Mantenir la qualitat del servei

Fa molts anys que em sento per una banda un privilegiat, ja que tinc la feina que vull i m'agrada i per altra durant molt temps m'he sentit menystingut per l'administració, que és qui no ha donat recursos i ha gairebé paralitzat al Cos de Bombers.

Ja heu llegit molts dels meus posts que des de 2009 han criticat molts cops aquesta situació d'abandonament del Cos, que ens ha deixat pràcticament sense camions, parcs ruïnosos i massa sovint sense material per a fer les nostres actuacions i poder tenir la protecció necessària. Sovint s'han ignorat molts paràmetres de seguretat i de protecció al treballador, per tal d'estalviar i evitar una despesa que faria trontollar el pressupost, ja prou minvat, del departament.

Ara,però, estem en un moment d'aquells que la situació de pandèmia ha fet que els Bombers haguéssim de ser una part de la solució. Per sort, els últims mesos (o ja fa dos anys?) la nova direcció de Bombers va començar un Pla (evidentment amb alguns errors, problemes i de vegades tirant pel dret) que ha intentat endreçar i re-enfortir al poc que quedava de Bombers. En aquest sentit, s'ha de reconèixer que el GROS és una aposta arriscada. La necessitat d'un parc exclusivament per a reforç logístic i operatiu difícilment es pot aguantar si només s'utilitzen en serveis de grans incendis forestals. Però,per desgràcia per la gent que ho ha patit, hi ha hagut diferents episodis de descarrilament de trens, d'inundacions, l'explosió al polígon Químic de Tarragona i d'altres serveis importants que han necessitat de tota una estructura organitzativa, operativa i de recursos, que sense el GROS no haguessin estat possibles, en la manera que s'han fet.

Evidentment podem seguir menjant en un racó, al terra, al sostre d'un camió, també podem fer reunions estratègiques a la sala de ball d'un poble i canviant-nos als vestidors del pavelló municipal (i ho tornarem a fer si la situació ho requereix). Però és molt millor disposar de recursos propis, ordenats i completament dissenyats per a aquesta funció de suport. Avui, quan hi ha un gran servei, es fa visible la força de Bombers. No és una imatge, és la identificació de qui està al capdavant de l'emergència és Bombers.

Però, tot i això, no tot son flors i violes. S'han hagut d'equipar els Furgons i els Parcs de Risc Químic, que no els quedava gairebé material, s'han hagut d'habilitat a corre-cuita furgons de material biològic amb vehicles de transport vells que hi havia encara voltant penosament per alguns parcs, s'han hagut de llogar furgonetes, perquè els furgons re-utilitzats ja eren massa vells, lents i sense suficient estructura com per a fer transport voluminós i amb seguretat. S'ha hagut de reforçar la guàrdia dels parcs de Furgó de Risc Químic i  Biològic perquè sovint amb 3 bombers era insuficient, s'ha hagut d'ampliar la distribució dels furgons de Risc bio (que fins ara no n'hi havia) a parcs sense RQ, s'han hagut de posar al dia les instruccions i documentacions de suport als serveis de risc biològic (evidentment el que hi havia era dimensionat pel que teniem fins ara), perquè moltes de les mesures eren o obsoletes o incomplertes.

Tot i això (i la crítica la mantinc com a manca de recursos de la majoria de parcs, de materials i de vehicles) s'ha sabut reaccionar. S'han re-dimensionat alguns mínims de parc, llogat vehicles, comprat material i creat guàrdies de reforç específics, per a donar la resposta necessària a la nova dimensió que Bombers s'ha trobat entre mans.

Tot i així cal seguir fent ajustos. Cal comprar material amb previsió (ara potser no s'ha pogut), cal fer les compres segons les necessitats i especificacions ESPECÍFIQUES a les necessitats reals. Aquí crec que és on fallem. Una cosa és comprar, que hem estat àgils dins de la manca de recursos, i l'altra és comprar segons els marcatges CE, disposar de les instruccions en una llengua entenedora (el Xino no compta), les documentacions de qualitat i especificitat dels productes, materials (químics, de protecció, d'higiene...) relatius a la seguretat industrial i sanitària. No dubto de que la majoria compleixin, però hem de ser com qualsevol empresa, i hem de disposar de totes les fitxes dels productes. La raó és molt senzilla, no hem de ser els treballadors els qui busquem les fitxes de seguretat o les instruccions traduïdes, sinó que la nostra "empresa" ho ha de rebre directament del fabricant (qui diu rebre, vol dir tenir un link per poder baixar tota la info del producte). I així saber que tot allò que estàs utilitzant compleix amb els requisits legals, de seguretat i també d'ús del producte, que fan que aquella reina que realitzes estigui BEN FETA, tant a nivell de SEGURETAT dels treballadors com de la pròpia TASCA que es fa. Us imagineu rebre un moble del IKEA sense les instruccions o amb les instruccions en Xinès o els dibuixos numerats en xino?

Bombers hem sabut reaccionar (i també perquè ja havia començat el procés de posada al dia) a la situació de manca de recursos específics i alhora evitar un contagi del SARS-CoV19 massiu entre els propis bombers (altres cossos estan terriblement afectats) i hem d'aprendre de tots els errors que estem cometent per tal de trobar solucions a les properes campanyes. Hem de comprar, hem de dotar de recursos als parcs, hem de tenir formació específica a bombers (ja sigui per parcs, per àrees, per grups especialistes), hem de saber actuar amb la mateixa confiança legal i de seguretat personal que faríem en una situació normal.

Recordeu perquè passen la majoria d'accidents i explosions a les que anem? Perquè estan en obres, han desconnectat no sé què per a poder instal·lar, canviar o modificar, perquè estan ampliant... el Liceu n'és un bon exemple (i molts més). Bombers en època de canvis, d'improvisació, de transformació tant important com la de les últimes setmanes necessita mantenir el rigor de totes les accions. I no només és un PAGI i una Annexes, que cal actualitzar tants cops com siguin necessaris, però cal ser (i repeteixo) rigorosos en tot allò que ens dona la cobertura legal i de seguretat.

Esperem que en pocs mesos, quan normalitzem la situació als parcs, puguem tornar a fer dinars en comunitat, puguem abraçar-nos després d'un bon servei i un bon sarau. Però mentrestant hem de seguir batallant per aquests móns de Déu, i vull tornar a casa amb la seguretat que em dona la meva salut, les mesures de protecció que prenem i la bona feina feta (que és la que em deixa dormir). I així posar-me al llit i descansar i no haver de patir per si m'he posat en risc o he posat en risc a algú altre.

No oblidem que el nostre objectiu és la gent gran

Des de fa algunes setmanes que vaig amunt i avall, fent tot de coses que m'agraden. Porto molts anys amb la temàtica dels risc químic que m'ha permès conèixer un grapat de gent tant de l'Escola de Bombers com altres companys que fan de formadors, d'alumnes i companys d'altres parcs que hi eren per altres coses. Sempre arribo a casa ben cansat, però majoritàriament sempre hi arribo satisfet. I aquests dies també són així. Serveis amb moltes persones, amb grans persones. Gent que trobes un dia al Gironès i un altra al Bages. I acabes amb el mòbil amb nous telèfons de contactes i moltes fotos compartides.

Sovint arribo amb la satisfacció d'haver ajudat a companys a entendre alguns conceptes, que fins ara no havien pogut entendre, i de vegades qui aprèn i entén coses noves soc jo. I poc a poc uns i altres hem anat curtint-nos i millorant en una disciplina que, a priori, no és gens fàcil, o si.

Sempre m'ha agradat la dita que "els arbres no ens deixen veure el bosc", i és una dita ben certa. Sovint ens perdem en els detalls i oblidem que l'objectiu és realment la resolució del servei. Com en un incendi forestal, no és el moment de buscar el rendiment òptim de la bomba, ni fer càlculs de pressions, ni buscar si el con d'aigua és més tancat o menys. No és el moment en que un ha de ser purista. L'important és que tota l'estructura funcioni, que hi hagi suficients vehicles i personal per a les dimensions que agafarà el servei. En risc químic i risc biològic passa el mateix.

Hem de venir apresos de casa. Això vol dir que tots hem de saber la nostra feina bàsica. Tothom hauria de saber muntar una àrea bàsica de descontaminació, saber els passos per a fer un vestit i també el desvestit/descontaminació dels personal que surt del servei (impregnats de productes químics o virus o bacteris, o la "merda" que toqui en aquell moment). Tots també hem de saber les regles generals d'un servei d'aquesta tipologia. Però no és el moment d'interpretar si necessitem posar les basses de material a dreta o a esquerra, de si les bosses de residus son negres, vermelles o grises. Però sí dues (una dins l'altra) i el perquè. Si posem una bassa o una altra ja és un "problema" del qui acabarà fent la descontaminació. Perquè és ell qui l'ha d'utilitzar (I evidentment n'ha de saber). Després ja vindrà el comandament a supervisar que estigui tot en ordre, i si cal es modifica.

El més fàcil és posar-ho tot, perquè de material n'hi ha i en sobra. De fet podríem muntar dues ABD diferents, en llocs diferents en un mateix servei. Evidentment cal ser acurat i no deixar-nos res, però no és moment per demostrar que tenim un TOC. Què és més important deixar-nos un con o permetre'ns un error en la quantitat de producte? La preparació i organització del servei és una part important en el correcte desenvolupament del servei. El que deia, el servei és el que prima, i la seguretat més!, Però de vegades els "arbres", els cons, una caixa a la dreta i no a l'esquerra ens fan perdre massa temps en començar i acabar maniobres que són les que realment interessen, "el bosc".

I tornant a on anava, els serveis que estem fent a les residències, ja sigui per visites de suport o per desinfeccions, són grans oportunitats per demostrar tot el que Bombers té per oferir. Per una banda la part de suport a les persones que estan al capdavant de residències i als treballadors que de vegades van perduts, també a l'organització i assessorament en com distribuir i sectoritzar els espais interns, els d'entrada i sortida, com evitar el contacte entre espais vermells i espais verds, com tota la logística i treballs de mobilització de persones i de llits i realitzant labors de desinfecció d'espais just abans de fer reestructuració d'espais, als quals va lligada tota la feina anterior.

I és aquest el nostre objectiu. La millora de l'organització de tots aquests espais, que per desgràcia han estat atacats de forma molt massiva per aquest maleït virus. I és que mai havia viscut una situació com aquesta. La part humana d'un servei. Tots hem anat a accidents de trànsit i incendis amb víctimes. Però aquests dies estem vivint la realitat de les residències de persones grans, la seva fragilitat envers la malaltia i molt i molt de prop la pèrdua de moltes vides.

Els bombers som personal de risc

Que fort! Sembla que el Ministerio de no sé què ha decidit que els bombers no som personal de risc en front al SARs-CoV19. Els del ram sabem que a les espanyes això de Bomber té moltes connotacions. Hi ha bombers de caire forestal (busqueu la lluita que porten tots els bombers forestals de l'estado español per a ser considerats bombers de ple dret),  hi ha bombers exclusivament dependents dels ajuntaments i que bàsicament només tenen activitat i competència urbana (ni fan accidents ni boscos), altres tenen una connotació molt més urbana però també toquen de tot, i molt (Com els Bombers de Barcelona) i també estem els Bombers de la Generalitat que som bombers generalistes (estem a tots els rams). A la Generalitat i a Bombers de Barcelona els bombers entrem a fer rescats de persones als habitatges, anem a accidents de trànsit i fem salvament de persones, anem a llocs on hi ha gent que ha perdut la vida per diverses raons, estem en contacte amb persones que tenen malalties i que necessiten l'ajuda de bombers per a poder anar i venir de casa per múltiples raons... i per tant en contacte directe amb la població i les persones cal fer-lo de molt i molt a prop. A nosaltres no ens serveis allò de mantenir 1m o 1,5m de distància.

Tant Bombers de Barcelona com Bombers de la Generalitat anem a visitar centres amb persones que han donat positiu a les proves, altres que tenen símptomes i altres que han estat separats dels dos grups anteriors. Si, Bombers anem a visitar residències de persones grans. Entrem, visitem les instal·lacions, comprovem que les dinàmiques del personal que hi treballa i els cuida, revisem que els positius i simptomàtics estiguin ben aïllats de la resta (o a l'inrevés). Comprovem que els material net no es passegi per les instal·lacions que tenen persones malaltes, intentem crear dinàmiques de treball (que per això portem molts anys en Risc Químic) que mantinguin les zones netes lliures de les zones "brutes" (contaminades, malaltes, etc). Que quedin ben diferenciats els passos entre una zona i l'altra. Que el personal que entra es mantingui net i protegit mentre estigui a la zona neta. Que d'una habitació d'una persona positiva no vagi a una de negativa sense haver-se canviat (Millor fer-ho en sentit contrari)... i per això cal haver-te passejat per l'interior de la residència, o residències. Evidentment tot això amb un plànol actualitzat i una bona predisposició del personal directiu dels centres ajuda a tenir tota aquesta informació a la porta, asseguts en una taula del jardí. Però per DESGRÀCIA no sempre és així. Hi ha residències que tenen quadres amb el plànol de la planta en un quadre a la paret i cap més. Llavors és quan no tens més remei i entres. Vestit d'astronauta (com diu la meva mare), prenent totes les mesures possibles de protecció: mascareta, ulleres, vestit de protecció química i biològica, botes de goma, guants (l'últim dia en portava 3), el mòbil el vaig deixar al cotxe, el boli i la llibreta també. I quan surts necessites que et descontaminin.

Per altra banda venen les actuacions específiques que requereix cada llar d'avis. Cadascuna té una necessitat diferent. A algunes hi podem fer una gran labor social, a d'altres no. N'hi ha que necessiten una mica de suport i sentir que allò que ja estan fent és correcte, altres necessiten algunes millores en el mètode, i altres necessiten moure llits, definir espais, desinfectar... Totes aquestes actuacions es fan prenent les mesures d'equipament que tenim, amb els nostres vestits, les ulleres, mascaretes, guants, botes, cintes... i evidentment sempre et queda el dubte de si se t'ha escapat alguna cosa.

I per poder sortir, necessitem descontaminar-nos i desvestir-nos. Una instal·lació al mig del carrer amb lones de colors (per marcar el terra brut-net), cons, cinta, cubells plens d'hipoclorit sòdic, bosses de brossa per al material fungible (guants, cintes, mascareta...), bosses per al material recuperable (botes, ulleres...) una altra bossa per als vestits de protecció (que no s'haurien de re-aprofitar, però tenim un estoc limitat i moltes visites a fer). Així que prenem moltes mesures de protecció, moltes, perquè el perill de portar la malaltia al parc és gran i també ho és el portar-la a casa. N'hi ha que tenen nens petits (els menys vulnerables a emmalaltir) i també n'hi ha que viuen amb pares i avis (i això ja és molt més delicat). Cap de nosaltres volem portar el SARS-CoV19 ni al parc ni a casa.

Sabeu quin és l'últim eslavó de la cadena de salvament? Els bombers. Qui rescata al rescatador? Només queden els bombers. És per això que durant algunes setmanes no se'ns ha vist el pèl. Estàvem minimitzant els riscos de contactes i de dispersió de la malaltia entre nosaltres. Parcs de bombers treballant amb el mínim personal. El mínim de serveis (si era possible), i tot i així gairebé el 15% dels bombers de la Generalitat han estat un moment o altra confinats (un petit nombre també han emmalaltit). Què passaria si haguéssim de tancar els parcs de bombers perquè els bombers estan malalts?

No, no senyor ministre. Els bombers som personal de risc. No som millors que el personal sanitari, que ells són PRIORITARIS, però darrera d'ells hi ha els bombers, que som els que en cas de catàstrofe salvarem el cul de tots. I si fes falta, el del ministre també.

Re-inventar-se

Els Bombers, els Sanitaris, la gent de les Emergències en general ens hem trobat que no estem prou preparats per fer front a una situació tant extrema i general com la del SARS-CoV2. No és que no en sabéssim, sinó que el món està saturat, s'ha aturat i tot allò que de normal pots disposar d'un dia per l'altra ara no és possible. I la paraula és RE-INVENTAR-SE.

Cal re-inventar la manera en que aconseguim i en que fabriquem el material sanitari. Per això hi ha empreses d'automòbils que amb els motors de les escombretes dels neteja-vidres ara poden fabricar respiradors per a assistir als malalts. I de ben segur que hi ha altres estris quirúrgics i d'assistència als malalts que cal re-dissenyar i fer des d'empreses que estaven pensades per fer altres coses.

Cal aconseguir material de protecció, i com que no n'hi ha ens hem d'inventar mascaretes (millor això que res) per tal de protegir-nos de les gotes, gotícules i petits esquitxos que ens puguin venir del nostre veí. També hem de protegir al veí dels nostres esquitxos. I per això hi ha un grapat de gent treballant en buscar tel·les amb poros petits per a millorar l'eficiència d'aquestes mascaretes, ja no tant, casolanes. I no només això, cal fabricar bates, fabricar davantals (que no es mullin, que no siguin permeables), que puguin ser rentats de forma més o menys senzilla, com s'havia fet fins ara a tots els hospitals i centres de salut. Hi ha qui ha fet públics plànols de fabricació de pantalles de protecció, així que les impressores 3D porten algunes setmanes treballant a tot drap. I també cal aprofitar tota la infraestructura hospitalària per a la neteja de tots aquests nous elements que donaran protecció als nostres sanitaris, en la seva feixuga feina de salvar vides.

Reinventar la feina d'algunes ambulàncies, la del personal i mitjans de la Creu Roja, que a més de portar menjar als necessitats, ara també han de portar material als centres productors de materials de protecció. Per això, en aquest moment de confinament, les mascaretes, les teles, el fil de les impressores 3D, les pantalles fabricades i moltes altres coses són transportades per aquesta i altres vies que fins ara ningú havia imaginat. Perquè tota la matèria primera cal comprar-la, transportar-la per a ser utilitzada. I després cal portar-ho tot al seu destí. En una setmana s'ha creat tota una infraestructura cooperativa de logística i fabricació que riu-te'n tu dels centres de concentració empresarials d'alguns ajuntaments.

Tot això ha comportat que la ciutadania i molts dels serveis públics i civils s'hagin adaptat i fins i tot re-inventat per a poder abastir a les necessitats reals i necessàries dels nostres hospitals.

I no només això. A bombers també ens estem Re-inventant! Des de fa molts anys, i ho he escrit en posts anteriors, que tenim coneixement i mitjans per a les actuacions en Risc Químic i també en Biològic. Però mai havien estat ni testades en situacions tant greus (puntualment en serveis a la indústria química) ni posades a la pràctica de forma tant generalitzada com ens veiem en la necessitat d'aquests dies.

Ja us vaig fer un post, http://unpobrebomber.blogspot.com/2019/12/lexcellencia-que-tenim-aqui-mateix.html de mitjans de desembre, en que us explicava del talent que tenim a casa nostra. La casa de tots els bombers. Per sort, la maquinària funciona i ens hem posat tots les piles per treure el millor de tots nosaltres i trobar solucions als grans problemes que se'ns han plantejat. Una altra cosa és la velocitat d'aquest transatlàntic, que com els grans vaixells necessiten el seu temps de posar-se en velocitat de creuer. Però sembla que ja anem superant tabús, anem superant esculls, i tots treballem en un únic sentit, que és el de treballar i fer possible veure bombers i bomberes en tasques fins ara no pensades per a fer un organisme com Bombers.

Res de tot és fàcil. Alguns troben a faltar el Bombers a les imatges de la tele, però treballar es pot fer de forma discreta, i les últimes setmanes a Bombers s'ha fet molta feina. Potser s'ha fet tanta feina en 3 setmanes com en els últims 10 anys. La desgràcia d'Horta de Sant Joan va ésser una oportunitat de fer un reset a moltes de les anomalies que hi havia, va permetre pautar, organitzar i sobretot acompanyar-se de tecnologia i coneixement que fins llavors ningú havia pensat que podríem tenir a Bombers.

Doncs ara, amb el SARS-CoV2 se'ns presenta l'oportunitat de donar una altra volta a la qualitat que ofereix i pot disposar el servei dels bombers de Catalunya. En 3 setmanes s'ha aconseguit organitzar grups de treball, de consulta, grups operatius i d'estar tots pendents en conèixer i trobar allò que fa que la nostra feina pugui  trontollar, perquè la seguretat de tots els bombers és una cosa imprescindible i necessària. I en això s'ha avançat molt i molt.

I tota la informació que es genera, a molts nivells fa que ja haguem hagut de canviar coses als mateixos parcs de bombers. Han començat les reunions virtuals dels parcs amb el centre de comandament, cosa fins ara ni imaginada al cap de molta gent.

De tota manera aquesta situació tant excepcional acabarà i haurem de tornar a les vides quotidianes. Finalment, aquest re-inventar-nos ens la dona la RESILIÈNCIA. Ens estem adaptant a tota aquesta situació tant adversa i evidentment acabarem sobrevivint, però també aprenent. Un cop acabi tot el caos actual,  Serà el moment en que tot allò que hem hagut d'aprendre aquestes setmanes l'haurem de posar en servei a les situacions "normals" que tornarem a tenir. Per tant caldrà mantenir tota la infrastructura i xarxa digital creada per a poder sobreviure i millorar tot allò inútil que fèiem fins ara. Com viatges a Barcelona per una reunió d'una hora, anar al senyor notari per signar un paper, quan molts tenim signatura digital, compartir informació als servidors, per a poder tenir-los a casa o a l'ordinador d'aquell amb qui compartim recerca. També caldrà trobar solucions per seguir cobrant la nòmina. Penseu que a Bombers hi ha ben pocs administratius treballant (per no dir cap), així que algú ha d'autoritzar les nòmines, ha de passar les hores extraordinàries, i s'han d'autoritzar compres de materials, fer comandes i moltes altres "banalitats" que fins ara necessitaven la signatura en paper i la validació de 3 o 4 persones, però sempre era passant un paper de despatx en despatx.

La RESILIÈNCIA és aquella paraula que ens fa més forts, però és aquella que farà que la nostra activitat passi de ser eficaç a ser eficient.