Poc a poc van passant els dies. Sembla ahir que se'ns presentava el Pla 2025 en el que se'ns prometien 1000 bombers i 92 camions. Avui, octubre de 2020 haurien d'haver arribat les primeres unitats dels flamants camions. Evidentment hi ha hagut l'aturada de la COVID19 on també s'han aturat les obres de la Sagrada Família i ja no la veurem acabada en 6 anys sinó que trigarà un o dos més. Esperem que el retard dels camions no sigui de la mateixa magnitud.
A priori no sembla més important. Ja s'han vist les primeres fotos d'un camió força pinxo, ple de material i ben guarnit. Evidentment hi ha coses que amb ulls de concursant de "joc de cartes" segur que el fan malveure, però amb ulls il·lusionats d'algú que no ha vist un camió de bombers nou des de fa més de 15 anys, doncs segur que ens semblarà fantàstic. Evidentment cal ser crítics i anar millorant tot allò que s'hi trobi a faltar i amb tot allò que pugui donar problemes. Però seran bons. Segur. Només pel fet que tenen com a mínim 15 anys menys que els camions que tenim als parcs.
Però tot i això no cal deixar-se enlluernar. Quan vas a un concessionari de cotxes i mires, te n'adones que els cotxes de fa 5 anys no tenen res a veure amb els cotxes d'ara. Abans eren pràctics i complerts, però ara ho porten tot. Des de la connexió al Bluetooth, els USB, la ràdio amb pantalla a tot color i el més important: la connexió al navegador del mòbil. Perquè sembla una tonteria, però avui tots portem el navegador a la butxaca. I l'utilitzem per anar en bicicleta, trobar un restaurant o trobar un aparcament lliure a Barcelona. Així és quan miro als nous 4x4 Toyota Land Cruiser i si, son molt xulos, ben equipats, pràctics i principalment útils. Però mires el tauler i és el tauler d'un vehicle de fa 5 anys. En aquest cas perquè és la gama industrial i no la de turisme. Però si som realistes, quan mirem les rutes d'on hem d'anar les busquem al mòbil del servei, que tenen Bluetooth. I perquè no es podia pensar en tenir el display del mòbil al tauler del cotxe? Com qualsevol vehicle que et compres a un concessionari qualsevol.
No us ho prengueu com una crítica. Amb això el que vull dir és que qualsevol tecnologia que deixem de comprar avui, significa que estem comprant l'anterior. I amb l'experiència que tenim a la casa, comportant que ho arrastrarem durant molts anys. No estem comprant un jersei amb els colors de la temporada passada, estem comprant una tele sense la tecnologia suficient com per connectar tots aquells aparells intel·ligents que tenim a casa. Però evidentment els Toyota són grans vehicles i ens permeten arribar a llocs on fins ara teníem dificultats perquè anàvem curts de vehicles. Avui, ens permeten anar de forma simultània a un bon grapat de serveis de muntanya i de complexes condicions d'accés.
Per altra banda, poc a poc anem tenint en pràctiques els nous bombers que van sortint de l'escola. I ja anem per la segona convocatòria. Però mantenim els parcs força precaris de personal. Segurament per poc temps. Com deia abans d'un a dos anys, però que als parcs ens costa assumir. Des de la visió dels qui patim la manca d'efectius als parcs, veiem que molt sovint necessitem bombers d'altres torns per a arribar els mínims de cada dia. De moment amb la primera promoció incorporats ja als torn, ens ha permès tenir una mica més de coll a l'hora d'agafar festes els dies que a nosaltres ens interessa i no els dies en que per A o per B hi ha algun sobrant al torn. Fins fa 6 mesos només hi havia manca permanent de bombers.
Però com us deia. A ulls dels qui estem als parcs, els canvis sembla que no arriben. Més quan a la manca de comandaments hi coincideix que els nous sergents fan la formació quan encara no hi ha els nous caporals. La manca crònica de comandaments feia necessària la promoció de les diferents escales, però calia que la formació dels nous caporals coincidís amb la dels nous sergents? Perquè el que s'ha aconseguit és que als torns no hi hagi ni un caporal. I sergents? Sergents ja no sabem què són. A la RELL els Sergents es poden comptar amb una mà, i encara sobren dits. De fet des de la setmana passada, al parc de Lleida només hi ha un sergent i cap (CAP) caporal fent guàrdies normals.
Tenir als 3 únics caporals a l'escola provoca tenir els 4 torns sense comandament, i dic quatre perquè l'únic sergent que hi queda també ha de fer les vacances, les festes i els ajustos horaris que li toquen. La planificació que s'ha fet, segur s'ha fet molt ordenada i organitzada, provoca en realitat que aquells parcs precaris en comandament estiguin durant 3 mesos sense. I un parc com el de Lleida, amb 50 persones acabem funcionant com un pollastre sense cap.
Si, els canvis són poderosos, necessaris i estan arribant. Però ens provoquen un daltabaix difícil de pair, sobretot quan ja portem anys de precarietat i problemes. Esperant que acabi el 2020. El 2021 ens ha de portar camions, bombers i comandaments. Esperem que els parcs, que encara s'han de PLANIFICAR, no se'ns facin una realitat al 2040, perquè la majoria no arribaran en peu ni al 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada