Doncs si, ja ha arribat la calor i ja tenim les eines preparades i tota la formació pertinent feta. Doncs va a ser que no. A can Bombers estem en procés de canvis. Alguns estaven ja programats i altres ens han vingut donats per les circumstàncies. Així que com cada any anem a última hora, amb retard i la feina d'implantació per fer. Res greu si considerem que portem vint anys d'aquesta manera.
De fet, recordo que el primer ordinador al parc va arribar cap al 1998, pel llavors jo estava a Montblanc, i es va començar amb la localització dels vehicles. Poca cosa més podíem fer. Enviàvem fax en paper tèrmic, per qualsevol cosa. Els ordinadors estaven tant capats que en prou feines podies fer res més que obrir la visualització dels vehicles. No recordo ni quan vàrem començar a posar el personal de guàrdia en un document escrit i que quedés guardat al propi ordinador. De fet, això ja devia ser a Mollerussa, després del 2001, una època d'Excel i Word. Tot i això el fax seguia funcionant per moltes coses.
 |
Imatge d'abans de 2012, però que podria ser perfectament d'ahir |
No recordo haver rebut cap curs per entendre com anava el SIG amb els mapes i les posicions del vehicles fins ben arribat a Mollerussa (i segurament ja era al parc nou). Poc a poc es va anar imposant el correu tot i que les restriccions a veure altres pàgines fora la Generalitat era molt limitada. No podies obrir ni un youtube, amb tota la info que hi pot haver de vídeos sobre incendis o tecnologia del nostre àmbit. Va ser un període on alguns parcs fèiem la nostra pròpia web, amb fotos dels camions i recull d'alguns serveis que sortien als diaris.
Tot això ha canviat radicalment. De fet el Youtube esdevé una eina d'ús gairebé diari als parcs de bombers de la Generalitat. L'ISPC hi té penjats multitud de vídeos explicatius i descriptius de maniobres i d'accions de seguretat que tots els bombers hem de mirar en els períodes de formació de la guàrdia.
El "però" no està en que ja tenim mail, youtube, vídeos i fins i tot una web corporativa força complerta (les INT, els comunicats, els processos de formació i d'oferta de places, etc). El SIG que us he comentat va començar al meu Montblanc (al segle passat) i ha durat fins justs aquests dies. Per sort la casa li ha trobat substitut. Això ve precedit de l'ampliació de les dades de telefonia que arriben als parcs (les dades del SIG venien per ràdio). Sembla que el FieldMaps arriba per quedar-se. Després d'un període de prova amb el Collector (la majoria ni l'heu fet anar), aquesta nova plataforma no només et posiciona els vehicles en temps real, sinó que hi ha multitud de dades del servei, i tot allò que hi pots acabar referenciant, penjant i comunicant a la resta d'usuaris de forma relativament senzilla.
Aquesta implantació ha coincidit en el temps amb el canvi de programa que gestiona els serveis (el registre que en fem al parc). Els dos s'estan implantant alhora. A tots els nivells? Doncs no. Ni als parcs se'ls ha fet formació del FieldMaps per tal de treure'n una mica de rendiment, ni al de gestió s'ha explicat. De fet, aquest últim encara ni l'he vist. No així del FieldMaps, que amb els visualitzadors de PC et permeten fins i tot fer gestió de recursos dels serveis. Malauradament això està en una fase molt embrionària d'informació dins l'organigrama bomberil. Per exemple, a Lleida el grup de UCM hem rebut la nostra pastilla de formació. Poc més d'una vintena de persones. Però els que estan per sobre nostre no. Així que podem treure molta informació per algú que no sap que la pot tenir, obtenir ni tant sols s'imagina la capacitat de recursos que l'eina et pot arribar a donar i que li facilitaria la vida.
En el fons, però, tot això és dedicar-hi hores, que la majoria no tenen. I si a més coincideix amb l'inici d'una campanya forestal que ja ha començat (perquè portem una setmana anant de foc en foc), doncs aquí no hi ha pugui pugui assolir aquest nivell de canvis. Una part important de la casa està absorbida per la gestió dels greus problemes heretats amb els equips d'aire i la gestió del manteniment dels vehicles. I també de tot allò que no sabem. Així que no esperem que els comandaments dels serveis sàpiguen utilitzar algunes de les eines que tenen al seu abast. El dia a dia se'ns menja. És el que té no tenir estructura suficient per a gestionar tanta misèria heretada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada