500 i seguim

Què fort! Però si han passat 4 dies. Després d'algunes tardes escrivint sobre bombers me n'adono que ja ho he fet en 499 ocasions. I avui és la que fa 500.

Mai hagués imaginat, el primer dia que m'hi vaig posar, que arriba ni tant sols a 30 posts, però finalment n'he fet alguns més. He escrit alguns posts des del parc, en tardes avorrides sense serveis, altres durant el mes de juny aprofitant alguna vena escriptora, per a poder fer-ne 3 o 4 i marxar de vacances amb tot programat, altres cops m'ha costat i a última hora del diumenge he escrit (quan m'he vist inspirat) i altres, que son la majoria he escrit tal i com m'ha sortit.

I és que aquest bloc, el que té, és que està escrit amb el cor i un ordinador. I si li sumem que a mi el que m'agrada és parlar de bombers i fer de bomber, doncs la suma d'una cosa i l'altra fa que un dia et giris i et segueixin aquesta animalada de posts i un destacable nombre de lectors.

Al llarg de tots els 500 he parlat de Bombers. Amb molt carinyo i alguna mala llet. No he volgut mai amagar-me de les meves discrepàncies i opinions respecte al concepte que alguns dirigents han tingut del Cos de Bombers de la Generalitat. I és per això que quan he escrit que estàvem en decadència ho pensava i ho he intentat argumentar. Quan he criticat com alguns dels directors, caps de servei, sots-directors i altres tècnics es carregaven el Cos de Bombers ho he dit, i també he alabat i aplaudit altres mesures que aquests (aquells poc, els d'ara potser) havien fet correctament, també ho he dit.

A dia d'avui em segueix rebentant que anem amb camions de 14 i 15 anys. Em segueixen rebentant els parcs-zulo que hi ha algunes regions, em segueixen rebentant alguns caps de parc que no saben ni escriure el seu nom correctament, em segueix rebentant que alguns caps de parc rategin amb els EPIs, mascaretes, material i tot allò necessari per la nostra seguretat. Em rebenta a hores d'ara tota aquesta inèrcia que arrosseguem des de fa masses anys.

Però estic MOLT orgullós del meu Cos de Bombers. I n'estic perquè estem en un model exemplar. La nostra xarxa no existeix gairebé en cap altra lloc al món. La nostra camisa blava, indestructible (em va dir un bomber de Cáceres fa pocs dies) és la nostra imatge sobre que som diferents i que anem bé. La nostra professionalitat i bona feina durant la crisi del SARS-CoV2 no tenen cap mena de discussió. Som un equip Champion comparat amb qualsevol altra cos de bombers de la Península, i segurament comparables amb qualsevol altra gran cos de bombers d'Europa.

El nivell en coneixement sanitari que tenim, pocs cossos el tenen. Llàstima que nosaltres no tinguem ambulàncies ni sanitaris (hem perdut el GEM-Bombers, que ha estat absorbit pel SEM-privat), però hauriem de treballar (i és un encàrrec pels nostres Caps de Bombers) el ser capaços de treballar colze amb colze amb els sanitaris del nostre país. Hauriem de poder complementar de forma ordenada i eficient el sistema d'emergències sanitàries. La crisi del SARS-CoV2 ha demostrat que les sinèrgies entre els diferents grups son necessàries.

Per una banda les compres del material de protecció al Departament d'Interior s'han gestionat des del Cos de Bombers, per altra hem anat a les residències sota la supervisió del departament de Salut per a la reorganització, sectorització i millora de les residències de forma eficient, ràpida i sobretot amb criteri. A més de les desinfeccions (que mai s'han fet soles) s'ha fet tot un treball social i humà complementari per tal de separar físicament els malalts positius dels que no ho eren. Ha estat una feina que pocs cossos de bombers han fet arreu. I ha estat perquè tenim un equip molt bo, multi-disciplinar i amb moltes ganes de fer les coses bé. També s'ha cedit personal qualificat als hospitals, deixant una bona empremta dins el col·lectiu sanitari.  El Cos de bombers durant els últims mesos s'ha re-inventat i s'ha adaptat a les noves realitats socials i sanitàries. I això cal mantenir-ho viu, perquè en som capaços i el nostre sistema sanitari, retallat i vingut a menys, ho necessita.

Gossos de recerca i els seus guies canins, experts en NRBQ (més que comparables als experts del "ejersito español"), campions d'excarceració d'alt nivell, la unitat tècnica dels GRAF (al top 10 mundial i que treballen conjuntament amb la resta de cracks i desenvolupadors mundials), els nostre nou GROS que ens fa les coses molt més fàcils, quan ja són prou difícils als grans serveis, l'Escola de Bombers que durant anys ha sobreviscut sense recursos econòmics que amb un gran valor humà i de coneixement que pocs centres formatius europeus tenen. Potser hi haurà centres especialitzats en un tema concret, però amb el ventall que tenim a casa nostra no hi ha pràcticament ningú.

Aquest és el Cos de Bombers que estimo, i pel que seguiré escrivint 500 posts més. I si, és una amenaça. Així que Manel Pardo i David Borrell, us seguiré vigilant de prop, per tal que no perdem les poques i les moltes coses bones que tenim. I aviat vull veure els nous vehicles lleugers, els nous camions, nous edificis de bombers i també nous parcs de professionals. I sobretot sobretot vull seguir sentint-me orgullós de pertànyer a aquest món del bombers, que uns dies et fa estar satisfet de la feina feta en un servei i un altre rabiós per la precarietat i les inèrcies negatives que encara arrosseguem.

Ho aconseguirem.