És curiós com aquests dies i a raó de l'incendi de Notre Dame es parla força del paper dels bombers. Aquí ser Bomber, depèn de qui en parla, pot ser una mena d'heroi, pot ser un "funcionari" que només pensi en un sou i en mantenir el seu xiringuito, o simplement una colla de cossos catxes que posen pel calendari anual de Bombers.
Però la desgràcia sempre posa a tothom al seu lloc. Aquest any ja hem tingut l'incendi de Badalona i aquesta mateixa setmana l'incendi de l'Hospitalet de Llobregat. Aquí és on es veu l'ànima dels Bombers. Gent que, tot i exercir una feina molt digne, sempre fan el millor que saben per a rescatar a les persones (malauradament no sempre s'hi arriba a temps), i que estan preparats per a multitud d'actuacions.
No cal anar gaire lluny per veure amb quines coses ens trobem els bombers. Des de fa alguns mesos tenim bombers voluntaris en pràctiques al parc de Lleida. S'han trobat en incendis d'habitatge, incendis de contenidor cada dos per tres, rescats de persones que han caigut i fa dies que no se'n sap res d'ells a casa seva (els aparells del tele-assistència haurien de ser obligatoris a patir del 75 anys per a tothom), accidents de trànsit, rescats d'animals a rius, recerques de persones al camp... i un bon grapat més de serveis que fem en un parc com Lleida.
Però tot això no es resol per casualitat, ni per haver fet unes pràctiques ni una formació a l'Escola de Bombers. Tot això es resol perquè tens les coses preparades. I aquí és on avui vull anar a parar.
Si analitzem les imatges i llegim alguns articles de la premsa internacional (no tot el que hi ha escrit ens aporta informació de qualitat), podem extraure que a Notre Dame no es va improvitzar gaire cosa. Allí feia falta molta aigua, i l'aigua la tenien al riu. Doncs els plans d'actuació ja contemplaven disposar d'embarcacions impulsores d'aigua, material disposat per a fer el transport d'aquesta aigua als camions i que finalment seria impulsada cap als braços articulats i autoescales que la llençarien en alçada per arribar a una coberta siruada a mes de 25m del terra.
I aquí? Aquí no tenim la meitat de planificacions que podien tenir en aquest cas concret. Segurament una actuació al museu del Louvre ha de tenir un Pla similar a aquest. Disposar d'un riu a pocs metres ajuda a tenir aigua de forma infinitat, en cabal i pressió. Aquí això no existeix. Només ho he vist en fotos al Port de Tarragona en una pràctica. Doncs a Lleida hauriem de tenir una instal·lació mòbil per obtenir aigua de forma massiva sense haver d'hipotecar camions.
A Catalunya tenim el Segre, el Llobregat, el Besós, el Ter o l'Ebre. Són fonts infinites d'aigua que tenim desaprofitades. El dia que sapiguem treure'n profit, aquell dia, haurem fet un altra pas per millorar les nostres actuacions. Però tot i així seguim mancats de Plans d'actuació per a grans infraestructures. Quants cops hem revisat el pla d'actuació al túnel i a l'Estació de tren de Lleida? O quants cops hem revisat el pla de La Llotja, el Teatre Principal o els cinemes d'Alpicat?
Realment estem preparats per tot això? O improvisarem com el dia de l'incendi en un aparcament de l'avinguda Segre de l'any passat i encara estic esperant que algú de Regió (la Granja) em pregunti que què va passar per a què m'hi m'haguessin de treure? O com és que només em van sentir dos companys quan allí erem més de 10? I si se n'ha fet l'anàlisi, com és que encara ningú ha vingut a fer-nos l'explicació del "post-incendi"?
Som Bombers, per molta gent som herois i per altres només ho serem el dia que ens necessitin, això no ho podem canviar, però ho hem de ser i hem d'estar preparats per a quelsevol mena d'actuació, encara que la probabilitat sigui molt baixa. No havia de cremar el Liceu i va cremar, no havien de cremar ni caure les Torres Bessones i van caure, no havia de cremar Notre Dame i ho ha fet... que no ha de passar i passarà? Preparem-nos i si no passa, doncs millor. Els coneixements i la preparació mai fan nosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada