dilluns, 25 de novembre de 2019

Gestionant el demà

Bomberilment parlant podria dir que estic en un bon moment. I això que segueixo sent un bomber amb la mateixa categoria que quan vaig entrar. Bé, s'entra amb nivell D i al 2000 varem passar al C. Que és un tema que des de cap sindicat ni cap negociació ha aconseguit arreglar. Els bombers que surten de l'Escola de bombers segueixen sent del nivell D i han de passar no se sap mai quants anys a que passin a nivell C. I ja va sent hora.

Això de ser d'un nivell o un altra no influeix de forma efectiva a la feina. L'únic canvi real és que el 2000 havíem acabat de fer un mòdul sanitari extra, que ens permetia, en aquell moment equiparar-nos a la gent que estava a les ambulàncies. Se'ns va vendre, o això portava l'aire, que potser tindríem alguna ambulància als parcs de bombers (ja n'hi havia puntualment alguna). Però el desenvolupament del SEM ho va impedir, i també el tenir consellers d'interior que eren metges i preferien donar als seus "amics" de sanitat i empreses del sector competències que nosaltres feia temps que volíem i estàvem preparats.
Malauradament la crisi ha fet que avui no haguem renovat pràcticament la nostra formació sanitària, tot i anar a la carretera a diari, tampoc hem fet guàrdies a ambulàncies. Així que amb el temps els tècnics del SEM i a base d'experiència de carrer en saben (la majoria d'ells) bastant més del tracte al pacient. Tampoc vull reivindicar res extraordinari ni queixar-me de la labor del SEM, perquè no seria just. Actualment, i si ho comparo amb quan vaig entrar a bombers, la sanitat a peu de carretera i també la extra-hospitalària ha millorat infinitament respecte a la gairebé nul·litat que hi havia fins llavors.

Avui em vull dedicar a la pèrdua de competències en aquest i altres camps que hem anat patint i digerint al llarg de tots aquests anys. Uns venen motivats per la crisi, que va obligar a retallar fins a límits impensables, i per altra l'anterior direcció de bombers que no va saber defensar la necessitat dels mitjans que tenia i havia de mantenir el Cos de Bombers. Tot això a més ha estat impossible de revertir, ja que els pressupostos dels últims anys a la Generalitat son pròrrogues d'anys anteriors. I per això s'ha arribat on estem.
Ja no tenim ambulàncies a cap parc de bombers. Les poques que teniem han anat caducant, fins i tot també les del propi servei GEM. Que sense personal ni ambulància ha mort sense pena ni gloria. Puntualment a l'estiu hi ha hagut personal específic contractat per als serveis forestals, on sembla ser que mereixem una mica més de consideració.
Actualment, i només després de la desgràcia d'Horta de Sant Joan, quan hi ha un servei s'avisa a les ambulàncies (les del SEM) per a que vinguin a fer un preventiu de la nostra actuació. I clar, no s'activa per un contenidor o un petit foc de marge. S'activa en aquells serveis d'habitatge, indústria o d'incendi forestal que per la seva complexitat i possible perill requereixin un retén de personal sanitari.

Horta va descobrir diversos problemes organitzatius i logístics de la casa. Un, i molt important, és que si un bomber pren mal a un servei, com ho fem per rescatar-lo i evacuar-lo cap un hospital? Horta va ser molt complex. Caos, desordre, manca de previsió d'un possible incident, la meteo totalment desfavorable i varies limitacions i factors més. Avui, i podem parlar de l'últim estiu, en l'incendi de la Torre de l'Espanyol, es van fer un parell o tres de rescats de personal per cops de calor. Els helicòpters aquell dia si podien volar, les ambulàncies també estaven a peu d'incendi, el centre de comandament estava perfectament delimitat i funcionava de forma estructurada. Aquest és un canvi a millor.
Que què passaria si tornéssim a tenir un altra Horta de Sant Joan? Segurament seria molt més difícil de repetir-lo. Actualment les previsions, les teories i les simulacions prediuen escenaris d'actuació que possiblement (i això confio) delimitin l'acció dels bombers en condicions realment adverses. Pel rescat ja no ho tinc tant clar. En condicions tant desfavorables seguiria sent molt complicat una evacuació d'urgència o l'accés medicalitzat a una zona remota.
Però també ens hem de fer la pregunta en recerques, en rescats de muntanya, en rescats a rius, a incendis d'habitatge. Estem preparats per a rescatar als rescatadors? La resposta és ben difícil. Com he dit al llarg dels últims anys no només hem perdut personal, competències i coneixement sanitari, sinó que s'ha perdut coneixement i competències de molta gent i molts parcs que abans estaven preparats per això i molt més. Hi va haver un dia que els parcs de la RELL havien fet cursos més o menys generalitzats de rescat en rius. El mateix curs sanitari de l'EMERSA incorporava rescat en mitjà aquàtic.
Una de les coses que tenim "sagrades" és el treball en binomi. Quantes vegades hem practicat el rescat, la recerca i l'ajuda a un company? Quantes vegades ens hem posat en situació d'alarma per si havíem de treure un company de dins un pou, una habitació fosca i plena de fum, o del fons d'un aparcament soterrat? Ho tenim per la mà? Realment som conscients que el pitjor rescat que farem mai serà a un company o el que ens faran a nosaltres mateixos? A la formació d'incendi d'interiors de l'any passat varem practicar el rescatar un company que trobàvem estès al terra, sense visibilitat i respirant de l'ampolla d'aire. Qui rescatarà al bomber del GRAE el dia que tinguin un incident? Qui rescatarà al bomber que té un problema a l'interior d'un habitatge mentre eren el primer vehicle que havia arribat, i el següent què es trobarà? Com ho farà? Quins mitjans té? Aquesta és la pregunta que cada cop em pregunto més sovint.
A la formació de l'últim mòdul de Risc Químic es fa el cas del rescat d'una persona (que també podria ser un bomber), que s'ha contaminat amb producte. Serveis com el de fa uns mesos a una fàbrica de Tarragona ens donen pistes dels problemes i les dificultats d'aplicar a la realitat tot allò que sabem. Per sort, cada cas ha servit per aprendre i millorar la nostra preparació per al següent servei.
El ser millor bomber no depèn de si has promocionat a caporal, tècnic o has entrat a alguna especialitat. Ser millor bomber és aprendre cada dia i descobrir que moltes coses apreses no són suficients, que altres cal desaprendre-les per aprendre'n de noves. Que segurament trobarem moments de caos que haurem de saber gestionar, situacions noves i realment complicades, però que a base d'haver practicat amb els companys, fet cursos, i viscut situacions complexes anteriorment, ens serviran per a sortir-nos-en de forma mig decent. Però sobretot, sobretot, ens serviran de base per a gestió i preparació de la propera situació complexa.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!