dilluns, 28 d’octubre del 2019

Després de les riuades

Feia setmanes que volia escriure sobre les lleres dels rius, els talussos naturals i les canalitzacions que els humans hem anat afegint als rius per tal d'adaptar la natura a la nostra conveniència. Però és evident, un cop més, que primer és la natura, i nosaltres per molt que ens hi encaparrem no hi tenim res a fer.

Hi ha un bon nombre de vídeos que ens "ensenyen" com haurien de ser les vores dels rius. Si, plens d'arbres autòctons, que tenen una funció de frenar la velocitat de l'aigua en cas de crescuda del riu. Hi ha lleis i normes que ho regulen, també prohibicions de neteja de zones concretes, amb el pretext que primer és la seguretat del riu, i que la resta son capricis de les persones, com si el que es demanés fos que les lleres dels rius semblessin platges o jardins per a passar les tardes d'estiu. Tot i això, la teoria no acaba d'ajustar-se a la realitat i cada cert temps les pluges cauen de cop i els rius creixen.
Aquests dies hem pogut llegir entesos i ens diuen coses com aquesta: "El tema dels arbres de ribera i dels arbres de riu és complex perquè en situacions de riuades ordinàries i extraordinàries ajuden a frenar l'energia de la riuada. En casos de riuades extremes, com aquesta, no hi ha arbre que aguanti"


La doctora que surt al minut 1'50" ho deixa clar. El fenòmen va a més.

És hora d'obrir els ulls. A l'aigua no hi ha qui l'aturi. Només 1m3 pesa 1.000kg!, com voleu aturar la força de 1.200m3 que portava el riu Francolí fa uns dies? Normal que s'endugués tot el que hi havia! Arbres, cases i persones.

Aquest document és força interessant: ➡️➡️➡️ Gestió Risc Inundacions ⬅️⬅️⬅️
i us dono el detall de dues il·lustracions que hi apareixen:

En aquesta primera podem veure perfectament com la zona de Montblanc, Vilaverd i La Riba son de Risc molt alt. També veiem que ho és el terme municipal de Lleida (no la ciutat, sinó tota la part del riu que transcorre per una zona totalment plana).
I aquí la teoria mal aplicada.

Tots sabem que les lleres dels rius són plenes de canyes i herbassars, però també d'arbres a tocar de riu. A l'esquema anterior podem veure perfectament que els arbres a la zona més propera del riu son un mínim molt mínim. Seguit d'una àrea de baixa densitat arbòria (Q100 a Q500), fins a arribar a la zona ja externa (Q500) on ja hi ha els arbres normals. Doncs això, per molt que ens ho vulguin vendre, no es compleix.

Ho he posat en alguna altra ocasió, els marges dels rius són plens d'arbres i cada cop n'hi ha més. I aquests son els marges que hi havia a Vilaverd, segons ens mostra foto del Google Maps:
Aquesta zona de riu on la carretera el creua, plena d'arbres, va quedar així: (el video és meu):

Doncs ara imagineu què passaria si en zones més properes a poblacions grans hi hagués alguna cosa semblant, us ensenyo com està l'arribada de Lleida, zona inundable i que segons l'esquema anterior hauria de tenir una zona sense arbrat (entre el nivell d'aigua i Q100) i una de baixa densitat arbòria (Q100-Q500). No és una excepció, només cal seguir el riu amunt i el riu avall.

I sabeu una cosa? Que a Can bombers tenim dos problemes. Un que ens fem un fart d'apagar incendis de BOSCOS DE RIBERA (que no havíem dit que hi havia zona de baixa densitat?, llavors perquè hi tenim boscos?, i l'altra, que en cas de riuades, que podem fer? Com hem de circular per llocs plens d'aigua, camins enfangats, carreteres en que no es veuen les línies del terra?
Camí impracticable, el camió va caure pel seu pes
Tenim greus problemes estructurals, i també tenim greus mancances en protocols de seguretat i operatius, ja que el nostre deure és arribar als serveis, i sovint ens hem de posar en perill a nosaltres mateixos per arribar allí on els "jefes, els responsables de la guàrdia i els coordinadors territorials ens fan anar, perquè hi ha una avís del 112. Sovint no hi podem arribar, i sembla com que siguem nosaltres els qui no ho volguéssim fer, així que hem de fer mans i mànigues per arribar a llocs impossibles. (També comptaria anar a apagar contenidors en mig d'una batalla campal).
La pluja impedia veure els límits de la carretera