Còpia íntegra d'un text del José Luís Fau 30 anys després d'aquell atemptat
Aquesta és la experiència d'un bomber:
Aquell 19 de Maig jo també hi era, sóc bomber i aquella nit d'aquell terrible dia era conductor i estava de guàrdia al parc de bombers de Tarragona amb la resta de companys.
Aquell dia acabaven de sopar i estaven tranquils al parc fen petar la xarrada,crec que va ser al voltant de les 10.00 h que tots van sentir una gran explosió, el parc va tremolar i l'ona expansiva de l'explosió va trencar els vidres y la persiana de la finestra de la sala de control de parc. Tos ens van aixecar de cop i ràpidament van mirar en direcció a la Laboral i van veure el dard de foc d'etilè i la bestial flamarada de més de 100 m d'alçada que il·luminava tot el cel .
La reacció dels que estaven allí de guàrdia va ser rapida e immediata, no va donar temps ni per pensar-lo dues vegades, tothom va anar a equipar-se i muntar-se als camions per fer la sortida cap el foc. La sortida aquella, va ser rapidíssim en menys d'un minut, ja estaven tots enfilants amb els camions en direcció al foc, anaven amb l'accelerador trepitjat a fons i les sirenes a tope, dins dels vehicles cares que ho deien tot,el cor ens bategava a mil per hora,el cos estava ple d'adrenalina i tots muts i callats, anant cap al foc no van dir ni una paraula, no feia falta,només ens miraven a l'ull i després, al foc,tot estava dit, tothom sabia el que havia de fer. Sincerament crec que parlo per tots els companys, aquesta va ser una situació perillosa i molt greu amb risc i perill de mort, aquell dia, això era palès en l'ambient, però inexplicablement no teníem por i a més tots eren bombers professionals amb experiència en situacions de risc i estaven entrenats a no posar-nos nerviosos i crec honestament que aquell dia van complir el nostre deure amb la societat i amb la nostra professió
A continuació os faré un relat d'algunes vivències i de les sensacions vívides pels bombers a primera línia de foc
A la arribada anaven tan ràpid que ens van apropar tant al foc que els camions van començar a cremar-se per fora de la calor i tots van haver de fer marxa enrere a tota marxa per tal de no cremar-nos , he de dir que els camions literalment estaven cremant,els plàstics i la pintura.
Aquesta va ser una retirada obligada per les condicions tèrmica del ambient de foc, la primera impressió amb la vestia de foc va ser brutal, però una vegada recol·locats els camions a una distància més adient, mes suportable, doncs he de dir que la radiació de la calor era quasi insuportable i per mantenir aquesta posició als camions se'ls havia de tirar contínuament aigua al damunt per refredar-los. En aquestes condicions tan difícils van començar a desplegar mànegues i començar la desigual batalla amb aquella bèstia, el xaquetó de protecció apenes ens protegia de la calor, per sort no hi havia fum i no van patir el haver de treballar amb equip d'aire doncs la succió del dard de foc evitava l'acumulació de fums,durant la intervenció els bombers de la línia d'atac van haver de patir rebolcades per terra, tot per culpa de les fortes deflagracions que hi havia de tant en tant, això feia que l'onada expansiva de la deflagracions ens arrossegués pel terra un parell de vegades, no passava res ens aixecaven i amb més ganes tornaven a tirar aigua al foc, totes aquestes accions s'havien de fer amb la protecció d'un altre línia d'aigua havia de remullar-los per poder resistir la calor que feia. La calor que van patir va ser el veritable enemic amb el qual van haver de lluita, els camions cremaven, les soles de les botes es fonien, els xaquetons també fonien quant se deixava de mullar-los . En una paraula estaven treballant en l'infern i depenien només de l'aigua que ens refredava de la mànega del company.....després d'unes hores interminables va arribar la matinada i les condicions van millorar, a més amb la llum del dia arribava l'esperança d'aconseguir controlar-lo i també ens arribava el relleu.
A pesar d'estar mullats cansats i amb el xaquetó mig cremat estaven contents per fi podrien anar al parc a menjar alguna cosa,rentar-nos,descansar i poder saber alguna notícia de les nostres famílies.
Aquest descans ús ben asseguro que era merescut
La situació era molt delicada i a pesar de no saber, ben bé , el que s'havia de fer amb aquell monstre d'incendi, no van tindre por i van arribar en qüestió d'un parell de minuts a prop del foc van començar estirar les mànegues i tots fen una pinya van fer allò pel que estaven entrenats, apagar focs.
"El Guerrero del Fuego "
sergent JL Fau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada