Aquesta ha estat una setmana força intensa si la comparem amb el que portem d'any. Hem reclamat més moguda quan va ser l'època de fer alguna cosa pel Coronavirus (que en realitat es diu SARS-CoV19), recordo que molta gent reclamava poder anar als hospitals i fer un grapat de coses més, després va venir el poder fer treballs molt específics a les residències i alguns es van posar les mans al cap dient que fèiem intrusisme laboral i competència deslleial a les empreses de desinfecció. En realitat hem fet tota una feina social molt important fent habitables residències que tenien una necessitat humana molt important. Separar als residents positius i malalts dels que no ho estaven ha estat segurament la feina de la que em sento més orgullós ens els meus 25 anys com a bomber. La feina ha consistit en re-inventar-se i aprofitar tol el capital humà i de coneixement que tenim a casa nostra ,que és molt. També hem estat capaços de confinar-nos dins els propis parcs (i fer-ho bé en la majoria de casos) per la qual la incidència del virus i la pandèmia associada ha estat poca (però ha estat) a la majoria de parcs. Evidentment no podem oblidar casos com els de Manresa, Sort i Berga que temporalment es van quedar pràcticament sense personal.
I tot i això Bombers hem estat molt actius durant tot el 2020. Venim del Glòria i de l'explosió d'IQOXE, de ser a gairebé totes les recerques de persones perdudes a la muntanya i al camp, als rescat dels escaladors, muntanyistes i esquiadors del nostre país. Però la pandèmia i el confinament ens va deixar pràcticament sense serveis importants. Vàrem dedicar-nos a obrir pisos de gent que feia dies que no se'n sabia res. S'han descobert persones que feia mesos que faltaven a casa per mil i una raons, ens hem vestit a lo astronauta (amb nivells de protecció química i biològica adients) per a la nostra protecció per si ens trobàvem amb malalts o altres situacions de risc biològic. I poc a poc hem anant vivint el desconfinament des del nombre creixent de sortides. A dia d'avui estem en la més absoluta normalitat. La fase 1 ja va ser gairebé un tornar al nombre habitual de serveis.
Però sempre hi ha un però (o un grapat) en una casa que arrossega mil i un problemes estructurals i de concepte. Seguim arrossegant dinàmiques arcaiques que no hem estat encara capaços d'abolir definitivament. Algunes perquè fins que no es jubilin algunes generacions de bombers i de tècnics no podrem fer net i l'altra per la dependència encara de mecanismes gestionats per departament i estructures diferents al de la nostra Direcció General. Així és com trobem casos com el destapat fa pocs dies al parc de Bombers de Granollers. On després d'alguns dies d'obres, ens trobem amb un parc digne de fer-hi una casa de la por, on l'empresa adjudicatària de les obres ha fet concurs de creditors i que la gestió no la portem nosaltres...
 |
| El personal de l'hotel ensenyant la seva "joguina" |
I per més inri anem a fer rescats de banyistes amb patinet de color rosa. Uf, "pa haberse matao", que diuen. Ara de forma seriosa. Anar a salvar algú amb patinet, flotador o pijama de ratlles és el que menys importa. El que importa és quins mitjans varen arribar, quins estaven disponibles, quins es van activar i la pregunta clau; quan van arribar tots els mitjans necessaris al rescat del pobre home? I aquí trobarem la resposta a la gestió del rescat de l'home indisposat a unes roques de Tossa de Mar. No importa si qui va utilitzar el patinet era voluntari o professional, si qui va fer la foto ho feia més en broma o a nivell documental. El que importa és si el patinet rosa amb tobogan era o no necessari per a assistir a l'home. De tota manera no cal ser gaire llest per pensar que no has de fer pública una foto dels bombers en patinet rosa navegant pel mar, perquè al final la imatge de Bombers se'n ressent. I després és tota una feinada justificar la necessitat del recurs del patinet (i potser feia falta, no dic que no).
Però per altra banda som un Cos en que aixequem helicòpters per a un trist foc de matolls al costat d'un camp d'ametllers. Destinem dos camions, o més, per una topada d'un vehicle quan ja sabem que els ocupants són fora el cotxe i que segurament no tenen res (ei, quants cops ens hem trobat amb un bon marron? un grapat)... En realitat qualsevol servei es mereix dotar-lo de tots els recursos. Des dels habituals incendis forestals dels que per 1.500 m2 hi ha activats més de 20 vehicles, a les situacions encara no prou confirmades, o si, de rescats de persones, escaladors i excursionistes (que per això som un servei de rescat). Tots mereixen dels recursos suficients com per a treure les persones des risc principal tant aviat com sigui possible. Un cop estabilitzada la víctima ja farem el rescat, l'extracció o el que sigui necessari ajustant els recursos a la cobertura d'altres serveis, però no abans. Això em recorda una situació que se'ns donava a Lleida fa alguns anys, on el camió escala no volien que sortís de Lleida ciutat per si feia falta, quan resulta que teniem rescats a poblacions del voltant. L'excusa era per si sortia un incendi d'habitatge faria falta. I aquí és on a excepció dels incendis forestals fem aquest "i si tenim un altra servei?", perquè als incendis forestals surt tot, helicòpters, camions, bombers i es tanquen parcs, però als rescats de persones sembla com si els recursos el pagués algun polític directament de la seva butxaca.
De tota manera no deixa de ser una prova de l'ingeni dels bombers (i de la gent de l'hotel que els va posar a disposició) utilitzar els patinets per a arribar a un racó de la costa on no s'hi podia arribar d'altra forma. Ara però hem d'esperar que els nous vehicles (que arriben ja) més de 200 4x4 lleugers siguin tal i com es van demanar, i que els 96 camions arribin (de forma gradual) amb totes les comoditats exigibles al sXXI (que segur que no), perquè amb les fotos que he vist i a primer cop d'ull ja hi ha detalls i errades que es repeteixen de la compra de camions anteriors.
Els bombers som capaços del millor, però de vegades no ens ho creiem. I això ens fa prendre males decisions. Som molt i molt bons. Dignifiquem-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada