Aviat no apagarem els incendis

Fins ara, aquest 2019 només ens ha portat sequera. Al Tibidabo s'hi acumulen tan sols 23 l/m2. A l'aeroport de Girona les dades són de rècord, només hi han plogut 17 l/m2. A l'aeroport de Reus encara hi ha plogut menys, només 3 l/m2 els últims tres mesos.  A l'Observatori de l'Ebre només hi han plogut poc més de 8 l/m2.

I és que el Meteocat no enganya. Per no haver no hi ha ni neu a la muntanya. Només cal veure les imatges de les estacions d'esquí per adonar-nos que ni ha nevat ni ha plogut. D'aquí hauriem de deduitr algunes coses prou importants com per fer-nos estar alerta del que vindrà properament.

Per una banda no ha plogut, això evidentment implica sequera. Ei, aquesta era fàcil. Va, una mica més complert. Els arbres no han brotat amb gaire força, no estan humits i amb les primeres escalfors es van deshidratant i acumulant fulles seques. Els boscos tampoc han pogut fer rebrotar el matollar que venia sec del fred de l'hivern, acumulant conseqüentment combustible per als possibles incendis.

D'altra banda, com no ha plogut durant els últims dies d'hivern i primers de calor, els camps de cereal de secà no han crescut, i poc més creixeran sense pluja. Tindrem molts camps gairebé secs (com en plena campanya de sega de l'ordi, però avançada en plena primavera. Si els camps són secs podran cremar, i ho faran si seguim amb temperatures anormals i l'index d'ignicions que ja estem tenint.

Si a més li afegim que no hi ha neu (però si aigua als pantans), voldrà dir que la campanya de rec començarà però sense massa possibilitat d'utilitzar molta aigua per part dels pagesos de regadiu. Així que tindrem també els camps de regadiu amb estrés hídric, influint en tot el subsòl que es va nudrint de l'aigua dels camps regats (o no regats, si segueix aquest ritme de no pluja).

I ens espera l'abisme. Tenim manca de personal. Els bombers a dia d'avui no fem hores extraordinàries per a cubrir la manca diaria de personal. Així que els parcs s'obren diàriament amb poc personal. Però obren. Els dies que hi ha incendi de vegetació (i ja en portem alguns) aquests han de tancar durant part de la tarda i vespre. Acumulem hores sense personal als parcs, potser hauriem de començar una estadística de "nombre d'hores diàries sense parcs". Aquesta hauria de consistir amb algo tant senzill com la suma total d'hores diàries (no una mitjana, la suma pura) que tots els parcs han estat sense gent per estar en serveis.

Aquest si seria un bon INDICADOR. No és un indicador el % de serveis que bombers resol (perquè sempre serà el 100%), tampoc ho és el nombre de serveis al qual va un parc, perquè com treballem en xarxa, a un únic servei poden enviar un parc o 10, segons decideixi la persona de guàrdia i en funció de la propia necessitat del servei. I no només això, que segons el criteri personal d'algun animalet de la granja hi envia 3 o hi envia 25 vehicles. Vehicles amb dos o amb quatre o cinc bombers. El nombre de vehicles que van a un servei no ens indica absolutament res, com tampoc el nombre de persones que hi treballen.

En alguns serveis s'hi envia el vehicle de Punt de Trànsit, en algunes regions (la RELL principalemnt) aquest vehicle no es mou ni per posar gasoil (no es mou i per tant ni li fa cap falta). Algunes regions envien de cop mitja dotzena de vehicles a que avisen d'una fumerola, altres envien un vehicle i ja veurem. Tenim uns protocols de sortida que són interpretables. Encara que no s'hagin escrit en aquest sentit alguns els interpreten a la baixa, perquè cal mantenir parcs oberts amb personal.

Aviat, i si la sequera peristeix i si els pobrebombers seguim sense fer hores extra, veurem incendis a la comarca veïna on no hi sortirem, perquè caldrà enviar parc si parc no. La xarxa dels anys 80 té aquestes coses. Mentre hi havia gent, els incendis els apagavem amb la bona voluntat i tot cremava perquè no en sabiem més, ens podiem permetre el luxe d'enviar vuit o deu camions i un lleuger amb el cap de guàrdia per apagar incendis que acabaven cremant 1000ha, però avui això és impossible, per un incendi de 50ha hi enviem 100 mitjans (60 camions, 20 lleugers, un grapat d'helicòpters i avionetes i finalment altra personal de suport logístic).

Aquest és el gran canvi. Tenim el personal de 1980, els vehicles de 1980, els parcs de 1980, però apaguem els incendi amb 10 vegades més de mitjans. I una de dos, o enviem menys mitjans (i algun dia ho haurem de fer) o comencem a plantejar-nos que per enviar 100 vehicles a un servei caldrà posar parcs de bombers a cada racó del país, duplicar el personal dels parcs, reubicar parcs per a millorar la cobertura, la poca cobertura i la sobrecobertura d'algunes zones del territori.

Avui tenim una comarca com el Baix Camp (697,1 km²), amb 3 parcs professionals i dos de voluntaris. Evidentment amb poblacions importants com Reus, Cambrils i tot un polígon pretroquímic compartit amb Tarragona i una zona forestal tant important com les muntanyes de Prades. Però també tenim una comarca com la Noguera (1.784,1 km²) i tant sols 1 parc professional i 3 de voluntaris. Evidentment hi ha molt menys serveis a la Nogera que al Baix Camp, però si mirem Segrià ( 1.396,7 km²) veiem que el nombre de serveis és molt similar però el nombre de parcs també és com el d'una zona rural. Al Segrià tenim 1 parc de professionals i 4 parcs de voluntaris. I no només això, sinó que a Garrigues no hi ha parc de professionals, ni a l'eix del Ebre trobem un parc fins passats 65km, que són els que separen Lleida d'Ascó.

No, avui no estic parlant només de sequera. Estic parlant de proporcionalitat. A les zones on realment semre hi ha hagut els grans incendis forestals, actualment són els que tenen menys dotació de parcs, menys dotació de bombers i menys dotació de vehicles. Això si, si mirem on hi ha la població potser si que estem coberts o no (Lleida també n'és una bona excepció), però la realitat aquí no ens enganya és que on sempre ha cremat i seguirà cremant no hi ha ni parcs ni bombers. Els Ports (Horta, Pinell, etc), Serra de Cardó, Llaberia-Tivissa, la Serra de Margalef, La Granja d'Escarp, el Montsec, els boscos de Santa Coloma de Queral, Querol i Torrelles de Foix... i un bon grapat de zones més on s'hi acumulen els incendis importants i que sempre han tingut els recursos ben lluny.

Apa, aneu pensant on posarieu un parc de bombers. Per cert, a Lleida què fem? doblem la dotació o hi posem un segon parc? S'accepten suggeriments com Torrefarrera, Maials...