les coses de la tardor

La tardor no és només de fred i dies més curts. A Bombers canvien més coses. Dinàmiques de guàrdia, tipologies de servei, torna la formació tant a nivell de regió com a la formació que ofereix l'Escola...

Per una banda hi ha l'activitat diària. Fer les revisions a les 8 del matí no són tant agradables com fer-les a l'estiu, i espera't, que quan estiguem a sota-zero fliparem (com sempre). Perquè ningú es pensi que les cotxeres a Can Bombers estan climatitzades. Aquí quan fa fred, en fa a tot arreu. Seguim revisant, amb la candela penjant del nas, els vehicles i maquines per als serveis. Seguim fent la revisió set,anal de les bombes, motors i fent la neteja de la cotxera (que sembla que no però en un parc gran ràpidament s'hi acumula de tot) i quan fa vent les fulles ho envaeixen tot. També tornen les escoles. És el moment en que els nens ens venen a visitar. Venen a veure camions de bombers i descubreixen que tenim una aula!. Aquí els passem un parell de vídeos de prevenció i els fem reflexionar una mica sobre els endolls i les calefaccions. També que han de trucar al 112 i tancar les portes. Uix, això potser ho hauriem d'exportar a les associacions de veïns i altres. Que això de tancar les portes, la gent ho porta força malament.

Fem pràcticament el mateix que la resta de l'any, però ara amb el folre posat i amb la foscor del matí. La pell se'ns torna més tersa 😜. Els divendres, dia de la neteja general, ens fem un fart de treure fulles. I a més o menys tots els parcs hi ha qui acaba podant els arbres. De fet ens agrada enjardinar el lloc on passem un grapat d'hores. Tenim jardins a molts parcs, amb alguns arbres més o menys bonics.

A la tardor les tardes es fan més pesades. A les 6 és fosc, no hi ha els forestals i la temperatura baixa en picat un cop el sol s'amaga. Així que és hora d'anar al gimnàs. La resta de l'any això del gimnàs és relatiu, perquè fàcilment es munten partits de futbol, volei o tennis (segons parc, torn i nombre de personal disponible). Però a la tardor i a l'hivern això es fa gairebé impossible. Toca aixecar ferro, o pujar a la bicicleta estàtica (que personalment trobo encara més avorrida que el gimnàs). Però s'ha de fer.

També hi ha les tasques comunitàries. Les de fer el dinar. I clar, el menú canvia. Passes de menjar paella a menjar paella. No, és broma. Tot i que la paella és el plat estrella a la majoria de parcs de bombers, les amanides de pasta o d'arròs passen a ser llenties i sípia amb patates. Segurament l'hora de dinar passa ser una cosa secundària. a l'estiu menjar abans de 2/4 de 2 és gairebé obligació, perquè fàcilment et quedes sense dinar si et descuides. En canvi a la tardor els serveis canvien de dinàmica i són abans de dinar o a mitja tarda. També hi ha dies en que gairebé no hi ha serveis, però en canvi és època de trencar estadístiques. Els dies de vent o pluja canvien la dinàmica d'una setmana de guàrdies gairebé improductiva a ser dies que, com al futbol, demanes l'hora.

Els serveis de tardor. D'això us n'he parlat altres vegades, però avui us escric en mig d'una tempesta de vent (a mig Catalunya) i de neu a l'Alt Pirineu. Així que és dies de sortides a arbres caiguts (sobretot després de les pluges, que estoven el sòl que els aguanta), i és que els arbres urbans tenen molt poca arrel i és el moment en que cauen al mig dels carrers. També és dia de treure persianes de finestres i balcons que la gent no ha recollit o tenien un suport muntat en precari. O simplement gent que ha deixat la finestra oberta i el vent ha fet obrir o tancar de cop i apa, fot-li, els vidres trencats.

També és època en que els pagesos van cremant marges i restes de poda de gent que neteja el jardí de casa. Llavors tenim l'alertant, que volent fer de bon samarità i creient-se tot el que diuen a la tele, "si veus foc truca al 112", acaba trucant i enviant bombers a incendis que no són incendis. Són cremes controlades. I una crema controlada no és un incendi, perquè està sota control i té definits uns perímetres i objectius de crema. I apa, ja tenim al tècnic de torn que envia un camió (o més) a un possible incendi de vegetació a qualsevol indret remot de les nostres contrades. Aix, que bonic.

 

A més dels boletaires, també hi ha els excursionistes mal previsors, que són sorpresos per les nevades, tempestes i la caiguda de la nit abans d'hora. Sovint, van mal tapats, o queden arrecerats a algun refugi de muntanya. Això dels polsadors i les emissores instal·lats en aquests llocs ha salvat a més d'un d'alguna que altra bronca amb la família.

I així estem. Esperant que la propera guàrdia sigui més tranquil·la que l'anterior (la del vent o la de les pluges) o que sigui una mica més moguda, que no va tenir res d'especial. Doncs això, que la tardor ja és aquí per a quedar-se fins a mitjans de desembre. La boira ja vindrà amb el fred i l'anticicló de l'hivern.