La contaminació del km0

Avui, us explicaré algunes coses sobre la contaminació i la neteja a Bombers. Algunes coses ja us les sabeu. No és difícil d'imaginar que si no netegem els equips després d'un servei ens emportem la merda a casa, però el problema és que fins fa quatre dies no hem tingut consciència de neteja ni molt menys hem estat curosos en tenir en compte tots els factors, i no només aquells que únicament recauen sobre la casa. Aquella que porta massa anys sense fer la feina.

Hi ha companys que renten tota la roba de vestir normal de bomber (camisa blava i pantalons) a la rentadora del parc. De fet, alguns ja ho feien abans de tenir la rentadora oficial de la casa. Al parc, de fa molts anys tenim una rentadora de càrrega superior i per a més de 10kg de càrrega que permet rentar també mantes i edredons, que segurament a gairebé cap parc s'han rentat des que van aterrar-hi. Altres en canvi tenen llençols que potser mai han tocat l'aigua. Això de dormir mig vestits i un parell de cops per setmana deu semblar que no s'embruten, però el color fosquet que agafen amb el temps ens diuen que també s'embruten.

I de què ens embrutem? Doncs de moltes coses. Quan sortim d'un habitatge que ha cremat, la nostra roba pot haver acumulat una llista inacabable de components químics resultants de la combustió no només de la cuina i el menjador, sinó de tots els tubs, plàstics, mòbils, joguines, roba vella, escumes, encenedors, bolígrafs, productes de neteja, aerosols, etc, etc. Així que ja sabem que acabem amb la jaqueta i pantaló d'intervenció, que evidentment han quedat bastant foscos (a vegades no és una qüestió de color) pels productes orgànics que deixen rastre sobre la roba, però també pels fums que es dissolen a les fibres de la roba.

I no és només això!!! Doncs als guants i al casc. Sovint el casc el mantenim uns dies brut, perquè veure'l brut de fora fa "bonic" i farda. Però el seu interior amaga tot de cintes i escumes per a la nostra comoditat, confort i ajustament ergonòmic, que queden també afectats pels compostos orgànics i també inorgànics de la combustió del lloc on hem estat. I els guants. Quanta gent es renta les mans en arribar al parc? potser tots, encara que només sigui pel fet que primer anem a fer un riu, i després en rentem les mans. Que primer ens hauriem de rentar les mans. Però els guants? Quantes setmanes poden aguantar sense que vegin l'aigua? I el sabó? Perquè tant costa arribar al parc i rentar els guants amb aigua i sabó, com si ens rentéssim les mans. Després eixugar-lo i si tenim un segon parell esperar a que quedi sec i no utilitzar-lo en el proper servei. Clar, hauriem de tenir dos guants d'intervenció.

I les botes? Què passa amb les botes? Perquè quants cops tornem al parc després d'un servei i deixem el terra de la cotxera ple de cendra, sutge i porqueria? Hi ha qui s'ha portat al parc trossos de ferro rebregats i es queden a la cotxera algunes setmanes fins que algú no el tira a les escombraries... Sovint en pujar al camió just després a l'abandonar el servei hauriem de netejar la sola de les botes, i no ho fem. I clar, el rastre es va allargant. Portem la merda al parc. Als peus. Després tenim pressa per a fer el riu que ens havia quedat pendent de fer abans de l'avís al foc. Deixem petjada cap al lavabo. Després algú, que s'havia canviat les botes, passa per allí i es contamina tot anant cap al menjador o la cuina, perquè estava pendent d'acabar-lo. Potser s'havia gratat el cap tot venint, i com encara no s'havia dutxat doncs tenim polsim navegant per l'aire del parc. Des del lavabo a la cuina, des de la sala del telèfon a l'aula de formació, on demà al matí vindran nens d'una escola a veure els bombers i que els expliquin com no prendre mal. Però ningú els ha dit que a la sola de la sabata portem cendres de l'últim incendi, ni que a l'aire hi ha partícules de tòxics en dilució.

No, aquest no és un post per espantar a ningú. Si ens haguéssim d'espantar us hauria de portar estadístiques que diguessin que un percentatge de bombers no ens arribem a jubilar. I això, que si existeix, no és exactament el que em preocupa més. Que l'estadística que comença a córrer en alguns informes que diu que els bombers tenim una esperança de vida 7 anys inferior, aquesta ja em fa més mal i em preocupa. Perquè com deia el Punset, no està demostrat que un s'hagi de morir, però que si ho fas sigui 7 anys abans que el teu veí, doncs ja em toca una mica més els collons.

Estem envoltats de tones d'aigua bruta, tones de residus sobre els nostres equips i vestits, respirem i toquem multitud de cancerigens... i entrem als parcs, i tenim les llanternes i emissores plenes de fum i sutge. Vivim envoltats de brutícia, que no es neteja amb l'escombrada diària de la senyora de la de neteja del parc. Necessitem de forma real agafar consciència de que en acabar qualsevol servei, s'ha de netejar l'emissora. Quants cops l'he hagut de netejar a les 7 del matí, perquè la que agafo del relleu fa pudor del foc anterior? S'ha de netejar la llanterna, que ens acompanya a tots els incendis, com l'emissora, tot i que aquesta va una mica més protegida. Els guants. Les botes. Fer una neteja bàsica de l'equip d'intervenció (pantalons i jaqueta). I allò que no fem mai: Rentar les espatlleres i les ampolles d'aire que ens han permès respirar dins aquell ambient de tòxics i concentracions pràcticament mortals.

No hauriem de permetre que a la cotxera ens quedin les ampolles d'aire brutes, ni les màscares, fins a l'endemà, quan el company de segona activitat les portarà al Centre ERA per a netejar. No és només tots els contaminants, tòxics i cancerigens que portem al parc, son tots aquells agents invisibles amb que convivim de forma conscient i inconscient. Equips i eines brutes als armaris dels camions, que cada matí agafem a la revisió de les 7 del matí, just abans d'esmorzar. Ja està, de la cotxera a la taula, com si fos un anunci d'un producte km0. Doncs si. Tenim la contaminació ja al km0.

I és que no és només treure'ns els vestits abans de pujar al camió i posar-los en una bossa abans de lliurar-los a no sé qui (perquè això encara no ho tenim muntat), sinó també les botes, les emissores, les llanternes, les eines, les mànegues, les llances amb què tirem aigua i tot allò que hem utilitzat en l'ambient de foc. Tot això ho portem al parc de forma totalment descontrolada. Tot això no en fem res fins que arribem a la cotxera. Algunes coses es queden als camions, altres les deixem a la cotxera, altres les entrem al parc per a rentar-les (guants, sota-casc...) altres entren i prou, com son el casc, el pantaló, la camisa, unes sabatilles o sabates que tenim a la cotxera (aparentment netes), també hi ha qui entra amb les botes forestals... i al final també hem entrat nosaltres, amb les mans brutes, la cara bruta, el cabell llardós... 

Els bombers tenim la contaminació al km0. Aquesta és la conscienciació que encara no tenim. No és només pensar que pugem al camió bruts, sinó que on arribem seguim escampant tot allò que ens farà morir 7 anys abans que el nostre veí.