dilluns, 26 d’octubre del 2020

El camí que ens falta en Gestió de dades i GPS

Seguint el fil dels boletaires de la setmana passada, avui us faré alguns apunts sobre eines digitals. Aquelles que quan et fan falta fallen. Bueno, de vegades i de vegades et serveixen per a millorar el servei i quan retornes al parc encara et dura el "subidón" d'haver conclòs bé una recerca.

Bombers, des de fa molts anys, una vintena aproximadament, utilitzem posicionador de vehicles i també d'emissores portàtils de comunicació. Ha estat una eina d'aparença senzilla però molt robusta i sobretot pràctica. Amb els anys li hem anat traient tot el rendiment i poc a poc s'hi havien afegit algunes millores. Tot i que des de fa 5 anys ja no tenim actualitzacions del programari, fins al moment no hi ha hagut cap altra programa que l'hagi pogut superar. Aquest, al ser de collita pròpia, ha permès un domini de la seguretat pràcticament insuperable. Però finalment l'era digital s'imposa a la lentitud (i de vegades incompetència i també manca de pressupost) de la casa en la digitalització real del servei.

Visor de GIS semblant al de Bombers.

Ja tenim en l'oblit aquelles tablets (que ja eren velles -o de poca capacitat- quan es van instal·lar), que hi havia en algun camió del servei. L'utilitzàvem bàsicament com a GPS, perquè per la resta era tant lent que desesperava. Poc a poc hem anat utilitzant els nostres propis telèfons mòbils per cercar adreces, marcar tracks i fer fotos dels serveis. Fins que fa poc més d'un any va arribar el primer mòbil de la casa a un parc de Bombers. I aquí és quan la història canvia de forma tant accelerada que no som capaços de formar als bombers en l'ús eficient d'aquesta eina.

Un telèfon mòbil de bombers no és un telèfon, és moltes coses. Fins i tot n'hi ha que no porten ni tarja SIM. Perquè? Per parlar ho fem per emissora, ara el que volem és la traça. Per això ho he lligat amb els boletaires. De fet les traces i tracks es generen per deixar evidència del nostre pas. I això ens serveix per conèixer exactament tant per on passa la línia d'aigua que estem muntant per apagar l'incendi a la muntanya X com per a marcar el rastre de tots els grups de recerca del boletaire perdut.

La mateixa tecnologia que portem TOTS a sobre, ens permet compartir la Wifi de qualsevol telèfon amb la resta del voltant, això ens permet baixar totes les dades acumulades en el nostre pas per la muntanya. Així que en 2-3 minuts tenim tots el tracks al servidor. Preparats per a que es puguin posar sobre el mapa de la pantalla d'ordinador. Imprimir-lo. Dibuixar-hi. Saber exactament on ha estat tothom amb l'única finalitat de reduir l'espai de recerca (o d'incertesa) i poder-lo ampliar cap a altres llocs on encara no s'hi han pogut dedicar recursos. I amb els incendis el mateix. Saber on tens la gent en un incendi és una pas molt important en seguretat. Però aquest punt ja ens el donava l'emissora i el posicionador de l'any 2000.

Però la tecnologia ens permet disposar de dades a l'instant. Hi ha altres programes que et permeten afegir punts d'interès: punts d'aigua, basses, camins bons i camins dolents, masies, zones d'escapada, i també llocs on es podria situar un operatiu de bombers en cas d'un servei important. Perquè tenir prèviament on cal situar el dispositiu de comandament i control en un gran servei et permet alliberar d'una bona feinada des d'un bon inici.

On són les nostres pissarres netes i decents?

Així que poc a poc anem afegint aplicacions i programaris als telèfons de la casa. Llàstima però que la seva utilització sigui encara molt allunyada del potencial real que tenen. Tenir gent preparada per utilitzar aquestes aplicacions i treure'n el rendiment necessaris està encara molt lluny de ser una realitat. Potser en algunes regions la cosa va una mica més avançada, però en aquesta (la que jo pateixo) estem per sota de mínims. Únicament la voluntat d'algunes poques persones ha permès el seu funcionament dins aquesta Regió. Una Regió de la que massa sovint penso que, en un hipotètic rànquing, seria l' última. Molt per darrera de la de Terres de l'Ebre que únicament ens va per darrera en que tenen uns vehicles encara pitjors que els nostres.

Esperem que l'experiència de les últimes setmanes en l'activació dels recursos de la coordinació dels serveis serveixi per treure la vena dels ulls dels qui han de donar l'empenta a aquest projecte, que funciona en d'altres regions, i que aquí cada dia està més descuidat. Per sort la generositat i la voluntat dels bombers i les bomberes, que són el puntal fonamental d'aquesta Regió, fa que moltes de les mancances i manca d'empatia quedin amagades quan els serveis es resolen satisfactòriament. Llàstima que els mèrits acabin sent reconeguts als que estan en una cadira mirant el món des de la finestra. Els veritables herois són sempre els que estan al carrer.