dilluns, 9 d’abril de 2018

No estem malament, estem pitjor

Per fi m'he vestit de bomber, em torno a sentir viu. I no només això, sinó que durant aquesta setmana he pogut compartir amb molta gent coneguda aquestes primeres hores de bomber. Per un parell de dies vaig assistir a un curs dins el Polígon petroquímic de Tarragona, just al costat d'on vaig estudiar i amb empreses i fàbriques conegudes tant per haver crescut al seu costat i per haver tingut l'ocasió de visitar-les tant durant la carrera com per temes professionals propis. Per mi era un entorn conegut, tot i la visible espectacularitat de les xemeneies, torres de destil·lació i d'absorció, intercanviadors de calor, cremadors, tubs i canonades... en el fons és el meu ambient.
Aquí vaig poder conèixer gent nova, tant de la mateixa instal·lació com de Bombers de Barcelona. Tots tenim un grapat de coses en comú: coneixements i experiència en actuacions amb productes complicats. I allí varem compartir coneixements, experiències i també dubtes i neguits sobre si millor d'una manera o d'una altra. A nivell de coneixement vaig descobrir que tot i haver estar 15 mesos "fora" de bombers, els meus coneixements específics no se n'havien ressentit.
Bé, els coneixements no. Però si que em vaig adonar que em faltaven les hores de camp. No en el sentit de recordar, sinó en el de tenir en compte mil i un detalls que preveus abans de cada actuació, de vestir-te, de fer, d'actuar... Així era fàcil comprovar que em podia deixar l'emissora en un banc i que després la necessitaria un cop equipat, quan abans no s'allunyava de mi ni un pam... Havia de pensar en cada pas si portava tot a sobre, en revisar el que necessitaria en les seqüències posteriors per tal de tenir-ho preparat. Aquest va ser el principal handicap que m'ha comportat la falta de guàrdies.

En un primer moment patia per no haver-me posat el vestit d'intervenció més que un sol cop, quan me'l van donar jo ja estava de baixa. No només va ser posar-me'l, sinó que va venir seguit de l'equip d'aire, la màscara i el vestit de Nivell III (protecció Type I). Si, després de 15 mesos el que primer vaig fer va ser posar-me dins un globus de protecció NBQ, "amb dos cojones" que es diu. Passats uns primers segons de comprovar que seguia calmat, sense estrès, que sabia el que feia, que estava tot controlat, vaig anar seguint amb la pràctica.
La pràctica consistia en entrar a un contenidor tancat, ple de canonades d'una instal·lació d'Amoníac (la primera entrada va ser simulada amb aire) i vaig poder comprovar la meva poca habilitat utilitzant eines (en un NBQ és complicat de per si), però que al final de la segona jornada ja ho havia superat. A la segona jornada, amb Amoníac de veritat, protegit amb l'equip NBQ i 4 guants de protecció (un de sanitari, dos de protecció química i un de criogènic) era capaç d'obrir les vàlvules, tancar-les, agafar les eines de dins una galleda, pujar una escala vertical... i a més consumia quantitats similars d'aire a la resta dels meus companys (que només significa que estava tant "tranquil" com ells).
Però el que més m'ha sobtat, i creia que més o menys estava assabentat de moltes coses, és que les misèries de la casa son més grans del que em creia. Per una part hi ha tot el tema pressupostos, que com només hi ha el pressupost prorrogat no hi ha manera física de modificar partides. Si ara es necessita comprar X, com no està previst no es pot fer. Si es necessita reparar... tampoc. Bé, en partides obertes de reparació i manteniment si, però a la que apareixen necessitats especials no se'ls pot donar solució. Un exemple clar son els equips NBQ, que van caducant, fent malbé... i cal comprar-ne de nous. El mateix passa amb càmeres tèrmiques, equips de detecció i un grapat d'aparells i equips més.
Si no som capaços de comprar allò que realment necessitem, i tampoc renovar els equips que es fan malbé o caduquen, com pretenem fer valoracions de necessitats i realitzar estudis comparatius de materials, equips, màquines... per tal de trobar allò que realment funciona, és necessari i a més s'adapta a les nostres necessitats? Ja no pretenc millorar, sinó només optimitzar recursos. Aquesta setmana hi havia gent dins un NBQ amb 5 guants, el grup que en duia menys en portava 4. Això és un disbarat. I així ens va.
Som un Cos de Bombers amb molts coneixements, i els últims anys hem estat líders en la metodologia del Foc Forestal, el Risc Químic, la Excarceració... però acabem morint, no d'èxit, sinó perquè som incapaços d'invertir en mantenir-nos on estàvem. A dia d'avui només podem assegurar el coneixement, aquest no es perd, queda escrit, i mentre mantinguem a les persones el tenim assegurat. Però el dia que algun dels "liders" marxi perdrem molt més. Perdrem anys de coneixement.

Ara com ara amb uns quants centenars de millers d'Euros podríem tornar a equipar furgons de Risc Químic, vehicles de bombers o renovar parcs i ampliar plantilla. Però el més greu està per venir.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!