Vaig estar molts anys a tornar a l'Escola des que vaig acabar el curs bàsic. Més de 10 anys sense tornar-hi em van resultar estranys. L'Escola era un ens allunyat dels bombers, ja que només hi accedien els bombers de la zona, els formadors i els alumnes de les diferents oposicions. Però per als bombers de "provincies" l'Escola resultava un lloc que hi havies anat un cop i tenies molts números a no tornar-hi mai més.
Això en el meu cas va canviar, per aquelles casualitats que té la vida vaig ser convidat a un curs per a formadors de "teoria del foc", que no em va motivar, però em va permetre incorporar al grup de Risc Químic, i això em va permetre anar a l'Escola tot sovint per a donar classes de Risc Química als nous bombers, a una opo de caporals, a bombers d'empresa i a algunes reunions, pràctiques i a alguns invents raros que es volien incorporar a les noves promocions. Va ser l'època en que el contenidor d'amoníac (un Isocontenidor) aparcat al mig del pati de l'Escola s'hi deixava anar més amoníac en una sola entrada dels joves i tendres aspirants que en totes les fuites de l'any a la petroquímica de Tarragona. Va ser una sort que cap d'aquells aspirants prengués mal, amb prou feines havien gastat una ampolla d'aire i nosaltres els posàvem a dosis molt per sobre d'alguns llindars fatalistes.
La vida però dona moltes voltes i altra cop durant anys he estat allunyat de l'Escola. Només puntualment hi havia tornat a algun curs de Furgó de Risc químic. A raó de la meva lesió, operació i conseqüent baixa vaig haver de tornar a l'Escola a fer el curs de rescat d'accidents. I allí em va tornar a agafar el cuquet. Durant aquest any ja hi he tornat alguns dies més, i també per rebre formació de Risc Químic. Segueixo al dia.
Durant tots aquests 25 anys d'anades i vingudes, la distància ha estat sempre la mateixa (al bàsic hi anava des de Reus, després ja des de Lleida). L'Escola és lluny de molts parcs i ciutats. A més cal pensar que els parcs i els llocs de residència acostumen a no coincidir, cosa que agreuja el fet que a l'Escola s'hi va vestit de bomber i a la majoria de cursos et fa falta tota l'equipació complerta. Això vol dir que cal o bé portar tot l'equipament a casa i després anar a l'Escola, o que algun company de curs i que viu prop del parc te la porti. I aquí és on vull anar a parar.
Porto molts anys aguantant que els cursos es facin a l'Escola a les 8 del matí. Els de Lleida ens hem de llevar a les 5 del matí. I sempre som dels primers a arribar. Sempre hi ha qui arriba a 2/4 de 9... i quan hem fet cursos o pràctiques a Lleida els de fora sempre arriben tard. Que es veu que Lleida queda molt lluny. Doncs igual que anar de Lleida a l'Escola.
També porto molts anys aguantant (molts bombers i jo) que som l'exèrcit de Panxo Villa. Que si portem cabells llargs, piercings, tatuatges, camises, samarretes, folres, pantalons amb tira fosforescent, altres sense la tira... i què? no som bombers? nosaltres no estem per a donar el pego, fer de models, ni semblar els més bonics anant tots iguals. Nosaltres estem per fer feina, per ser humans i salvar vides. Si, salvar vides. I sovint això a la gent que dirigeix l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya se li oblida.
I se li oblida quan canvia les regles del joc de durant 25 anys, i ara els alumnes haurem d'aparcar a l'altra costat, com si fóssim un coi de poli. Doncs no hi estic d'acord. Ho he escrit abans, nosaltres portem la roba de bomber amunt i avall. Portem 2 cascs, un parell de botes, el jaquetó i pantalons d'intervenció, la motxilla, el bocata i un grapat d'estris i coses més. Si de normal portem 20 kg de més, imagineu quantes coses hem de portar a l'anar a fer un curs a l'Escola.
Doncs potser és hora de començar a demanar la contraprestació. Volem un vestidor, clau de guixeta, dutxa i espai per canviar-nos. Però sabeu què més necessitem? Unes taules i un lloc com Déu mana, per a seure i fotre'ns el bocata!. Portem 25 anys menjant el bocata d'esmorzar drets, al costat de la porta de l'aula i patint els cafès infumables de la màquina de vending.
Si l'Escola de Policia ens demana complir les seves regles, doncs que ells compleixin els seus deures com a promotors de la formació i gestors de l'espai que hem d'ocupar. Potser aparcarem als collons d'andares, però ara tenim excusa per arribar tard, perquè potser hauriem de demanar carritos i cintes transportadores per a tot el nostre material. Doncs això, on és l'Escola de Bombers?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada