l'olor de comiat d'un gran moment de torn

Les últimes setmanes al meu torn, segurament també extensible a nivell dels altres torns del parc de Lleida, hi ha una sensació de que els bons temps se'ns acaben. Cada guàrdia tenim la sensació de que allò que estem vivint cal gaudir-ne perquè d'aquí a poc no ho tindrem. I simplement és perquè l'any s'acaba i amb ell se n'aniran molts companys del torn i del parc.

Fa uns anys quan reclamàvem més bombers (i encara en reclamem més i joves) semblava gairebé una utopia poder ser altre cop un torn de 14 o de 15. Ara ho som. Tenim gent jove al torn, tornem a fer celebracions d'aniversari de companys que en fan 30, 32, 37! El que fins poc abans de l'estiu semblava un goig inacabable, una sort, que la Casa torna a estar vestida (a estones i no a tot arreu) ara té un final.

Tenir companys joves al torn ens ha donat ganes de fer coses, il·lusió, empenta, idees noves i canvis en la manera de fer al torn. Els més veterans podem sentir que de tant en tant no tenim la mateixa energia que aquesta "canallota", però malgrat aquesta joventut que ja no tenim, podem suplir-ho amb l'experiència. Molts ja hem viscut moltes coses importants i sobretot dures. Pels que arrosseguem certa experiència no ens sorprenen però ens afecten algunes situacions crítiques, patiments de persones o simplement preveiem alguna situació abans que passi. Per tant ens posem en guàrdia, els avisem i si convé els acompanyem en la seva manera d'assumir algunes situacions complexes. Però que també aprenem d'ells. Els joves ens aporten, com deia, energia i necessiten de moviment en el sentit de sortir a fer pràctiques complexes, elaborades i que no serveix engegar un parell de màquines. Necessiten i necessitem fer maniobres, coordinar-nos i millorar dia rere dia.

A inici de la Campanya forestal ja va sortir una primera llista, casolana, de les destinacions dels diferents concursos de trasllat. Una llista, que hores d'ara segueix amb la seva provisionalitat, però que és la que tothom mira. No n'hi ha d'altra. La incògnita de quan sortirà la definitiva i de quin dia es fa el canvi no sa sap pràcticament ningú. Potser no ho sap ni el responsable de Recursos Humans. Els nous necessiten obtenir una plaça en propietat. la resta de personal concursar per les places vacants de jubilació, d'ampliació d'alguns torns, que han quedat lliures per la promoció a categories superiors, etc. En el fons és una bona sacsejada a la vida dels parcs. Gent jove anant a parcs més llunyans, veterans apropant la seva plaça al lloc on tenen la família i la casa. Uns hauran de matinar encara més per anar al seu nou destí, altres, potser podran venir a peu, amb patinet o simplement els permetrà acompanyar els nens al cole al plegar de la guàrdia (cosa que en 10 anys no havien pogut fer).

Qualsevol canvi de destinació comporta un comiat. Un dol. Ara estem en aquest moment. Quants d'aquests serveis ja no farem més junts? Quantes oportunitats més tindrem per a fer canvis al torn? És com, si cada guàrdia fos potser l'última. Queda la següent i no sabem quantes poques més. Després?

Aquí hi ha el handicap. Què farem ara que ens marxarà un terç del torn? Un terç que són 5 persones joves. Substituïts en principi per gent amb "experiència" de vint anys però que sempre han estat a parcs més petits. Venen de parcs amb pocs serveis on per la nit gairebé sempre es dorm, on són quatre o cinc a "discutir" que es fa o no durant la jornada. Portem uns anys malacostumats amb el "joves" que ens han donat ales i energia renovada. Què passarà a partir d'ara? Doncs el dol que us deia abans també el tenim els qui ens quedem als torns. Vindrà gent amb ganes de canviar, de viure noves experiències, més emocions però també arribaran "caimans" (asseguts a la seva poltrona). Per això tenim al torn la sensació que els bons temps s'acaben. S'ha fet la renovació de personal (amb data de caducitat) i s'han omplert de nou els torns d'un parc com el de Lleida. Seguirem amb els torns al complert però la mitjana d'edat tornarà créixer. de 40 tornarà a estar per sobre els 50. I això, segurament, no és bo, de fet ho estem vivint amb incertesa.

Aprofitem aquestes últimes setmanes per seguir acompanyant als nostres joves companys, continuarem aprenent juntament els uns dels altres fins que s'acabi. Segurament tornarà a passar molt temps fins que es repeteixi. De fet, potser els propers "joves" seran els que ja em substitueixin a mi. He d'aprofitar aquestes últimes setmanes amb ells, perquè ja no tornaré a viure una guàrdia amb 5 galifardeus de menys de 30 anys.