He estat uns dies per l'hospital, no per mi, però és d'aquelles coses que quant la família se't fa gran doncs toca fer, patir i portar com millor pots. I el fet de visitar un hospital, als que som bombers, ens dona que pensar. Perquè hi ha ple de carros de material sanitari, caixes amb guants, xeringues, gasses... i pels passadissos de les plantes et pots trobar alguna que altra habitació amb el rètol de que allí s'hi ha d'entrar amb mascareta i proteccions per evitar el contagi.
I no només això. Quan vaig passar per la finestreta d'urgències, per demanar documentacions vàries, hi havia diversos rètols, de recordatoris interns, un sobre els països de possible procedència dels afectats pel Coronavirus i l'altre sobre els països de l'Èbola. Ostres, l'Èbola. Ja gairebé ningú se'n recorda d'aquest. I el pitjor del cas, és que encara és viu i hi ha centenars d'afectats cada dia. Aquí us deixo l'estadística setmanal dels últims dos anys.
Però si som realistes, i ho hem de ser, la possibilitat de tenir un problema greu amb el Coronavirus és molt petit. Els bombers no som població de risc. Per sort, epidemiològicament parlant, no estem exposats a malalts ni pacients de risc. Nosaltres no anem a visitar malalts a les cases, ni aquests venen al parc. Són el personal d'ambulàncies, i el personal sanitari dels hospitals que sí són població de risc.
A nosaltres, però, el que ens ha de preocupar són coses més serioses i realment incipients. Mirem setmanes enrere i analitzem els serveis de la fuita d'Amoníac a una planta de la Pobla de Mafumet la tardor passada, l'incendi i vessament de productes químics a la llera del riu Besòs a Montornès del Vallès i també l'explosió a la planta d'Òxid d'Etilè de la Canonja.
Això si que són problemes amb paraules majors. Aquí hem de veure, observar i analitzar el que hi ha passat. No vaig estar en cap dels tres en el moment àlgid de les actuacions, però a tots tres hem pogut escoltar a companys explicant que no tot es va fer tal com tocava. No ho sé. Jo no hi era. Però si que amb els comentaris que hem escoltat, les fotos i imatges vàries que molts hem rebut als whatsapps i també la versió d'alguns companys amics d'altres amics que hi varen ser, ens podem fer alguna idea de que potser, i dic potser, no tot va anar sobre rodes.
Veient les imatges dels primers vehicles als serveis, ens podem fer la idea que gestionar serveis d'aquesta magnitud no son gens fàcils. I el que sempre he explicat als meus companys de parc i altres a qui he tingut l'oportunitat de fer cincs cèntims d'aquestes actuacions. L'important és observar, analitzar i anar pas a pas. Cal donar un pas després d'un altra. I així és com es treballa segur.
Sempre tot agafat amb pinces. Tenim imatges de camions molt propers a la zona d'explosió. Les imatges sempre són en perspectiva i ens poden enganyar. Però si teniu l'ocasió de visitar qualsevol d'aquests llocs, són espais immensos. Si un camp de futbol són 100m, imagineu el que és aparcar un camió de bombers a 300m quan has de fer recerca de persones, apagar incendis varis i buscar si hi ha fuites o altres afectacions. Qualsevol distància de seguretat que agafis es fa infinita.
He escoltat alguna cosa sobre que el control dels accessos, CACE, que fem els bombers va ser deficient durant les primeres hores. Podria ser. Però sovint, i això ens passa a cada servei, la feina de "controller" no agrada a ningú i cap de nosaltres pensa en que cal fer un control del personal que tenim al servei. A Lleida quan baixem del camió donem la nostra etiqueta al conductor, per a que la custodiï a la taula amb el temps que està cadascú respirant de l'ampolla d'aire. I això ho hem anat fent cada cop millor a tota mena de serveis. Primer ens costava, ara ja és normal que el conductor et demani l'etiqueta només baixar del camió.
I aquí, en serveis com el de Montornés o el de Tarragona, les flames, el soroll de fuites i explosions, la quantitat de gent afectada, fan que en una de les últimes coses que pensis és en recollir les etiquetes de la gent que està amb tu. Però son d'aquelles coses que cal fer. De la mateixa manera que amb el GRAF hi ha la figura del guaita, algú que no apaga foc, però que té un paper clau, als incendis hem de tenir la figura del CACE, que pot començar des del minut zero amb el conductor del camió (i que és necessari que ho faci), i seguir pels comandaments successius que van venint a posteriori. Tots hi hem de creure i tots hem de seguir aquesta pauta. Perquè una de les prioritats de qualsevol servei d'emergències és la de mantenir en perfecte estat al seu personal i sempre tenir-lo sota control!
Perquè control significa saber on tens cadascun dels teus efectius en tot moment. Saber quins estan fent recerca i on, saber quins estan fent extinció i on, saber quins estan descansant i on, saber quins estan menjant i on. Però nosaltres som els primers interessats en que tot això estigui controlat. Si per alguna raó caic i no puc sortir, algú m'ha de trobar a faltar (el meu company, que per això anem en binomis), però imagineu que per la raó que sigui hi ha una segona explosió, bé cal saber qui havia a la zona propera a aquest punt. I no em serveix el personal del camió X i el del camió Y, perquè possiblement hi havia algun comandament a la zona que no ha donat l'identificatiu a ningú, i que entra per un lloc i surt per un altra... i si ho dic, és perquè jo mateix, el dia 2 a Tarragona ho feia, i no passava pel CACE. De fet no els vaig veure fins passades unes hores d'estar entrant i sortint d'allí.
Sigui quina sigui la solució per a tenir la gent controlada, descontaminar al personal i a les víctimes en els primers moments de les actuacions, saber on menjar i on descansar (lluny de les zones calentes amb fums i contaminants varis), una cosa ha de quedar clara. Nosaltres som els primers interessats en que això funcioni. I comença per nosaltres mateixos. Els comandaments han de fer que tots aquests protocols funcionin, però ells també han de posar ordre a les actuacions, i l'ordre es posa quan la gent ja està predisposada a tenir-lo ja des del moment en que baixes del camió de bombers. No només això. En el moment que puges, ja has de tenir clar que la teva etiqueta ha de tenir-la el conductor i aquest ja la gestionarà i si convé la farà arribar al CACE que s'estableixi en el moment que toqui fer-ho. Els serveis de bombers en grans grans grans actuacions son, evidentment, molt complexos, i depenen de TOTS que funcionin com un engranatge. Hem de ser ordenats des del mateix moment en que sortim del parc. Però la casa ha de treballar per a que tots, des de baix fins a dalt de tot, tots, tinguem consciència de fer les coses ben fetes.
Eh, però els tres serveis van sortir bé, prou bé. Cap de les accions preses durant els serveis van empitjorar ni posar més risc del que ja hi havia. No en tinc cap dubte. Hi ha gent que en sap i hi ha gent que té sort, però sobretot tenim un gran equip humà i preparat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada