Com algun cop devia dir la Marie Curie,
no tot el que brilla és or. I a casa nostra passa una mica el mateix. Porto moltes setmanes advertint que els nous camions no són la millor solució per la substitució dels vehicles forestals. Tampoc estem en la millor de les posicions en quant a contractes de revisió i renovació d'un grapat d'equips. I és que l'administració pública té un sentit molt curiós de prevenció del mal ús del diner públic. Mentre pots gastar molts diners fer grans obres, sense gaire problema, quan necessites fer petites actuacions llavors el sistema és realment pertorbador.
El millor exemple el tenim a Can Bombers on tenim centenars de petites eines i màquines que necessiten ser revisades per un servei tècnic de qualitat. I com no es poden fer desenes de petits contractes per a fer aquestes operacions, cal fer-ne únicament un (o potser dos) mitjançant ofertes públiques de licitació i a veure qui ho accepta, amb el preu que proposi la Genialitat de Bombers. La mà esquerra, l'agilitat i que les coses surtin bé no és precisament la millor virtut d'aquesta casa. Així que quan acaba un contracte, quan s'esgota el pressupost i quan queda desert, és provoca una mena de tsunami que acaba arrasant amb el correcte estat de funcionament de molts dels equips. Malauradament, any rere any ens quedem temporalment sense manteniment de camions, d'ampolles d'aire i espatlleres, de detectors de gasos i també d'equips de protecció química.
Em consta que solucions se'n busquen i possiblement el problema no estigui tant a la teulada d'Interior com si a la d'Economia, que és qui posa el preu (o l'imposa de forma indirecta amb els pressupostos de la DGPEIS).
I com que tot va en funció dels riscos i les probabilitats, si passem algunes setmanes sense algun dels equips i no passa res, doncs apa, ja ho hem salvat. Així que quan arriba el nou contracte/licitació tornem a posar el comptador a zero. Però aquest és un joc pervers. Una mena de ruleta rusa on cada any ens disparem un sol tret. Amb un sol tret la probabilitat és prou baixa com per tancar els ulls uns dies i quan els obrim tenir una nova empresa que en poques setmanes ho torna a deixat tot ordenat i polit.
L'estadística però és aquella ciència que s'entossudeix en dir-nos que tot acaba passant i que la llei de Murphy existeix. Així que tenim IQOXEs, equips d'aire que es bloquegen, serveis salvats un extremis o mil i una errada que no s'ha fet sentir gaire.
Aquesta setmana a Balaguer hi va haver un servei on per múltiples raons hi va haver una víctima mortal. Des de la distància, sembla que poca cosa més s'hi podia fer. Fins i tot en un parc com Lleida, on també hi ha "només"un vehicle autoescala hagués estat complicat el rescat de dues persones en façanes oposades. Però com us comentava abans, és tot un joc de probabilitats. Quants cops hem anat a un servei d'accident de trànsit deixant només 3 o 4 bombers per a la resta de serveis de la ciutat? O un incendi a l'extrem de la comarca deixant el parc en les mateixes condicions... el que us deia, és un joc de probabilitats.
Les mateixes per les que a la Regió de Lleida Nord els parcs estan a gairebé una hora l'un de l'altre. El punt mig està a 30', però quan qui necessita mitjans és La Seu o Sort, la resta de personal i vehicles triguen pel cap baix 1h. En serveis on hi ha moltes tasques a fer (un rescat de persones, l'extinció, recerca de persones dins les escales, assegurar que s'ha tallat llum i gas, coordinació amb policia i sanitaris...) sempre hi manca gent. Aquí el que és bàsic és la coordinació. Però amb 4 o 5 bombers poc hi ha a coordinar. A Lleida que sortim 9 a un incendi d'habitatge, cadascú té la seva tasca i el seu rol. Tot i així, sempre hi ha moments en què el servei es pot saturar.
No és que en parcs mitjans i petits hi manquin bombers, és que a parcs com el de Lleida on les ajudes estan 4 cops més allunyades en temps i quantitat que a la zona metropolitana, hauríem de ser un mínim de 12. I per això, divendres i dissabte (st Joan) érem 13. Hi va haver serveis per a tots, fins i tot per a fer pràctiques, la qüestió és que mentre havia un servei a una població veïna es va poder sortir amb 9 a un incendi d'habitatge. Al final, per sort de tots, va ser un conat. Però com us deia abans, el tret sense bala ja l'hem gastat. Ara a veure què ens espera la resta de l'estiu. Aquesta setmana serà de molta calor, guardeu-vos de la temperatura i del fum, que a dos serveis grans no arribem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada