Aquí el Cos d'Aquests Rurals i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi han fet molta feina. I tota la coordinació i cooperació amb el Cos de Bombers.
Visca el Cos de Bombers i Visca Catalunya
4 comentaris:
En la teoria "Només som un cos", potser en alguns serveis sí, però a la pràctica tenim una organització dividida entre professionals i voluntaris, on cada vegada el sentiment de "no voler saber res de l'altre col·lectiu" es fa més gran. Floreixen els interessos particulars i no hi ha visió ni d'estat, ni d'estructura i menys de que som un sol cos. Els sindicats i la direcció contínuament menyspreen els voluntaris, i els voluntaris en la seva lluita legítima, es queden a casa, en una mesura incompresa per molta gent.
No sé quina pot ser la millor solució, però així anem directes al pedregar.
Gràcies, ja saps que sempre em plau molt escoltar i llegir els teus arguments.
Tu i jo som l'exemple perfecte de que la discrepància ens uneix, fa molts anys que els nostres blocs es van trobar. Però també saps qui té l'enemic a les seves files...
També s'hauria de parlar del tema de l'avituallament!
Hola, fa anys que et llegeixo i aquest és el primer post que es centra en la part positiva del cos i dona una visió de la feina que s'ha fet els ultims anys. Gràcies per compartir la teva opinió.
Publica un comentari a l'entrada