Aquesta setmana hem conegut l'accident, fet que és molt greu, d'una bombera en pràctiques que va caure d'un camió en marxa, mentre anaven a un servei. Independentment de les circumstàncies concretes de l'accident, no estic aquí per analitzar-lo, a mi no em pertoca fer-ho, hem d'aprofitar aquest fet (com qualsevol altra incident, accident o error) per aprendre i prendre consciència.
Els accidents i els incidents no són nous a casa nostra. Malauradament tenim una història escrita i una altra només coneguda a cada parc i cada torn d'on podem extraure diversos conflictes de seguretat que hem patit. El problema està en que aquests últims (els de cada parc i torn) es perdran en la consciència individual. Per això és tant important escriure tot allò que passa i que un bomber o bombera (també un quasi bomber i quasi bombera) els passa durant la seva jornada de treball. Que en aquest cas és el CIA (Comunicat d'accident o incident). I és important per això que us acabo de dir. El que ens ha passat al torn ho ha de saber qui computa tots aquests accidents i incidents. D'aquesta manera es podrà saber què ha passat a qualsevol parc (no només al meu), també el detall de cada cas, quan ha succeït i, el més important, la freqüència. D'aquesta manera se'n poden (s'haurien de) prendre mesures de tot caire per a evitar que tornin a passar, minimitzar conseqüències o altres solucions que es puguin acabar implementant.
Però això només és la teoria i la pràctica és més complicada. Tots hem tingut sustos, sustillos i coses que ens han grinyolat. A la nostra vida ordinària també. o és que mai us heu posat en risc? Quan sortim a un servei sovint ens creiem superherois (i això ens diuen els coneguts, per ells som herois sense capa per`po de carn i óssos). Per tant, davant la gravetat d'alguns serveis, la proximitat al nostre parc, el tipus de barri (en alguns ens esperen els veïns amb ganes de gresca), o el propi servei que ens fa córrer, més d'un cop (per no dir gairébé sempre) prioritzem el servei a la nostra seguretat.
Recordo perfectament alguns serveis on això m'ha passat. El més escandalós va ser un cop que vaig sortir per fora un balcó sense lligar, perquè hi havia una dona que hi era penjada. Ni cordes, ni res. Cap a fora a agafar-la. Després ja em vaig anar lligant. Però certament hagués pogut caure, jo, ella i els dos. També tinc el desagradable record d'un aparcament a Lleida, on en una segona planta soterrani ens vàrem desorientar. Havia fallat la càmera tèrmica, la mànega no estava prou ben estesa i el resultat va ser el no saber si anàvem endavant o enrere. Com cada cop feia més i més calor, vàrem saber aturar-nos i demanar ajuda. Per primer cop en gairebé 25 anys, em van treure de l'interior d'un servei, jo era incapaç de sortir. En incendis forestals, recordo ja fa un parell de dècades, quan ens van enviar barranc avall a buscar el foc que pujava com una mala cosa o en un altra que ens va passar el foc per sobre (que sort que només anava de capçades).
També recordo companys que han caigut del camió pujant al sostre mentre s'enfilaven per la part de darrere. Cada guàrdia hi pugem a mirar l'aigua, a buscar mànegues, o posar-les en sortir d'un servei, a buscar material, etc, etc, etc. Companys que han caigut per un forat de la claveguera de la cotxera, perquè la teníem oberta mentre fèiem la neteja del parc. Aquí s'hi va jugar una fractura de tíbia i peroné, però va estar de sort. El pitjor de tot és que després et trobes un comandament tornant-la a obrir perquè així va més ràpid fent la neteja 😱.
Però amb aquesta presa de conscienciació de tots nosaltres no n'hi ha prou. Des de fa un parell de setmanes tenim amb nosaltres els bombers i bomberes en pràctiques. I HEM DE SER EXEMPLE. Han d'aprendre a conduir (tots condueixen cada dia els vehicles) però també han d'aprendre a estar dins el camió anant a un servei. Han d'aprendre QUAN s'han de posar l'equip, l'EPI, el casc... En els serveis han de veure que nosaltres també prenen totes les mesures de seguretat que són necessàries. I fins i tot han de veure que no tot és vàlid davant un servei.
Fa tot just una setmana, a l'incendi de ribera de Soses, ens van indicar d'anar barranc avall per la falda d'aquest. Només hi havia pedra i el pendent era molt pronunciat. No hi havia foc ni tampoc s'hi apreciava fum. En ser de dia podíem veure perfectament que el pendent anava a més, amb algun petit precipici o tall en la continuïtat. Doncs ens hi vàrem negar. En aquest cas es va demanar una re-avaluació per un superior, qui ens va donar la raó. El risc era molt gran i el benefici pràcticament nul. Així que es va deixar estar.
Aquest dia, al més valent, li vàrem negar la possibilitat de fer-ho ell tot i la seva insistència. Hi va haver la gran lliçó davant els bombers en pràctiques que ningú s'havia de posar en perill per una cosa que no valia la pena (i majoritàriament no hi ha res que la valgui), però ells encara menys! Ells estan en pràctiques i el que han de fer és aprendre i no prendre riscos.
Tots sabem com hem d'anar dins un camió i com hem de conduir. Tots sabem que no hem de prendre riscos innecessaris (i tot i això en prenem), tots sabem que al propi parc hi ha coses que caldria arreglar però que mira, per manca de pressupost, per manca de consciència, per peresa, etc sovint triguin mesos en solventar-se. Doncs no. El que toca, el que cal fer, és cuidar-nos i també cuidar-los. Cuidar als nous, als que tenen poca experiència, als que porten poques hores de servei, als qui han estat només en parcs petits i han viscut pocs serveis "grans". I també cuidar dels nostre company de binomi o trinomi, a cada servei. Quan veiem una esquerda, un forat, un cable elèctric, una porta mal tancada o mal oberta, un forat d'escala ple de fum o una finestra trencada hem de prendre les mesures necessàries per a que ni nosaltres i els nostres companys prenguin mal. Ni tinguin un susto, ni un sustillo. Si, som bombers, però d'herois el cementiri n'és ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada