Darrera dels grans serveis

Atemptat d'ETA a Tarragona

De vegades hi ha serveis especials, d'aquells que algun dia tots hi voldríem participar. Possiblement mai seran serveis en que tot surti rodó, però si que són serveis que acaben a tots els diaris i també a la tele. Alguns fins i tot poden crear debat (que sempre és bo).

-Curiosament no hi ha imatges d'aquest accident i posterior incendi.-

Hi ha serveis com el de Toulouse de fa uns anys, en una planta de fertilitzant, on hi va haver una explosió amb 29 morts i 2500 ferits. També hi ha serveis com la bomba al Rack de Tarragona o el vaixell que es va passar de frenada al port de descàrrega de petroli (febrer 1993), just al costat de La Pineda a Vilaseca (en aquest hi vaig ser l'endemà).

Aquesta setmana, just l'endemà del Sense Ficció de TV3 on es parlava de la contaminació a l'aire del camp de Tarragona, hi va haver un d'aquests serveis que creen història. Un servei en que els bombers pels nostres whatsapps rebíem fotos i vídeos des de primera hora del matí. Imatges impressionants de flames de més de 20m d'altura, una extensió com poques vegades hem vist en incendis d'indústria i sobretot flames riu avall. Certament als del ram ens creava una barreja de sentiments de "i aquí que s'hi pot fer?" i "quina passada poder estar en aquest servei".

Als bombers ens agraden les flames, apagar-les, lluitar-hi, trobar la manera de fer alguna cosa per a minvar i controlar el problema i la desgràcia ambiental o humana. Evidentment nosaltres només som una part, una petita part, del control de la situació. En aquest tipus de serveis hi intervenen molts agents. Bombers n'és un, però també els sanitaris, la policia tant local com Mossos d'Esquadra, l'agència de Medi Ambient i l'Agència de l'Aigua. Son serveis que afecten la resta del polígon, la ciutat, les poblacions properes i en aquest cas també les de riu avall.

Però una part del control de la situació passa evidentment per bombers. Passa pels bombers que arriben primer. Les 4 o 5 primeres persones que hi arriben es deuen trobar un caos i una dimensió del servei que segurament els sobrepassa en quantitat d'accions i decisions que s'han de prendre en pocs minuts.

Tot i això durant els primers moments poca cosa es pot fer. Mirar, observar, conèixer el teu entorn son les primeres accions importants i imprescindibles. Prendre dades i sobretot minimitzar els riscos sobre tu mateix. I poc a poc anar prenent decisions que t'ajudin a avançar en el desenvolupament del servei.

Com he dit, el primer "marron" se'l troba el personal del primer camió i també els primers comandaments que hi arriben. I poc a poc tot va fluint. Els telèfons, les emissores, la informació que va en ambdós sentits. La informació del que passa, la informació dels productes, de les toxicitats, dels radis de zonificació que cal respectar i fer extensius a tot el personal.

Tot això son accions i informacions que cal prendre, però segurament la dimensió del servei no et permet prendre de forma immediata, sinó a mesura que t'arriba la informació, tant la interna com l'externa. La interna és la de què crema, quins productes, el vessament cap on es dirigeix, els diferents afectats (si hi ha persones afectades), també has de conèixer els recursos que disposes i els que et van venint.

I com tot en aquesta vida, les decisions, les informacions, les tàctiques, els objectius i el control de la situació cal fer-lo sumant. Les decisions cal prendre-les en equip. Com més organitzat està un cos d'emergències millor, però no només en l'àmbit de l'actuació immediata, sinó també en l'àmbit de les decisions claus i les complexes.

Aquest era un servei on calia conèixer les característiques dels productes que cremaven, els que baixaven riu avall, els productes de la combustió, els gasos i vapors que emanaven d'aquell "nucli" tant extens. I això ni ho pot fer un caporal (el primer que arriba), ni un cap de guàrdia, ni només un cap de regió (que en aquest cas també va formar part de l'operatiu). Aquí les dades s'extreien des d'un despatx, darrera un ordinador, per trobar les fitxes de caracterització del productes, fer les hipòtesis pertinents sobre els productes de les reaccions creuades. Trobar les concentracions de toxicitat d'un grapat de productes. I amb aquestes dades i altres fer una bona caracterització de l'entorn del servei. Això permet posar dimensions. Les distàncies de seguretat son imprescindibles. A partir de quin punt t'has de posar equip d'aire? L'aigua és efectiva per apagar l'incendi dels dipòsits? I l'escuma ens servirà per segellar cubetos? i així un munt de preguntes, qüestions i accions que cal anar resolent a mesura que el servei avança.

Si en un incendi forestal es fa anar simulador per predir comportaments i buscar finestres d'actuació, en un servei amb productes químics també es fan anar simuladors per delimitar espais i temps en que hi haurà altes concentracions. La ciència avui l'apliquem a molts llocs, al serveis de bombers també. Cal invertir-hi, perquè és la nostra seguretat. O algú es creu que a Chernobyl es va actuar sense fer càlculs del temps en que els liquidadors podien estar propers a les fonts radioactives, per a posar-les a llocs més aïllats, sense patir un excés de radiació?

Alguns potser penseu que sobren les nuclears, les químiques i les grans industries. Potser ens hauriem de plantejar què volem. Però la realitat és que tots volem llum a casa, calefacció, pintura a les parets, un patinet elèctric, una bicicleta de Kevlar, roba tècnica, sabatilles de muntanya transpirant i moltes i moltes comoditats. Per cert, l'alimentació sense tecnologia dels aliments seria totalment tercermundista. Cada dia hi hauria milers d'intoxicacions alimentaries. La ciència hi és, però l'hem d'utilitzar al nostre favor. En un servei com el d'aquesta setmana, la ciència ens va ajudar. El que no ens ajuda és que ningú pensi en les conseqüències de la mala manipulació de productes perillosos, tampoc quan s'escatimen recursos en prevenció i protecció d'incendis o quan patim accidents en instal·lacions que haurien de ser segures,