Venim de l'època més fosca, en la que quan et faltava material et podien portar qualsevol cosa, i de vegades res. Fa poc més d'un any que ens quedàvem amb la meitat d'equips d'aire i ampolles inoperatives, perquè la previsió de la nova licitació s'havia fet tard i malament. I així va ser que durant alguns mesos anàvem amb ampolles justes i camions amb la meitat dels equips d'aire a apagar els incendis.
Després de superar aquella època en què els bombers veterans eren més"homes" perquè entraven als edificis cremant amb un mocador mullat lligat a la boca, i passant per quan apagaven vehicles sense equip d'aire, respirant tota la brutícia, plàstic cremat, fums, dioxines, cianurs i un llarg etc de productes tòxics i cancerígens, ens vàrem trobar de sobte que havíem d'estalviar aire. Evidentment va ser més el susto que la realitat, però en més d'una ocasió havíem canviat ampolles de fibra per ampolles d'acer, amb evidentment augment de pes.
Poc a poc s'hi van sumar les màscares que s'anaven trencant, algunes amb 30 anys d'antiguitat i un manteniment pèssim, segons la regió on estàvem. A Lleida, hi havia recanvis de tornilleria, pantalles i altres, però l'escassetat feia que costés força que s'arribés a canviar un element. I clar, no era qüestió que et quedessis sense màscara al mig d'un incendi, envoltat de gasos tòxics.
Amb els vehicles ens ha passat alguna cosa semblant. Cada dia camions més vells, 4x4 més vells, vehicles de parc més vells, cada dia algun queia de baixa i cada dia n'hi havia menys operatius. El mal manteniment, el poc pressupost per reparar, l'antiguitat i utilitzar-los quan estaven en mal estat ha fet que la precarietat anés augmentant de forma accelerada. I un dia hi van haver 4 quartos (aquí el black friday), i quan vas de rebaixes et trobes amb sorpreses. Uns Ssangyong amb tecnologia 4x4 obsoleta van passar per davant a una altra opció, amb menys vehicles però de més qualitat, i aquí els tenim. Fent de cotxe de ministre, perquè ningú se'ls emporta a fer camins de muntanya. Carretera amunt i avall. Quan fa falta un vehicle amb veritables prestacions de muntanya és busquen Nissan industrials amb ballesta. Aquí vas al segur. Res de vehicles de rebaixa. Els xollos del Black Friday no existeixen.
Però després del divendres toca el dilluns tecnològic, el Ciber-Monday, i ara ve quan la maten. Tot allò que ens presenta la casa, per a millorar, fer protocols.... està més que estudiat, treballat, decidit i gairebé coll avall. Però ens ho presenten com una gran millora, en la que hi podem intervenir i ajudar a fer-ho millor. Però no m'ho crec. Hi ha coses que no em quadren.
Quan algú vol millorar, primer mira al seu voltant, n'aprèn, intenta buscar els punts comuns, les virtuts i també les anomalies, finalment copia la part que creu positiva i incorpora tot de coses noves, que per un mateix ha pensat, investigat i també la suma de totes les aportacions externes, de l'equip o de les organitzacions que hi han de treballar en paral·lel. Per entendre'ns, es com si la SEAT volgués fer un cotxe nou sense tenir en compte la capacitat dels proveïdors ni tampoc la disponibilitat de la plantilla. perquè la plantilla ha de voler fer els canvis d'horari, de torn, els aprenentatges de la nova construcció, materials i eines...
I això és el que ens passa en aquest moment. Al Ciber-monday ens estan presentant un Cos de Bombers futurista, que potser serà molt bonic, però potser no és ni el que volem, ni el que necessitem, ni el que esperem. Però que hem de comprar si o si perquè és el Ciber-Monday. I aquesta és la manera consumista de fer política bomberil. Tenir un Pla, que serà o no serà, però que ha de ser així, i qualsevol aportació ha de ser tant bona i tant estudiada, que en cap cas podrà ser acceptada, perquè els pobrebombers no tenim la capacitat de fer tot aquest estudi.
Podem pensar en que cal posar parcs a un lloc o a un altra, però això ja està decidit, podem pensar en que cal regular algunes especialitats, però això ja està decidit, podem pensar en que cal recuperar ambulàncies i treure rendiment de tot el personal amb formació sanitària (infermers), però això ja es va deixar lligat molt ben lligat, podem pensar en que volem cotxeres, parcs i altres infraestructures millor repartides pel territori, però això ja està tot decidit, volem pensar que les sales de control de regió no desapareixeran mai, i això ja està tot decidit. Ara només cal esperar a que ens convoquin a una reunió per explicar-nos com serà, i que hi aportem la nostra. I què hi podem aportar si tot està lligat i ben lligat? Al final estem a Matrix, tot comença on tot acaba. No hi ha res improvisat i el sistema s'encarrega de tenir-ho tot ben lligat, fins i tot allò que sembla dissidir (de dissident) està sota control. Res és el que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada