Ningú ha dit mai que sigui fàcil ser bomber, bueno, potser l'horari és golós, potser la carència de les guàrdies és golosa, però poca gent pot dir que la feina del bomber sigui fàcil.
Sempre he dit que és molt dur treballar per Nadal, per Cap d'Any o per Sant Joan, mentre la família i els amics estan reunits en una taula i tu hi faltes. Però això des de la distància no es veu. Hi ha molta gent que treballa per Nadal, però han dinat a casa, o poden sopar-hi al plegar, però no és el nostre cas. Com tampoc ho és faltar el dia dels festivals dels nens, una obra de teatre o una trobada d'exalumnes.
Aquests dies però encara és més complicat. No només pel tipus de feina que fem. Que et diguin que has d'anar a accidents de trànsit on encara hi ha gent dins el cotxe i que la nostra tasca serà la de treure'ls, fa mal fins i tot a les nostres orelles. Però en realitat aquesta és part de la nostra feina, per la que estrem formats, conscienciats i a base de temps ho tenim assumit psicològicament.
Des de final de novembre, se'ns suma que alguns parcs han de tancar per manca de personal o altres que tanquen per a que altres puguin mantenir-se oberts. Això passa constantment a les regions de Girona i la Centre. Cada dia un parell de parcs d'aquestes regions han de tancar. A més de que les àrees de cobertura dels diferents parcs que resten oberts augmenten, hi hem de sumar l'estrés personal de cada bomber que pel matí no sap on acabarà fent la guàrdia ni amb quí.
Els pobrebombers d'Hostalric o de Cardona es fan un fart de canviar de parc. Uns cap a Manresa, altres cap a Vic, Torelló, Figueres, Prats de Lluçanès o qualsevol altra... I així guàrdia rera guàrdia. I evidentment es cremen.
Altres parcs per raons diverses tenen personal que s'activen periòdicament, com son els bombers de la canina. Això comporta que si estan en un parc ja a mínims de contingència caldrà enviar personal d'altres parcs a cubrir la seva sortida. Això o a tancar aquest o un altra parc.
La manca de personal no només afecta al servei, a la població, a la qualitat del qui ha de rebre un servei primordial amb dèficit de personal, sinó al mateix actuant. Sovint anem als serveis pensant que, per exemple a Lleida, no hi queda cap bomber i que així serà durant algunes hores. Alguns dies s'hi envia algun parc a cubrir (indirectament es tanca un parc i el personal, amb camió va al "rescat" de la població principal). I no és dificil veure com el personal de Mollerussa es troben cada dos per tres autovia amunt-avall per venir al parc de Lleida.
Altres parcs se les han d'ingeniar per poder treure els camions en cas de servei. Tàrrega té camió escala i gairebé sempre són 3 bombers. D'aquesta manera com pretén la DGPEIS donar un bon servei? A un incendi d'habitatge ha de sortir un camió amb dos bombers i l'escala amb només un. I mentre arriben, valoren i potser han de fer un salvament d'urgència s'han d'esperar a Mollerussa o Cervera per poder iniciar les tasques d'extinció de l'incendi.
O a un accident. Com es pretén actuar en un accident si només hi ha tres bombers al parc? I tres més al parc de la vora. Per un accident de trànsit actualment TANQUEM dos parcs! I accidents en passen cada dia un bon grapat. Jo des de Lleida només sento activacions de Mollerussa, Tàrrega i Cervera a accident.
Sort que aquests dies ha "plogut una mica". Una mica només. I esperem que no faci vent, que per les quatre gotes que han caigut, amb vent ens quedem més secs del que estàvem fa un a setmana. I així seguim. Esperant que la DG doni el pas definitiu a les nostres demandes de treure decrets, millorar les condicions laborals, incorporar els descomptes horaris pel fet de treballar part de la jornada de nit, o altres detalls que queden oberts com son la creació d'infinites comisions de treball, sense data ni pressupost ni objectiu clar.
Doncs res, seguirem una setmana més esperant a veure com aquest castell de cartes anomenat DGPEIS va caient poc a poc. Jo encara no he vist la compra dels 92 camions, la roba ni l'entrada del nou personal. No hi ha res publicat al DOGC. I això que fa mesos que sento que tot això es publicarà la setmana que ve. Doncs això, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada