Mai hauria pensat que acabaria escrivint això, però aquesta setmana que just ha acabat, he viscut coses increïbles i que no s'haurien de permetre.
Una d'aquestes nits revolucionàries a la ciutat de Lleida (només em va tocar estar un vespre apagant contenidors) vaig haver de "no apagar" incendis per tal de mantenir la meva integritat i no posar-me en mig de cap guerra. Ens varem mantenir a un costat, esperant que marxés la gent, que passés la policia tirant salves i projectils de foam pels carrers. Quan ja havia marxat la gent, ens varen demanar anar a un altre lloc.
Els telèfons d'emergències devien bullir, ja que tot eren avisos de contenidors cremant arreu de la ciutat. Però des d'on érem nosaltres els contenidors cremaven, però ni es cremaven vehicles, ni façanes, ni cap altra perill. Els contenidors eren enmig del carrer i feien nosa, però no eren cap perill.
Finalment, arribats a un carrer principal, sense gent, ni vehicles, varem començar a apagar un contenidor, allí sol. enmig de la via. I mentre fèiem la nostra feina, de forma segura, coherent i sense cap altra incident a la zona, varen passar els furgons policials, molt ràpid, a pocs metres de nosaltres. Ni una sirena, ni un clàxon d'avís, ni res. La sensació era d'haver estat a punt de ser atropellats pels qui en teoria ens han de protegir.
A Lleida ciutat, aquella nit, només ens protegia la Guàrdia Urbana, que era prop nostre, vigilant que no vingués ningú ni s'apropés gent aliena al nostre treball. Les persones del carrer s'hi acostaven i els preguntaven per on tornar a casa i els aconsellaven buscant carrers més allunyats d'aquella zona. Però tot i això per dues vegades vàrem ser a punt de ser envestits per furgons policials.
El segon cop ja no érem nosaltres sols, se'ns estava acostant una ambulància, que volia tornar a la seva base tot buscant una ruta segura i tranquil·la, quan un altra furgó de blau fosc els va arraconar i els van sobrepassar de mala manera. El carrer seguia buit, sense gent, així que només calia una mica de sirenes o el clàxon per fer-se notar, però no. Ells venien per darrera i tu, ja t'apartaràs. Marcaven el territori. Però nosaltres fèiem la nostra feina. Després, un cop vam acabar, i de tornada al parc, en travessar les línies policials, algunes mirades envers nosaltres feien por. Sort que no anàvem a peu!!!
Avui no hi ha més post. Em planto per uns dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada