Motivacions de torn

Els torns de cada parc de bombers són canviants. No us penséssiu pas que són estàtics, per molt que en un passat cada parc tingués algun torn de referència, per bo o per dolent. La realitat però, és que cada cert temps les coses canvien i ho fan principalment perquè la gent també canvia.

En un parc gran com Lleida, els canvis costen una mica més, però quan passen són un canvi de realitat molt gran. Quan vaig venir cap a aquest parc, fa uns 16, ja hi havia hagut un petit canvi generacional en algun dels torns. la nostra arribada, després d'un concurs de trasllat, va fer que cada torn tingués uns 3 bombers nous (o diferents) a cada torn. En el nostre cas ja es va notar diferència. Primer perquè érem 3, però a més els 3 veníem del mateix torn de Mollerussa, així que des del primer dia ja vàrem fer pinya i promoure certes costums que es van importar precisament de Mollerussa.

La truita i el tè són coses que més o menys han anat perdurant en el temps. I si, són 16 anys menjant pràcticament cada guàrdia truita de patata per sopar. De vegades hi ha carbassó, o samfaina o espinacs, però és truita d'alguna cosa. El tè ha tingut els seus moments i curiosament ha anat amb les pujades del torn. Quan hi ha hagut "problemes" s'ha deixat de fer. En el seu moment era per la tarda, l'hora del tè, i ara es fa durant el matí a l'hora del briefing. Diguem que és un complement als cafès que ja portem a aquella hora.

Ara, com us deia hem tingut un nou canvi a la majoria de torns. Uns ja havien canviat comandaments, altres ja tenien bombers de les últimes promocions, però nosaltres portàvem cert temps estancats. I des de fa un any, amb la provisionalitat de l'última promoció tenim a 4 valents bombers, motivats i amb moltes ganes de fer les coses bé. I el concurs d'excarceració d'aquesta última setmana ha estat el detonant d'un nou canvi a millor del torn.

Reconec que sempre m'he mirat el concurs d'excarceració amb recel. Potser en el passat no s'havien donat suficients condicions per a jo poder-ho veure amb millors ulls com ho estic fent ara. En aquest moment els quatre bombers "nous" i que ja comencen a ser "veteranos" han adquirit un molt bon grau d'adaptació al torn i cadascú  hi té els seus rols. Això, junt al comandament del torn i a un altra bombers "rejovenit" han aconseguit presentar-se al concurs amb prou nivell per a que la seva actuació no reflectís la manca d'experiència (només portem un any junts) ni el poc temps d'entrenament (aproximadament un parell de mesos). La seva preparació ha estat a base de veure actuacions anteriors, molta feina d'aula i de tocar eines, fent només les maniobres i pràctiques justes. El resultat, com us dic, ha estat molt bo. És conseqüència de tenir bona gent, amb ganes de fer bé les coses i sobretot estar cohesionats. I això és el que han aportat al torn. Cohesió i ser un equip.

A partir d'aquí? Qualsevol cosa. Anar a fer visites per aprendre entrades i accessos a espais públics, començar a aprendre sobre els nous programes i eines tecnològiques, recuperar algunes pràctiques que teníem  oblidades (pels entrenaments al concurs)... però també seguint amb la feina diària del torn, que no només és fer el dinar, sinó també comprant, netejant, recollint els estris o pensant nous "plats per canviar la truita, la paella o la fideuà. Però que també hi ha de ser, eh.

Doncs apa, seguirem fent torn amb tota aquesta colla de bombers hiper-motivats i que contagien ganes de fer coses. Seguim.