Quan estem a poc de començar la nova campanya forestal de 2022, hem entrat de ple a la campanya del borrissol i de la vegetació de ribera d'aquesta època. Fa un parell de setmanes estàvem a Balaguer apagant allò que la natura insisteix en cremar... dissabte passat, i aquest cop en una zona reincident, més de 40ha de ribera al riu de Seròs. I és que el Segre, any rere any, a la que cauen les volves del borrissol, aquest crema que se les pela. I si afegim que ni la CHE ni l'ACA volen fer res per a netejar, buidar d'espècies o deixar-ho més lliure de vegetal, doncs crema que cremaràs. A la primera calor tenim incendis a la zona de Corbins-Térmens, a La Mitjana i també al Baix Segre.
Solució? La que faríem la majoria... deixar cremar i que els fruiters ho aturin. Però ja sabem que aquí tenim gent molt ben pensant, que han decidit tirar de camions i aigua a tort i dret. Així que el resultat és mobilitzar vehicles (més que menos) per a que al final també siguin els fruiters qui apaguin els incendis. Però això si. Mànegues i mànegues utilitzades i embrutades, que després cal recollir i netejar. Fins quan? Doncs fins l'endemà, quan les soques comencin a fumejar (i tornis a utilitzar les mateixes mànegues plegades el vespre anterior). I perquè fumegen i son un perill? Perquè el dia abans algú hi va tirar aigua, no van consumir prou bé i ara tenen vegetació mal cremada al seu voltant.
Si, no són tècnic forestal, ni he estudiat incendis de ribera, ni tampoc porto cap mena de galó que avali uns "coneixements" en incendis d'aquests tipus. Però porto més de 15 anys anant a aquesta part del riu a apagar soques mal apagades que el dia abans algú havia decidit mal apagar. Fàcil no? Doncs no hi ha manera.
Sembla que la "paradoxa del foc" s'oblidi cada vegada que hi ha un incendi prop del riu. Que és un riu, que l'aigua no crema, i que com és terreny fèrtil els pagesos hi planten fruiters a la vora. A no, que ara cal subtitular la peli d'Alcarràs perquè aquests pixapins entenguin el que diuen els de comarca. Deu ser això. Els incendis a Lleida es confinen amb fruiters i terra llaurada. No son boscos infinits ni estressats per la manca d'aigua. Al costat del riu no hi falta aigua però si hi sobra tant bomber. I cada cop que els apagues tornen a cremar i més fort.
I si realment és tant necessari apagar allò que has fet durant una primera jornada, el que toca és posar recursos durant la nit i durant l'endemà a acabar la feina. Res de posar un camió i que vagi revisant les "4" soques. Perquè no n'hi ha 4, en son moltes més. Però com això és un racó de la Catalunya rural, no podem tenir-hi els camions hipotecats, que estem molt lluny de qualsevol parc.
Doncs o posem parcs de bombers on hi ha vegetació de ribera per apagar-los tots en condicions o els deixem cremar i que la natura faci la seva feina. Però això d'avui si i demà no, és un sense sentit. El que us deia, si encara necessitem posar traducció a la peli Alcarràs, com volem interpretar el que hi passa al riu? Només mirem l'estadística. Cada any crema i cada any hi passa el mateix. El que no s'aguanta és que ahir hi havia un grapat de camions per apagar un incendi i que avui no s'hi dediquin recursos perquè necessites tenir els parcs oberts, que és diumenge i poden sortir accidents, rescats o incendis varis a qualsevol lloc.
Feia temps que no escrivia un post més crític que analític (que també ho és) però quan el que et fan fer avui no és el que et van fer fer ahir ni és el que et faran fer demà, doncs fot ràbia. Deu ser perquè vull fer les coses bé. I així, bé, no hi anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada