No tot son Incendis Forestals

Semblava que no pogués ser, l'estiu havia començat a mitjans de març un cop acabats els últims freds (no gaire rigorosos a la majoria de llocs), la sequera ja durava 3 anys i tots temíem un estiu veritablement dolent. Però malgrat totes aquestes males males previsions, la pluja ha arribat. Inicialment semblava que Ponent ens quedàvem al marge, ja que la zona del Segrià sud i també la part baixa de les Garrigues en prou feines havien caigut quatre gotes. Per sort, tot això ha canviat.

No podem donar la Campanya per salvada. La sequera dels tres últims anys continua, el millor indicador son els pantans, que en prou feines s'han recuperat un 5-10%. Això ens indica que l'aigua caiguda s'ha quedat al terra (per sort). Ara els arbres rebrotaran. Les herbes tornaran a créixer, fins i tot en algun indret més o menys ombrívol podrem trobar-hi algun que altre bolet (només aquesta setmana, que després amb la calor s'assecaran).

Però no tot és la Campanya Forestal. No, no ho és, per molt que alguns facin molta propaganda del seu àmbit. Però a dia d'avui, el principal perill a Can Bombers no son els grans incendis forestals. D'aquí a quinze dies ja veurem, dependrà de la calor i de la humitat. Però avui no és el principal problema que té Bombers.

Felicitats a l'equip de Sabadell i també al de El Vendrell i GROS

Quins son els serveis que fem els Bombers? El principal, i crec no equivocar-me, serien els accidents de transit. De fet, un senyal és el concurs de rescat que es segueix mantenint. Ha millorat el format, ara és més obert i s'ha mantingut l'espurna de tenir-hi nous equips, noves promocions avocades a aprendre tota la parafernàlia del concurs, etc, etc. Avui el principal escull als accidents ja no son els mitjans que tenim. Aquest cap de setmana recordava com abans de 2000 (jo era a Montblanc) enviàvem els ferits cap a l'hospital de Valls i ben pocs hi arribaven vius. La situació ha canviat totalment. Avui hi ha el SEM (amb moltes coses bones i també alguna que ens fa crispar), amb metges i infermeres que venen als serveis. I si fa falta també l'helicòpter.

La següent tipologia de serveis son els incendis urbans. Aquests, ja pot fer fred, calor o ploure un diluvi universal, que hi son sempre. De fet, l'estiu passat, mentre jo era a un incendi forestal, un bon nombre dels meus companys de torn van fer un servei complex d'incendi elèctric als comptadors al peu de l'escala d'un habitatge a Lleida. Després de moltes dificultats varen salvar (aquesta és la paraula que millor ho descriu) una pare i la seva filla que havien quedat tancats dins l'ascensor ple de fum. Evidentment, i amb tots els honors, van rebre un merescut reconeixement per part de la casa i també de la família. Són d'aquestes situacions que fan gran al Cos de Bombers. I que molt probablement no surt prou als mitjans de comunicació.

Incendi a França, Bobigny d'aquesta setmana

I parlant de fums. Quin és el principal perill de TOTS els incendis? Evidentment, el fum. Doncs portem alguns anys patint incidències amb els equips d'aire. Incidències i posteriorment escassetat d'equips. Primer perquè calia retirar-los, trobar els problemes, les causes i finalment solucionar-los. Això, avui encara ho arrosseguem. La quantia d'espatlleres, ampolles, reguladors i "pulmos" que calia revisar ha col·lapsat tot el sistema de manteniment i revisió d'aquests equips. Un sistema que ja era just degut a la gran quantitat d'ampolles i espatlleres de que disposa el servei. (cada camió en porta un bon grapat).

Els contractes en aquesta casa mereixen un capítol a banda. No m'hi posaré, se m'escapa la complexitat de la contractació en l'àmbit de l'administració. Però el que si que us puc dir, és que tenim tants equips que les mateixes empreses fabricants no son capaces de fer-nos les revisions pertinents. Nosaltres som tant grans que cap fabricant té capacitat per revisar tot allò que ha fabricat. No es tracta de pagar el doble per a que posin el doble de gent per fer-ho. Es tracta que no tenen l'espai ni la logística per a fer-ho. Llavors és quan cal anar a empreses satèl·lit per a fer-ho. I si mires a la indústria petroquímica, una d'aquestes és la que fins fa poc ens feia manteniment de camions i tants problemes hem tingut. El jutjat, els diaris i gairebé tots sabem del què estem parlant.

Conclusió. Que mantenim una cua increïble d'equips d'aire per a revisar, que això ha col·lapsat les empreses que ho fan, que molts contractes previstos per a fer X intervencions, ara n'han de fer X i un bon grapat més. Cal actualitzar contractes, ampliar-los, assegurar-se que se'n poden fer càrrec en els terminis que pertoca... així que ara tenim un bon grapat d'equips d'aquestes marques pendents de revisar. Avui hi ha detectors de gasos pendents de revisió, vestits de protecció química pendents de revisar, algunes màquines per utilització en ambients corrosius i explosius pendents de revisar...

I amb tot el que us dic avui, no estic tirant per terra la feina del Servei Tècnic dels últims mesos, ans al contrari. Ha fet un esforç molt gran en trobar causes de problemes, solucions, renovar i modificar contractes. Però el pou que hi havia era tant gros, que sortir-hi costarà encara molt temps. Llàstima que qui ho pateix no son els polítics que governen aquest departament (ni tampoc els d'economia) qui ho patim som els pobrebombers que abans d'entrar en un lloc complicat hem de fer mil i una comprovacions de que tot estigui correcte. I de vegades cal esperar a que vingui un camió provinent d'una altra regió, amb equips necessaris per a poder fer l'actuació en una fuita de productes en una trista piscina de poble.

Espero que aquestes pluges us hagin netejat els ulls. Potser així podrem veure, tots plegats, que Bombers a l'estiu no son només els incendis forestals, els helicòpters bombarders, els AOF (que també tenen les seves reivindicacions laborals), els camions BFP i BRP, les franges de protecció (que escassegen com l'aigua dels pantans), la possibilitat o no de fer alguna festa personal, etc. Bombers també és la feina del GROS (logística i infraestructures), del GREC (estructures), del GRIT (fuites, explosions, tòxics), del GRAE (que fan excel·lentment cada cap de setmana) i que amb el bon temps se'ls multipliquen els serveis, dels Drons, del GEM, dels serveis de prevenció (revisant projectes), infraestructures (i la renovació de parcs,...), dels de Seguretat i Salut i una llarga llisca inacabable. Esperem que els senyors d'Economia i també d'Interior espavilin i tot allò que va començar amb la compra de 92 Scania i un grapat de cotxes, no es quedi només en un pedaç.