dilluns, 4 de novembre de 2019

bombers 20 30 40

Somiar és gratis, que diuen. Avui faré de futurista, i encara que falti molt per escriure la carta als reis d'orient, intentaré posar algunes bases de com hauria d'estar el Cos de Bombers del futur.

Evidentment, primer cal acabar allò que s'ha començat l'últim any. L'estat al 2020 serà encara el d'un Cos de Bombers mediocre, en reconstrucció i sobretot obert a tot d'oportunitats que ens brinda aquest moment dolç que, aparentment ens mostra la nova direcció de l'organització.

De moment el que no podem perdre de vista, ni obviar, és la il·lusió i esforç (sempre entre cometes) que des de dalt s'està afrontant aquest moment delicat. De fet, era deixar morir el Cos o revifar-lo. El 2020 veurem l'entrada dels 125 bombers que en aquest moment estan acabant l'escola, veurem l'entrada a pràctiques de la següent tongada de 250 bombers (ara en plena opo), veurem també cursos de Caporal, Sergent i Oficial, que possiblement després de l'estiu ja estiguin treballant a parc amb les seves noves funcions. També haurem de veure alguns pocs tècnics més. I amb això començaríem a respirar als parcs.
A nivell de parcs, haurien d'estar acabades obres de parcs com Girona, Moià i Granollers. Però les obres les carrega el diable. Mai se sap què pots trobar sota un edifici mal construït de 25-30 anys. Durant l'any vinent també començarem a veure alguns camions BRPs nous, i també vehicles lleugers. Sembla com si l'any que ve entre bombers i camions poguéssim obrir una vintena de parcs nous, però la realitat és que amb això només fem que tapar forats i en prou feines tornar al punt de partida.
I pel 2030 què? Doncs no s'ha de seguir tapant forats. Cal renovar-se, cal reinventar-se, cal adaptar tot allò obsolet a les normatives (antigues i noves), cal adoptar definitivament els mecanismes d'organització del control i prevenció de la salut laboral als parcs de bombers, als camions i també al material tant en roba com equips tècnics i mecànics. És hora de conèixer quina és la mesura mínima de les portes de les cotxeres. Quina és la instal·lació d'extracció de fums que cal posar als parcs i cotxeres. Cal establir totes les revisions tècniques i reglamentàries que s'han de realitzar a tots els equips tècnics que utilitzem. Des dels compressors, passant per les ampolles d'aire, les ampolles i equips d'acetilè, les instal·lacions elèctriques dels parcs i edificis de la DG. Dubto que complim el 100% dels requeriments en quant a llicències, permisos i controls en  les instal·lacions fixes i mòbils, tant en industrial com en constructiu.
Això s'hauria d'aconseguir pel 2020, però amb l'alt volum de problemes estructurals del Cos, és impossible tenir suficients recursos per a realitzar aquesta tasca que no només és feixuga, sinó que des de més amunt de l'actual direcció hi han d'apostar. No pot ser que tinguem edificis i naus que si fossin privats no obtindrien llicència d'activitats per múltiples mancances, i que aquí permetem per ser nosaltres mateixos els qui regulem i inspeccionem. El mateix passa amb la llei de Riscos Laborals. La mateixa Generalitat és la que ha permès i ha promogut que no s'apliqués en l'àmbit operatiu, quant la majoria d'actuacions tipus les tenim sobre paper. Protocols d'actuació, protocols d'activació, protocols de comandament i un llarg etc de presa de decisions i controls de seguretat dels serveis que fins ara només ens han servit per salvar culs als tribunals, però no per dirimir responsabilitats ni millorar la salut de tots els que treballem en aquesta casa.
I tot això perquè? Senzill. Per tenir tots els parcs renovats en les millors condicions d'habitabilitat i seguretat possibles. Parcs amb espai als vestidors, amb zones ben definides (i operatives, no sobre paper) d'entrada i sortida a parc (zones netes i brutes) i si cal de colors diferents. Definir la mida de cada espai (menjadors, cotxeres, dormitoris, sala de comunicacions, gimnàs, etc) en funció de com ha de ser aquest parc. Evidentment hem de definir l'estratègia de desplegament al territori. I per tant obrit i tancar parcs allí on sigui necessari. No podem tenir parcs a menys de 15 km de distància entre ells quan hi ha llocs on n'hi ha més de 80. Potser operativament hi han de ser (Tarragona, Reus i Cambrils són un exemple de tres parcs que han de ser-hi), els habitants i la indústria ho avalen perfectament. Però tots coneixem altres casos on això no és justificable. En canvi trobem zones amb volums de trànsit de mercaderies i de persones de caire estacional que amb prou feines tenen parcs de bombers voluntaris. I ja no parlo de si son operatius o no.
I clar, després de tenir-ho tot en ordre al 2030, cal arribar al 2040. Malament aniríem si al 2030 no haguéssim començat a establir les bases pel què ha de ser un Cos de Bombers modern. Un cos de bombers en que no l'afectessin els talls de llum, les tempestes, els talls de transit, les caigudes d'internet, les mancances en el subministrament de materials i renovació d'equips. Això caldria tenir-ho per 2030, però hi ha tantes coses a fer fins llavors, que no sé si s'hi arribarà.
Al 2040 el GROS ja serà una anècdota. Tindrem drons, càmeres als cascs que enviaran les imatges per wifi o Bluetooth als camions que reenviaran als servidors de les Sales de control i del centre operatiu desplaçat (el GROS del futur). Estarem totalment monitoritzats amb captadors de temperatura externa, condicions corporals (pressió, gasos i ritme cardíac), els camions incorporaran la càrrega hidràulica de la majoria d'equips als armaris. La organització de les diferents especialitats ja tindran un bon grau d'experiència i potser serem referents mundials en més coses que els incendis forestals. Potser serem bombers del Clima. Perquè el canvi climàtic ens ve a sobre a mig termini.  per això caldrà tenir (pel 2030) totes les estructures bàsiques de Bombers adaptades (o en camí) als nous canvis i condicions climàtiques que ens esperen.
Segurament els camions, furgons i altres ja incorporaran sistemes que permetin la conducció i control dels vehicles en condicions gairebé de ceguesa total. Una gran tempesta o una gran nevada no haurien de ser un impediment per a que un camió de bombers arribés al seu destí.
En 20 anys poden canviar moltes coses, però ni al 2000 els cotxes volaven (com es somiava) ni tampoc portem vestits brillants. El 2040 tampoc canviarà tot tant. El futur està lligat a les comunicacions, la monitorització i evidentment en tenir la infraestructura suficientment ben dissenyada per a evitar els errors del passat. Hem de tenir una organització capaç de renovar-se i d'incorporar tot allò nou que ens permeti millorar. Tenir el control i el domini de les diferents àrees de coneixement. No és normal que siguem uns novells en recerca de persones, uns novells en actuacions tecnològiques, uns novells en vehicles híbrids, uns novells en el maneig d'animals (cavalls, vaques i altres animals que estan lliures a via pública).
Quan el temps s'atura...
Tenim un futur que ens espera. Avui, 2020, tenim el repte de ressuscitar, el 2030 ja ens hem de funcionar segons les bases de l'eficiència i el 2040 hem d'estar al top, hem de ser com qualsevol altra gran organització que domina el seu entorn. Els bombers hem de ser referents per a la gent. Quan algú vegi un bomber ha se saber (i ha de ser realitat) que és algú que domina, que domina molt i que darrera seu hi ha tota una estructura que li dona suport.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una pregunta, un cos de bombers modern inclou exercir de bomber realitzant la mateixa feina, sense com a minim estar donats d'alta a la seguretat social??, molta plantilla de bombers esta així i d'això no es parla.

Dàrius Domingo ha dit...

Quants Bombers s'han jubilat aquests any?, i quants es jubilaran el 2020?.

Unknown ha dit...

Creo que 2020 a 2025 entre 50 ha 70 bomberos por año osea como dice el compañero todo ha pedazos y si dicen que entrarán 1000 en 5 años pero se jubilan entre 400 a 600 más de lo mismo otra vez ha empezar

Vols rebre els articles per correu? apunta't!