Poc a poc tots ens hem anat cansant del confinament. Després d'una o dues setmanes d'adaptació psicològica al fet d'estar a casa i alguna sortida puntual per anar al parc de bombers (i a comprar per casa) varem assumir que també als parcs de bombers calia un distanciament real entre els mateixos companys de torn. El fet d'arribar al parc significava posar-nos la mascareta, rentar-nos les mans, posar lleixiu a tot arreu, anar amb compte abans de seure per si s'havia desinfectat o no la cadira, la taula, els teclats amb film, camions amb olor de net (i lleixiu), vehicles sense pols al seu interior, dinars en solitari al menjador del parc, la carmanyola de casa (mai ho havia fet en 25 anys i reconec que és còmode).No fèiem pràctiques, només la lectura compartida i interpretació de les instruccions i plans de protecció del COVID, revisions més o menys en solitari del material NRBQ i poca cosa més... poca cosa més però que t'omplia el matí des de ben aviat.
Només començar la guàrdia, i durant moltes setmanes, el primer ha estat desinfectar tot aquell material d'ús compartit, eines i instal·lacions. Després, la revisió dels vehicles, del material, que tot estigués a lloc. El que normalment es fa en tres quarts d'hora, ara ha dura fins les 10 del matí (brifing matinal inclòs). I després esmorzar. Que no passa res per esmorzar a les 10 o les 11. Quanta gent no ho fa? però nosaltres, si ens agafa un servei potent sense haver-ho fet, ens quedem sense "energia" i no s'assumeix de la mateixa forma una activitat física sense esmorzat que havent-ho fet. Per sort la situació durant el confinament més estricte va ser de pràcticament 0 serveis. De fet el 0 no el vàrem tenir mai, perquè ha coincidit en el "descobriment" per molta gent de que té veïns i se n'han recordat durant la pandèmia. Així que veïns que feia mesos que no sabien res del veí de replà de 80 anys han trucat als 112 i telèfons d'emergència per a indicar-ho. I clar, hem trobat a gent a casa, alguns confinats, altres "oblidats" per una societat egoista i que només se'n recorda de tu quan ja és massa tard. Això va generar que qualsevol sortida a obrir pisos haguéssim de vestir-nos "d'astronauta" (amb vestit NRBQ) per evitar possibles contagis per persones malaltes positives o altres riscos biològics associats.
I poc a poc amb els pas dels dies i les setmanes la tipologia de serveis també ha anat canviant. La veritat és que serveis de focs de vegetació bon pocs n'hi ha hagut. Només quan ha començat la sega hi ha hagut algun servei relacionat, però ben pocs. Aquest any la pluja de la primavera ha fet molt de bé en aquest sentit. Però potser farà mal a nivell de molt combustible fi a la base del bosc i camins plens d'herbassars i també de forats i esllavissades.
Hem passat dels accidents 0 a tenir gent que s'adorm al volant, despistats (segurament pel mòbil) i també petites inundacions (més pel fet de trobar-se a casa durant el fort de la pluja, que pel mal real que ha fet).
De fet el servei estrella des que va començar la fase 1 han estat els incendis d'habitatge. Sembla que la gent ha començat a estar activa, també a casa. Paelles, olles cremades (per badar mirant el mòbil o mentre fan la cervesa al bar) i sobretot els patinets elèctrics! En una setmana vaig anar a dos patinets elèctrics cremant. I el que sembla un servei "estúpid" no ho és gens.
Un patinet cremant dins de casa acostuma a evidenciar la mala praxis de fer-ho en una habitació gens ventilada, on s'acumula calor, però també s'hi acumula la roba i trastos que no fen servir gaire. Normalment la gent el carrega a l'habitació dels malendreços, I aquest és l'error. Una habitació plena de fusta, de roba, aparells elèctrics i de tot una mica ja és per si sola un polvorí. I llavors què hi fa una bateria (la del patinet) carregant-se? Doncs desprendre calor.
El que la gent no sap és que les bateries són aparells molt delicats. Primer son equips elèctrics que funcionen a base de reaccions químiques, i per tant per molt que les desendollem de la llum segueixen funcionant (per això son autònomes, no?). A partir d'aquí ve la part delicada. Us ho explico amb un exemple fàcil d'entendre. Un portàtil rarament dona problemes de bateria, ja que al no rebre cops (qui dona cops a un ordinador portàtil?) no pateix trencaments interiors de les cel·les i per tant no s'escalfa. Però amb els mòbils, tots sabem que a la llarga s'acaben escalfant. I és perquè el mòbil, a gairebé a tots ens ha caigut a terra (però tampoc cada dia, ni contínuament). Així que arriba un punt en que la bateria és com un formatge gruyere i sempre està fent reaccions internes que l'acaben escalfant en excés. I què passa amb els patinets? Doncs que pugen i baixen voreres, que passen per les llambordes, que les rajoletes de la vorera també el fan vibrar i de tant en tant cau, el deixem caure a terra o simplement amb els cops i vibracions de tot el dia tenim una bateria que ja voldria el Ratatouille com a habitatge. I en conseqüència el dia (o la nit) en que menys t'ho esperes la reacció interior ja no s'atura, s'excedeix i comença a escalfar-se per sobre la temperatura en que el plàstic es fon. I au, que comença a cremar.
I aquí podem fer varies coses. Desendollar-lo (que no fa res absolutament), que li tirem un extintor (que tampoc li fa res), que li tirem aigua i que sigui poca, i no baixis una mica la flama però no la temperatura ni la reacció interior, o que li tiris molta i molta aigua (el mateix que faríem amb un vehicle elèctric). Així que quan qualsevol persona que s'hi troba el que fa és desendollar-lo i veu que segueix el foc, llavors tira l'extintor que troba a l'escala i tampoc passa res, ni tampoc millora quan tira una ampolla d'aigua que ha omplert a corre-cuita a la cuina. És en aquell moment, en que la desesperació s'apodera de les persones i fa que deixem les finestres obertes, les portes obertes i també la porta del carrer oberta (perquè clar, hi ha veïns que ens intenten ajudar). Finalment, quan arriben els bombers es troben un incendi on crema l'habitació (ja no és només la bateria del patinet), de vegades tot el pis ple de fum, i si hi ha hagut molta temperatura aquesta s'ha difós pel sostre del passadís en direcció cap on ha fet el tiratge dels fums, que normalment és cap a la caixa d'escala. El resultat és que una bateria de la mida d'una briqueta acaba afectant a mig habitatge i també a l'escala del bloc.
Doncs això, que amb el desconfinament, també hem notat que la gent torna a moure's. Sembla que el sr Mediamarkt i el sr Amazon han portat molts patinets i que la gent ha oblidat això d'anar a peu als llocs. Doncs au, aneu a carregar-los a algun lloc ventilat i sense mobles ni roba al voltant. Llàstima que a casa no hi és aquest lloc, i això que en 3 mesos hauríeu d'haver tingut temps per ordenar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada