Lleis, gossos i boletaires

Tot i que totes les reaccions que he rebut són molt bones, el nombre de lectors de l'últim post indiquen que no ha arribat a massa gent. I aquesta setmana molts de vosaltres espereu que avui parli de la proposició de Llei de Bombers de l'Estat Espanyol. Doncs no, no toca. A més tots sabeu, perquè ja ho he escrit en anteriors post (els podeu buscar al llistat de la dreta) que a les espanyes els bombers són molt precaris i deficients. Treballen molt diferent a nosaltres. I l'únic que vull dir ara mateix és que ells no són quin han de posar ordre a casa nostra, que la nostra està molt millor que la seva. I si cal fer alguna cosa conjunta doncs ha de ser això, conjunta.

Avui us vull parlar d'altres coses, avui el que toca per calendari, per fred i per temps és parlar de boletaires i de recerques. Si, aquell servei que passa cada dia mitja dotzena de vegades, que només surten uns pocs a la llum i que avui hi estem entrant de ple.

Els boletaires som tots. Tots som susceptibles d'anar un dia al bosc. A buscar bolets, a passejar pels meravellosos camins d'arreu del nostre país, a veure cascades i salts d'aigua, fonts o senzillament paratges increïbles. I qui digui que no, s'enganya a si mateix. I ningú necessita un carnet de boletaire per anar a passejar per la muntanya. Ningú. Aquí el que hi ha són molts interessos en joc. I quants d'aquests que demanen carnets són autònoms, assalariats i paguen els seus impostos i assegurances per exercir de boletaires per vendre'ls als restaurants i parades de carretera? Doncs si jo vaig pel bosc i em trobo un bolet, si m'agrada el plego i sinó el deixo. I sinó que vingui el Departament de Medi Ambient i faci la prohibició total de plegar bolets, com es va fer el seu dia per plegar molsa.

I posats a pensar i a dir la meva. Qualsevol que va a la muntanya hauria de posar la seva aplicació d'ubicació en marxa i compartir-la amb algú del seu cercle familiar o de confiança. Quanta gent hauríem trobat als pocs minuts si podéssim veure on es troba?. De tota manera com cada dia som més digitals, anem a la muntanya sense bateria al mòbil i ens perdem al fons de les valls, on no hi ha cobertura. I quan se'ns fa tard o de nit ja no hi ha solució. Amb les poques ratlletes de bateria en prou feines podem fer la trucada de socors i un parell de connexions més per dir, ja de nit, que veiem unes llums a l'altra costat de la muntanya. Fins que el mòbil diu prou. I així és molt difícil.

A partir d'aquí és quan hem de confiar amb els gossos de recerca, amb els bombers (que no volem de nit), els mossos (que tampoc volen de nit), els agents rurals (que no treballen de nit) i tot de factors en contra que dificulta encara mes la recerca de la persona perduda. Un operatiu de recerca és una feina complexa, minuciosa i compromesa. Cal definir un bon punt de partida. L'últim lloc on se l'ha vist o l'ultima referència que ha donat. I encertar si ha anat en una direcció o una altra. Aquí és on els gossos juguen un factor important. Descarten llocs. Per tant ens ajuden a estrènyer el cercle. Però cal una feina minuciosa de rastrejar i buscar pam a pam on es troba la persona que no sap tornar.

Per això és tant important compartir la ubicació en temps real (geolocalització-mòbil). I en cas de qualsevol problema tenir una àrea millor definida d'on buscar. Evidentment seguirem perdent la cobertura a les fondalades i acabarem la bateria del mòbil, però si des de les 3 de la tarda el mòbil ha estat sense moure's serà un bon indicatiu de que allí has pogut caure i no has pogut seguir. També l'últim punt de la travessa (en cas de pèrdua de senyal o bateria) ens indica una ruta aproximada dels que s'estava fent i per tant augmenta molt la possibilitat d'encertar la zona de recerca.

Aquests dies ja han començat els boletaires amb carnet o sense (no és rellevant si et perds) a caminar pel bosc. Els bars i restaurants són tancats, per tant la incidència de gent a la muntanya encara serà major. I nosaltres seguirem fent recerques de persones poc previsores que han desaparegut (digitalment) sobre el mapa. Un senyal de mòbil ens ajuda molt. En realitat molta la gent s'ha pogut trobar en pocs minuts perquè han compartit el senyal del Google-maps o Apple-maps via Whats o Telegram amb els operadors de sala de Bombers. Escaladors, turmells torçats, accidents de muntanya i molts altres serveis els podem situar fàcilment al mapa de bombers perquè l'accidentat o l'acompanyat ha pogut compartir la situació. Aquesta és una premissa molt important. A la muntanya cal preservar la bateria del mòbil i alhora donar el senyal d'on som en temps real sempre que puguem. A partir d'aquí si acabem pujant el cim del Besiberri, una via ferrada, veient un salt d'aigua o trobant més o menys bolets ja serà qüestió de sort. Però si us plau, no deixeu només a la sort dels bombers i de l'operatiu de recerca el que us puguin trobar aviat o quan ja sigui massa tard.