dilluns, 3 de febrer de 2020

i ara a pel Coronavirus

Segons ens defineix la OMS, una ESPII es defineix con "un esdeveniment extraordinari que constitueix un risc per la salut pública d'altres Estats a causa de la propagació internacional d'una malaltia, i podria exigir una resposta internacional coordinada".

I a partir d'aquí, què? Nosaltres som bombers. Som aquells locus que quan hi ha foc entrem on faci falta. Tirem aigua a tort i a dret, i com a superherois, salvem les persones i alguns gossos de morir als incendis. Ah, i de vegades pugem als arbres a salvar gats. Més o menys aquesta és la definició popular de la feina dels bombers. Popularment també som aquells que cobrem per no fer res mentre esperem que hi hagi algun servei.
Res més lluny de la realitat. Els bombers som molt més que tot això. Fa alguns dies em trucava un periodista per parlar dels serveis d'obertura d'habitatges per a rescatar persones grans, o persones vulnerables. I si, això ho fem. També anem a intentar convèncer a algun suïcida a que no faci, segons el nostre punt de vista, una bogeria, però que des del seu punt de vista segur que deu estar molt justificat el que vol fer. Nosaltres no veiem el món des dels seus ulls. I són tot d'aquelles coses molt humanes per les que costa estar preparat. A ningú li agrada trobar-se algú sense vida. A ningú li agrada trobar-se a una persona gran caiguda al terra de casa seva, bruta i desemparada després de moltes hores, i que et mira amb cara de tristesa quan la "rescates". És que no ens podem fer grans, et diuen.

I molts altres tipus de servei que fem a Can Bombers. Aquell jove que ha begut, que ha estimbat el cotxe, i que ha topat amb un altre. No saps si donar-li una "colleja" o obrir-li els ulls i que se n'adoni del mal que podia haver fet. De vegades es mostren com a corderets intentant col·laborar en tot, quan el mal ja l'han fet. També ens trobem amb aquell familiar que vol veure al seu fill (o filla) que encara és dins el cotxe, mentre el rescatem del munt de ferralla en que ha quedat el vehicle en que anava.
Altres cops però, els serveis són més simpàtics. Quan tallem un arbre que ha caigut al mig del carrer, i mitja ciutat ens mira un dissabte a la tarda, o desmuntem una persiana o un tendal que estava mig trencat i a punt de caure a la via pública. També són agraïts, en part, tots aquells petits incendis i ensurts que es generen quan crema l'aparell l'aire condicionat de la terrassa o la façana. Alguns només cremen això, les quatre coses que s'hi solen tenir, però que espanten als propietaris, ja que han viscut el foc, i molt gran des dels seus ulls, a casa seva. Després intentes tallar algun cable elèctric per a que no salti el quadre de llum i mantenir la nevera funcionant.

Per cert, fa uns dies ho comentava amb alguns amics. Molt sovint la gent quan veu els bombers a la porta de casa un familiar s'hi acosten i ens pregunten si passa alguna cosa, perquè hi viu algun proper i si és necessari avisar-lo. Sempre els diem que no passa res que no pugui esperar. Però imagineu la situació. Hi ha els bomber i un incendi. Us sembla que hauríem de deixar passar a algú a buscar a un familiar, o això és cosa nostra i que ja ho estem tenint en consideració? Entenc que des de fora la gent ens vulgui avisar de "x", però la meva feina és aquesta: Tenir en consideració tots aquests factors, valorar-los i decidir un a un quina és la millor solució. I evidentment, per a nosaltres la majoria d'incendis d'habitatge son "una cosa normal per la qual estem mes que preparats". I si fa falta treure algú ja el treurem, i si cal confinar a la gent, també ho farem. No hi ha res a l'atzar. Però algú dins de casa seva, amb les portes i finestres tancades no ha de patir (només lo mínim) perquè hi hagi un incendi en un altre pis.
I això ens passa amb el Coronavirus. És una situació que la gran majoria desconeixem. Els pobrebombers també. Però tenim els coneixements i els equipaments per a protegir-nos i fer les actuacions necessàries si fos el cas. Disposem de guants sanitaris, també de vestits de protecció química i biològica, de botes, de casc, i d'equips d'aire. Amb això podem anar a gairebé tot arreu. També ens passa quan anem a situacions amb contaminació biològica per descomposició o per brutícia (Diògenes, sarna i altres) .... Ara, però, ve la part més complicada. Quan ens hem de desvestir. Segons la malaltia o risc cal fer neteges amb dilucions de lleixiu, altres simplement treient i recollint la roba sense tocar la part bruta, altres embossant-ho tot i netejant-ho amb aigua i sabó.
I és que la neteja dels nostres materials i equips és, segurament, un dels grans temes pendents a casa nostra. Començant pels equips d'intervenció quan sortim d'un incendi d'habitatge o d'indústria on s'ha generat molta calor i productes de la combustió. Tenim els vestits negres. També tenim contaminades les ampolles d'aire i les espatlleres. Els guants els rentem nosaltres mateixos al lavabo del parc. Les màscares es deixen a la cotxera, en una caixa oberta, per a portar-les a netejar i embossar de nou.... Poc a poc anem agafant consciència de la porqueria i contaminació que ens emportem al parc. Després si no ens canviem la samarreta o els pantalons (que anaven sota l'equip) escampem porqueria a l'interior del parc, al menjador i fins i tot al dormitori, si és que no ens hem tret la samarreta. També hi ha qui prefereix tenir l'equip al passadís interior del parc, passant del companyerisme i de la salut de tots, mentre ells tinguin el "traje calent"...
Així que el Coronavirus segurament és el menor dels nostres mals. Evidentment hem de tenir un apartat a la nostra "intranet" on trobar fàcilment tots aquests protocols específics de descontaminació biològica dels diferents tipus d'agents. Però també hem de tenir un apartat on surti de forma periòdica tota la informació referent als diferents episodis especials de risc. No pot ser que en tota la setmana l'única informació de les pluges i el temporal Gloria estigués a l'apartat de Foc Forestal (per previsió de vent). Que ningú sabés què passava a la Regió contigua, ni que ningú sàpiga si pel risc d'allaus hi ha activació de més mitjans del GRAE, del GROS, del GCR, o hi ha previsió d'inundació dels rius per ser l'època de desaiguat de pantans. De vegades també ens és desconegut conèixer els carrers tallats per obres, curses o esdeveniments varis dins la nostra pròpia ciutat, doncs ara imagina el vehicle d'un altra parc ve a ajudar-nos. Tota aquesta informació l'hem (i ja no és condicional) de tenir al nostre abast a la intranet de bombers. Sovint son temes que es tracten a les reunions diàries de comandaments, però molta d'aquesta info ha d'arribar als parcs i ha d'estar disponible tota la guàrdia, no podem dependre de si algú se n'ha recordat o ha tingut temps de baixar-la als parcs i al coneixement dels pobrebombers, que som qui a la fi solucionem la majoria de serveis.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!