coses de bombers

Hi ha setmanes en que escric sobre coses que m'han semblat interessants o que tindríem més o menys expectació, altres dies escric sobre coses que m'interessen a mi (perquè potser sóc una mica friki) a veure si em llegeix algú i curiosament més sovint del que em penso els posts que millor funcionen són els que aparentment no son tant elaborats, simplement expliquen coses quotidianes de can bombers: de tota manera, si que us he de reconèixer que 9 anys després encara em sorprèn quan coses que per mi son "normals" d'explicar sorprenen o posen a la llum temes, detalls o circumstàncies que son atípiques i que nosaltres "els pobrebombers" ja hem assumit com relativament normals.

És per això que l'anterior post, sense ser res de l'altra món, si que posava sobre la taula alguns detalls que des de fora semblaven poc interessants i que dins el col·lectiu ha tingut la seva acollida i acceptació. Entenc que és senyal que a tots en agrada que ens netegin els ulls i/o ens treguin la vena i recapacitar per a poder continuar veient-hi clar.

Ja estem a l'últim trimestre de l'any, en quatre dies haurem de canviar l'hora al rellotge (que no al mòbil, que ho fa sol) i com tot, poc a poc ens anirem acostumant a la frescor de les nits i els matins, la foscor a mitja tarda i poc a poc anirem traient els jerseis i els abrics dels armaris. I clar, a bombers això vol dir començar a tenir fred a les cotxeres, gent amb els equips bruts als passadissos dels parcs, jaquetes forestals (brutes i netes) que s'utilitzen com a jaqueta de vestir al parc... calefaccions que s'engeguen quan ja fa una setmana que fa fred i tots els torns s'han queixat, fer les revisions a primera hora del matí amb la cotxera ben freda i les portes obertes per a escampar els primers fums dels motors dels camions... I tot i això seguim sobrevivint.

I també sobrevivim als NO AVISOS als boletaires que comencen a sortir  i que aviat es començaran a perdre (però encara no hi ha bolets). Així que un cop comenci a ploure una mica per la muntanya iniciarem la nostra particular campanya de recerques de boletaires. I evidentment ni haurem repassat com fer les recerques, ni els comandaments hauran practicat l'anàlisi de totes les informacions que arriben ni coneixerem totes les possibilitats tècniques (perquè entre tots ja tenim prou feina) que els mòbils, mapes, documents i programaris ens ofereixen.

I el cicle es repeteix. Us he dit boletaires, però també engegarem les calefaccions. I un cop vingui el primer fred fort les calefaccions passaran d'anar al mínim a cremar combustible a tope. Llavors és quan descobrim que aquella revisió que fem a casa anualment, feia quatre o cinc que no l'havíem fet, que els cremadors no estaven ajustats, que el fum és molt fosc, que el fum de les xemeneies de pélets, llenya o pinyola poden fer guspires (a més d'un fum i olors característics i que cada cop és més comú olorar-lo), que algunes llars de foc s'embussen, altres tenen massa crosta i finalment s'encenen. També és moment de descobrir que el constructor havia estat massa agosarat al posar una jàssena tant propera a la xemeneia o que l'aïllant a base de temperatura també es deteriora i acaba cremant... i finalment tenim l'incendi de xemeneia, l'incendi de llosat (de sostre) o una trista mala combustió i intoxicació per monòxid de carboni.

Jo voldria llegir i veure aquests dies per les teles, radios i diaris que cal revisar les calefaccions, netejar les xemeneies, anar al bosc amb el mòbil amb bateria, el GPS activat i saber enviar la posició als familiars. Avui per Instagram i Facebook sabem que el nostre "amic" ha estat a la muntanya, ens ensenya el cistell de bolets i ens fa dentetes amb el remenat de bolets. Però massa sovint algun d'ells es perd i per desgràcia de tant en tant n'hi ha que no tornen.

Jo voldria que féssim campanyes (Bombers, Protecció Civil, els ajuntaments, els ADF o qui sigui) per tal d'advertir dels perills de la tardor. Les calefaccions, les llars de foc, les instal·lacions elèctriques manipulades, i també els perills de voltar per la muntanya. Tots tenim dret a una calefacció, a no patir fred, a passejar pel camp, però tenim el DEURE de saber el que fem. Fa uns dies us confessava que no sempre faig cas als avisos de neu, però perquè vaig a esquiar i porto equipament. Avui us parlo que quan l'equipament no el portem, no el sabem fer anar o simplement el tenim malament. Repeteixo: Calefaccions, xemeneies, instal·lacions en general i també els boletaires. Bona tardor, i us vull a tots sencers quan comenci l'hivern.