dilluns, 18 de març de 2019

Negociant o no negociant

Des de sempre que m'ha agradat posar-me allí on es mouen les coses. Ja fa alguns anys, en aquest mateix bloc, vaig per alguns posts sobre el canvi d'horari quan volien inventar la sopa d'all amb el 5è torn. Per sort es va aconseguir aturar. No sé si jo vaig ajudar a influir o no, però vaig fer números, previsions i el que en aquell moment s'aguantava amb pinces, avui ha quedat confirmat. En aquell moment ja s'intuïa que fer un 5è torn era impossible. Obligava a tenir els torns massa justos de gent, alguns sense comandament i de ben segur que si s'hagués implantat avui estaríem encara pitjor del que estem. Amb 4 torns som incapaços de mantenir tots els parcs oberts amb el personal mínim durant 2 dies seguits, doncs imagineu si repartim la gent de 4 torns en 5. No s'aguantaria per enlloc.

Potser la solució hauria estat posar personal durant els últims anys... aix no, que no es podia, perquè una llei estatal impedia incorporar gent als llocs públics ja que es considerava que sobraven funcionaris públics, com si poguessis agafar un funcionari de presons, un mestre i un administratiu i que demà mateix fessin de bomber. Impossible. Aquí algú va fallar en no posar als bombers com a servei de primera necessitat. I per això estem on estem.
I per tant ens trobem amb un decret de 2014 que ens obliga a fer 102h més (3 guàrdies senceres i 3 a l'estiu de 10h) per a suplir les mancances que l'administració ha provocat (la central i l'autonòmica). I com que amb aquestes no n'hi ha hagut suficient, s'han generat tants i tants forats de personal que ha fet falta que els bombers generéssim tantes hores extra que molts arriben a final d'estiu fregant el límit de 350h extra fetes.

Evidentment hi ha gent que no n'ha fet, només les 102h obligatòries, i aquí és on es desvirtua una mica la mitjana, ja que surt que cada bomber ha fet aproximadament 250h extra cada any. Si a això li sumem les 102h, doncs ens "mengem" de mitjana per bomber de 350h de més cada any. Però això és el que té l'estadística. Si tu avui no menges i jo m'he cruspit un pollastre, estadísticament cada ciutadà s'ha menjat mig pollastre. És així de cru. I els polítics juguen a això.
Per una banda hi ha els que No han fet hores extra, després els que n'han fet a mitges (que son la majoria, que va de 100 a 150h) i finalment els que han fet totes les que han volgut (350). Que tampoc son tants a nivell de parc. Però aquí ens oblidem de tots aquells que no estan a parc. I em refereixo als Sergents que fan guàrdia d'Eco i als Tècnics. Tots ells fan hores (o la majoria) i també en fan MOLTES. I aquestos queden amagats dins l'estadística, ja que aparentment son pocs, però si agafem que son uns 250  (que son el 10%) més tots els bombers que si fan les 350h, ja tenim els números fets. La meitat de tota la "població bomberil" (terme estadístic) fan la totalitat de les hores extra.

I aquí és on recau el problema. Tenim un sistema desvirtuat. Per començar la dependència econòmica de moltes famílies d'aquest suplement de diners, després la remuneració econòmica diferent que tenen sergents i tècnics, que és substancialment més alta que la dels bombers i caporals... i per tant, son els que no fan soroll i es dediquen al qui dia passa i any empeny.  Son ells mateixos.

Com han de voler que entri gent i deixar de fer hores extra els que les cobren a millor preu? De qui depèn que entrin noves promocions i que si així ho acabessin decidint perdrien part del seu poder econòmic?
Aquest incendi va fer visible la realitat de la casa. Un desastre.
De tota manera no hem d'oblidar que venim d'un període complicat a les finances de la Generalitat de Catalunya, i per extensió a la Direcció General de Prevenció i Extinció d'incendis i Salvaments, per tant no hi ha hagut recursos dineraris per a incrementar la partida econòmica de personal, però si que els pressupostos permeten una despesa imprevista, mal anomenada "hores extra", que en el nostre cas d'imprevista no en té res. És molt fàcil saber la gent que necessites per tenir els parcs oberts, també la gent que disposes i com a conseqüència algú hauria (entenc que a RRHH tenen els números fets) de saber la gent que necessita, la gent que disposa i la gent que els falta (o et sobra si és el cas).
Doncs aquí estem. Negociant un nou conveni laboral per a gestionar un pressupost curt, molt curt, que no té diners i que cal ser imaginatiu per a poder fer alguna millora, perquè tot indica que la millora simplement és arribar a final de mes i poder cobrar la nòmina de bomber.

Cap comentari:

Vols rebre els articles per correu? apunta't!