Després de les riuades

Feia setmanes que volia escriure sobre les lleres dels rius, els talussos naturals i les canalitzacions que els humans hem anat afegint als rius per tal d'adaptar la natura a la nostra conveniència. Però és evident, un cop més, que primer és la natura, i nosaltres per molt que ens hi encaparrem no hi tenim res a fer.

Hi ha un bon nombre de vídeos que ens "ensenyen" com haurien de ser les vores dels rius. Si, plens d'arbres autòctons, que tenen una funció de frenar la velocitat de l'aigua en cas de crescuda del riu. Hi ha lleis i normes que ho regulen, també prohibicions de neteja de zones concretes, amb el pretext que primer és la seguretat del riu, i que la resta son capricis de les persones, com si el que es demanés fos que les lleres dels rius semblessin platges o jardins per a passar les tardes d'estiu. Tot i això, la teoria no acaba d'ajustar-se a la realitat i cada cert temps les pluges cauen de cop i els rius creixen.

Aquests dies hem pogut llegir entesos i ens diuen coses com aquesta: "El tema dels arbres de ribera i dels arbres de riu és complex perquè en situacions de riuades ordinàries i extraordinàries ajuden a frenar l'energia de la riuada. En casos de riuades extremes, com aquesta, no hi ha arbre que aguanti"

La doctora que surt al minut 1'50" ho deixa clar. El fenòmen va a més.

És hora d'obrir els ulls. A l'aigua no hi ha qui l'aturi. Només 1m3 pesa 1.000kg!, com voleu aturar la força de 1.200m3 que portava el riu Francolí fa uns dies? Normal que s'endugués tot el que hi havia! Arbres, cases i persones.

Aquest document és força interessant: ➡️➡️➡️ Gestió Risc Inundacions ⬅️⬅️⬅️

i us dono el detall de dues il·lustracions que hi apareixen:

En aquesta primera podem veure perfectament com la zona de Montblanc, Vilaverd i La Riba son de Risc molt alt. També veiem que ho és el terme municipal de Lleida (no la ciutat, sinó tota la part del riu que transcorre per una zona totalment plana).

I aquí la teoria mal aplicada.

Tots sabem que les lleres dels rius són plenes de canyes i herbassars, però també d'arbres a tocar de riu. A l'esquema anterior podem veure perfectament que els arbres a la zona més propera del riu son un mínim molt mínim. Seguit d'una àrea de baixa densitat arbòria (Q100 a Q500), fins a arribar a la zona ja externa (Q500) on ja hi ha els arbres normals. Doncs això, per molt que ens ho vulguin vendre, no es compleix.

Ho he posat en alguna altra ocasió, els marges dels rius són plens d'arbres i cada cop n'hi ha més. I aquests son els marges que hi havia a Vilaverd, segons ens mostra foto del Google Maps:

Aquesta zona de riu on la carretera el creua, plena d'arbres, va quedar així: (el video és meu):

Doncs ara imagineu què passaria si en zones més properes a poblacions grans hi hagués alguna cosa semblant, us ensenyo com està l'arribada de Lleida, zona inundable i que segons l'esquema anterior hauria de tenir una zona sense arbrat (entre el nivell d'aigua i Q100) i una de baixa densitat arbòria (Q100-Q500). No és una excepció, només cal seguir el riu amunt i el riu avall.

I sabeu una cosa? Que a Can bombers tenim dos problemes. Un que ens fem un fart d'apagar incendis de BOSCOS DE RIBERA (que no havíem dit que hi havia zona de baixa densitat?, llavors perquè hi tenim boscos?, i l'altra, que en cas de riuades, que podem fer? Com hem de circular per llocs plens d'aigua, camins enfangats, carreteres en que no es veuen les línies del terra?

Camí impracticable, el camió va caure pel seu pes

Tenim greus problemes estructurals, i també tenim greus mancances en protocols de seguretat i operatius, ja que el nostre deure és arribar als serveis, i sovint ens hem de posar en perill a nosaltres mateixos per arribar allí on els "jefes, els responsables de la guàrdia i els coordinadors territorials ens fan anar, perquè hi ha una avís del 112. Sovint no hi podem arribar, i sembla com que siguem nosaltres els qui no ho volguéssim fer, així que hem de fer mans i mànigues per arribar a llocs impossibles. (També comptaria anar a apagar contenidors en mig d'una batalla campal).

La pluja impedia veure els límits de la carretera

Policia contra bombers

Mai hauria pensat que acabaria escrivint això, però aquesta setmana que just ha acabat, he viscut coses increïbles i que no s'haurien de permetre.

Una d'aquestes nits revolucionàries a la ciutat de Lleida (només em va tocar estar un vespre apagant contenidors) vaig haver de "no apagar" incendis per tal de mantenir la meva integritat i no posar-me en mig de cap guerra. Ens varem mantenir a un costat, esperant que marxés la gent, que passés la policia tirant salves i projectils de foam pels carrers. Quan ja havia marxat la gent, ens varen demanar anar a un altre lloc.

Els telèfons d'emergències devien bullir, ja que tot eren avisos de contenidors cremant arreu de la ciutat. Però des d'on érem nosaltres els contenidors cremaven, però ni es cremaven vehicles, ni façanes, ni cap altra perill. Els contenidors eren enmig del carrer i feien nosa, però no eren cap perill.

Finalment, arribats a un carrer principal, sense gent, ni vehicles, varem començar a apagar un contenidor, allí sol. enmig de la via. I mentre fèiem la nostra feina, de forma segura, coherent i sense cap altra incident a la zona, varen passar els furgons policials, molt ràpid, a pocs metres de nosaltres. Ni una sirena, ni un clàxon d'avís, ni res. La sensació era d'haver estat a punt de ser atropellats pels qui en teoria ens han de protegir.

A Lleida ciutat, aquella nit, només ens protegia la Guàrdia Urbana, que era prop nostre, vigilant que no vingués ningú ni s'apropés gent aliena al nostre treball. Les persones del carrer s'hi acostaven i els preguntaven per on tornar a casa i els aconsellaven buscant carrers més allunyats d'aquella zona. Però tot i això per dues vegades vàrem ser a punt de ser envestits per furgons policials.

El segon cop ja no érem nosaltres sols, se'ns estava acostant una ambulància, que volia tornar a la seva base tot buscant una ruta segura i tranquil·la, quan un altra furgó de blau fosc els va arraconar i els van sobrepassar de mala manera. El carrer seguia buit, sense gent, així que només calia una mica de sirenes o el clàxon per fer-se notar, però no. Ells venien per darrera i tu, ja t'apartaràs. Marcaven el territori. Però nosaltres fèiem la nostra feina. Després, un cop vam acabar, i de tornada al parc, en travessar les línies policials, algunes mirades envers nosaltres feien por. Sort que no anàvem a peu!!!

Avui no hi ha més post. Em planto per uns dies.

l'evolució del món dels bombers

El món evoluciona i nosaltres hem d'evolucionar amb ell. Molts de nosaltres ens hem trobat al llarg de la nostra vida laboral que hi ha companys que per caràcter, inutilitat o simplement per no exposar les seves debilitats intenten convèncer a la resta que aquell canvi no és bo i que allò que ells sempre han fet és el millor, perquè ells en saben més.

Qui més qui menys té una anècdota per explicar, com aquella de no fer servir el collaret a un ferit perquè es perdrà i millor utilitzar el tou que portava l'antiga CreuRoja (quan feia el servei d'emergències). El pitjor del cas és que molts d'aquests havien començat a CreuRoja o hi havien fet la mili.

També és de manual que alguns veterans no utilitzessin els equips d'aire per protegir-se del fum dels incendis perquè ells eren molt "machotes" i amb un mocador mullat ja en tenien prou. Després sortien tossint i vomitant sucs negres, però això no era dolent, devia ser de fumar. Per cert, aquest cap de setmana alguns companys han guanyat un importantíssim premi per la investigació i millora dels ambients de fum en incendis forestals (impensable només fa 10 anys). Aquí teniu més informació: https://developer.ibm.com/callforcode/blogs/call-for-code-2019-finalist-prometeo/

Ara però poc a poc anem agafant consciència i aprenem, també perquè les noves generacions ens empenyen, i també perquè molts bombers fan de formadors. Això ens dona un plus de coneixement i ha fet que en les disciplines forestal, rescats en accidents de transit o d'instal·lacions de gas i electricitat (i també alguns sustos) haguem millorat considerablement els nostres coneixements.

Ara tenim nous reptes. L'escalada urbana és una assignatura pendent pels qui ja no som escaladors (fa 25 anys que no em poso en una paret) o la necessitat de renovar coneixements en primers auxilis. Aquesta setmana he vist un vídeo que m'ho ha recordat. El SEM ens ensenya a fer la RCP i a trucar al 112.

Tot i això ens fa falta ser conscients que a més de bombers en dies com el de la sentència, el de la votació del 1Oct o altres, necessitem ser líders també en la utilització dels diferents DEA que hi ha escampats arreu. Quan fa 20 anys vàrem fer la formació sanitària, aquesta, ens equiparava al personal de les ambulàncies, avui però no tenim accés al mòdul oficial de tècnic sanitari, que ells si tenen i han de tenir per exercir per treballar a les ambulàncies. Segurament no ens cal una formació tant estricte, però si una renovació de tot aquest mòdul, per a fer-nos més útils davant la societat.

Els bombers a més d'apagar incendis saber tallar arbres, obrir portes, fer rescats en canals, tenir nocions de mecànica i d'electricitat, també sabem de primers auxilis però sembla que això ningú més ho sap. I també sabem trencar cotxes, però del que més en sabem, és de salvar persones i tractar-les amb molt carinyo. I qui ens ha necessitat, bé que ho sap.

Un altra problema és que quan peti una central nuclear de qui se'n recordaran és dels bombers, com a Chernobyl. El pitjor és que aquí anem peixos, molt peixos. De la mateixa manera que no cal saber de química per entendre una instal·lació química tampoc cal saber física nuclear per saber com funciona una central. Però per desgràcia de tots, mai ningú ens ha ensenyat el protocol a seguir. Com a Chernobyl.

coses de bombers

Hi ha setmanes en que escric sobre coses que m'han semblat interessants o que tindríem més o menys expectació, altres dies escric sobre coses que m'interessen a mi (perquè potser sóc una mica friki) a veure si em llegeix algú i curiosament més sovint del que em penso els posts que millor funcionen són els que aparentment no son tant elaborats, simplement expliquen coses quotidianes de can bombers: de tota manera, si que us he de reconèixer que 9 anys després encara em sorprèn quan coses que per mi son "normals" d'explicar sorprenen o posen a la llum temes, detalls o circumstàncies que son atípiques i que nosaltres "els pobrebombers" ja hem assumit com relativament normals.

És per això que l'anterior post, sense ser res de l'altra món, si que posava sobre la taula alguns detalls que des de fora semblaven poc interessants i que dins el col·lectiu ha tingut la seva acollida i acceptació. Entenc que és senyal que a tots en agrada que ens netegin els ulls i/o ens treguin la vena i recapacitar per a poder continuar veient-hi clar.

Ja estem a l'últim trimestre de l'any, en quatre dies haurem de canviar l'hora al rellotge (que no al mòbil, que ho fa sol) i com tot, poc a poc ens anirem acostumant a la frescor de les nits i els matins, la foscor a mitja tarda i poc a poc anirem traient els jerseis i els abrics dels armaris. I clar, a bombers això vol dir començar a tenir fred a les cotxeres, gent amb els equips bruts als passadissos dels parcs, jaquetes forestals (brutes i netes) que s'utilitzen com a jaqueta de vestir al parc... calefaccions que s'engeguen quan ja fa una setmana que fa fred i tots els torns s'han queixat, fer les revisions a primera hora del matí amb la cotxera ben freda i les portes obertes per a escampar els primers fums dels motors dels camions... I tot i això seguim sobrevivint.

I també sobrevivim als NO AVISOS als boletaires que comencen a sortir  i que aviat es començaran a perdre (però encara no hi ha bolets). Així que un cop comenci a ploure una mica per la muntanya iniciarem la nostra particular campanya de recerques de boletaires. I evidentment ni haurem repassat com fer les recerques, ni els comandaments hauran practicat l'anàlisi de totes les informacions que arriben ni coneixerem totes les possibilitats tècniques (perquè entre tots ja tenim prou feina) que els mòbils, mapes, documents i programaris ens ofereixen.

I el cicle es repeteix. Us he dit boletaires, però també engegarem les calefaccions. I un cop vingui el primer fred fort les calefaccions passaran d'anar al mínim a cremar combustible a tope. Llavors és quan descobrim que aquella revisió que fem a casa anualment, feia quatre o cinc que no l'havíem fet, que els cremadors no estaven ajustats, que el fum és molt fosc, que el fum de les xemeneies de pélets, llenya o pinyola poden fer guspires (a més d'un fum i olors característics i que cada cop és més comú olorar-lo), que algunes llars de foc s'embussen, altres tenen massa crosta i finalment s'encenen. També és moment de descobrir que el constructor havia estat massa agosarat al posar una jàssena tant propera a la xemeneia o que l'aïllant a base de temperatura també es deteriora i acaba cremant... i finalment tenim l'incendi de xemeneia, l'incendi de llosat (de sostre) o una trista mala combustió i intoxicació per monòxid de carboni.

Jo voldria llegir i veure aquests dies per les teles, radios i diaris que cal revisar les calefaccions, netejar les xemeneies, anar al bosc amb el mòbil amb bateria, el GPS activat i saber enviar la posició als familiars. Avui per Instagram i Facebook sabem que el nostre "amic" ha estat a la muntanya, ens ensenya el cistell de bolets i ens fa dentetes amb el remenat de bolets. Però massa sovint algun d'ells es perd i per desgràcia de tant en tant n'hi ha que no tornen.

Jo voldria que féssim campanyes (Bombers, Protecció Civil, els ajuntaments, els ADF o qui sigui) per tal d'advertir dels perills de la tardor. Les calefaccions, les llars de foc, les instal·lacions elèctriques manipulades, i també els perills de voltar per la muntanya. Tots tenim dret a una calefacció, a no patir fred, a passejar pel camp, però tenim el DEURE de saber el que fem. Fa uns dies us confessava que no sempre faig cas als avisos de neu, però perquè vaig a esquiar i porto equipament. Avui us parlo que quan l'equipament no el portem, no el sabem fer anar o simplement el tenim malament. Repeteixo: Calefaccions, xemeneies, instal·lacions en general i també els boletaires. Bona tardor, i us vull a tots sencers quan comenci l'hivern.