En les últimes setmanes he parlat de Tarragona i Girona. Els dos posts han vingut per serveis als quals hi he estat desplaçat. I, en aquesta ocasió l'estadística no enganya, sembla han estat força llegits. Així que m'atreviré a parlar de les barcelones. Si, aquella terra llunyana que un cop passes La Panadella encara has d'arribar fins al Bruc per a poder veure una mica més enllà. I pel que sembla allí hi ha vida, tu.
No us sorprengui, perquè és una manera de veure-ho però al revés. La gent que treballem a la llunyana Lleida i fins i tot hi vivim, som com a casos curiosos que estem allunyats de qualsevol civilització. Però no és així, els allunyats són ells. Aquí hi ha parcs de bombers, ambulàncies i també de tant en tant ens aterren helicòpters de nit (es veu que porten radar).
Des de fa una setmana tenim al segon torn de bombers i bomberes de pràctiques fent guàrdies al parc. Els primers van venir, van aprendre a conduir camions, entrar-los a la cotxera, a organitzar-se per anar als primers serveis, tenir la roba, casc i material vari en disposició pràctica per vestir-se de forma accelerada abans de pujar al camió. També van viure els primers incendis, pujar les escales dels habitatges amb l'equip d'aire a l'esquena, a parlar amb els veïns, a veure que hi ha gent per l'escala i només vol marxar. No saben què passa ni on, però volen marxar. Passant per sobre de bombers i el qui faci falta.
I poc a poc han après els petits detalls que faran que en arribar a un servei es sentin útils. Mantenir un ordre, fer equip, tenir certa certesa en allò que has de fer en cada moment, anticipar-te. En el fons a saber què fan els companys i què és el que has de fer tu. Poc a poc agafant rols més importants dins el treball que es fa un cop has baixat del camió. I una cosa que sembla una tonteria. Nosaltres pugem al camió i en uns segons portem tota l'esquipació posada. Quan anem a incendi d'habitatge en un obrir i tancar d'ulls portem l'equip d'aire a l'esquena, el sota-casc posat, el casc, l'emissora encesa al canal que correspon, la llanterna al lloc, els guants posats... etc. Quan estàs amb els de pràctiques te n'adones que hi ha coses que tenim molt mecanitzades i ells han d'anar pensant com s'han anar equipant.
El primer grup ja ha marxat. Han anat d'excursió a Sabadell. Allí potser hi haurà alguna sortida més, però també més falses alarmes, més ajudes i per tant menys feina, s'aglutinaran amb els de Terrassa, Cerdanyola i Rubí. Treballaran un grapat de parcs en serveis que a Lleida ens fem sols. Allí es trobaran amb menys vehicles, menys gent per torn i problemes de parc ben diferents als nostres. Aquí tots vivim a 10' del parc.
Amb el segon grup les coses son diferents al primer. Aquests ja porten hores de vol (els nostres primers van a Sabadell ensenyats, també). Ja saben on posar-se, entren als llocs amb menys cara de "el primer cop...", es miren els camions i equips de manera diferent. Els primers obrien tot i volien saber com funcionava tot. Aquest ja n'han vist. Així que simplement han d'aprendre on estan les coses als nostres camions (que són semblants i porten pràcticament el mateix). Agafen els vehicles amb més soltesa. Els engeguen, els treuen al pati, els engraven... fins i tot agafen l'autoescala (que és d'un model diferent al de Sabadell) i son capaços de posar les potes i començar a tirar escala amunt. Ja són autònoms (com els primers, eh).
Però també porten els vicis i costums d'un altre parc. Entren els camions a la cotxera com si no hi hagués espai, entrant-los en diagonal, perquè a Sabadell no es pot fer d'altra forma. Van al gimnàs a fer esport quan s'han assegurat que ja ha baixat el ritme dels serveis. Aquí fem primer el Briefing i després fem el manteniment dels camions, a Sabadell ho fan al revés. I poc a poc anirem descobrint com als altres parcs hi ha coses semblants i coses diferents.
Aquí però tenim tota mena de camions. El nostre furgó de salvament és diferent, més gran, ple de tot i fins i tot un para-sol i un flotador (per la calor als accidents i els canals, respectivament). Tenim la cuba, un camió amb 10.000 litres d'aigua i 1.500 d'escumogen. Doble eix al darrera i 12 marxes automàtiques. De fet aquí aprendran la diferència entre un camió amb canvi automàtic i semi-automàtic. Es veu que a les barcelones això no ho saben. ;-). Però a més tenim el vehicle de punt de trànsit. Amb ordinadors, SAI, telèfons i una llarga llista de material. I el remolc associat, que és de més de 750kg i que no pot portar tothom.
Així que ja tenim feina amb la segona tongada. Aprendran i desaprendran coses que es fan i desfan a les barcelones. Ni pitjor ni millor, diferent. Però que ningú es pensi que per venir a Lleida no tindran serveis, que no aprendran ni tampoc que s'avorriran. Aquí quan tenim serveis els fem amb menys recursos que altres regions, i tenim idees de bomber per a salvar totes aquestes diferències. Esperem que a partir d'ara, cada cop que passin el Bruc, recordin que més enllà de la Panadella hi ha Lleida, on han fet una part de la seva formació.
P.D. Hi ha la mateixa distància d'aquí a les barcelones que a l'inrevés, però ells no ho saben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada