Tot i que falta més d'una setmana per l'inici oficial de la Campanya Forestal de 2017 tots estem ja pensant en aquest nou període d'incertesa...
Ja va arribant "lo caloret" que poc a poc va eixugant el matollar i sotabosc que combinat amb d'altres factors ja han provocat els primers incendis de zones forestals i de matoll. Les tempestes de les últimes setmanes per una part ens donen un respir entre foc i foc, retardant l'entrada definitiva de la temperatura estival, però també ha produït algun llamp, que tot i ser més actius en les tempestes d'agost, ja ens han fet estar en alerta.
Sumem també que a les zones de conreu de cereal aquests es van eixugant i ja ens estampen de tons groguencs els camps de ponent. I quin goig que fan! Però any rera any la mecanitzaciò del camp ens provoca petits incendis que en cas de vent poden fer que se'ns escapi més del compte. És qüestió d'arribar-hi aviat i treballar de pressa.
Ja estem en temps de borrisol i incendis de ribera. Tot i la humitat, l'alta combustibilitat de la primera capa vegetal fa que puntualment tinguem intensitats importants amb algun que altre susto. Però cap d'aquests passa d'aquí. Per sort a la zona de ponent, un cop acaba el bosc de ribera comencen els conreus de regadiu, i com a molt es cremarà un quilòmetre de llarg de ribera i poca amplada, que s'atura com he dit als conreus (si no han estat abandonats, que son pocs).
El que es respira no és només això... comencem a tenir olor de fum a l'interior dels vehicles forestals, els auxiliars forestals ja han passat per Regió a presentar la documentació pels contractes d'estiu, el magatzem va traient el pols als llistats de forestalillos per recuperar la seva roba i tenir-la preparada el dia que se'ls convoca a la primera formació.
I aquí tenim les contradiccions de la casa, de bombers, del cos d'agents forestals, de la gent del camp, de la agent de ciutat, de la societat en general. Mai arribem a aquest punt amb la feina feta.
Continuem tenint un bosc de ribera protegit per l'agencia de l'aigua, que depèn del departament de Medi Ambient, no es pot tocar. És una zona plena d'arbres morts, vells, matolls immensos i espesos, que quan hi fa calor cremen fàcilment. Si hi sumem el borrisol que crema com si fos polvora, ja la tenim liada. I any rere any seguim sense poder-lo tocar. I no només això, sinó que hi ha una campanya per evitar els incendis de borrisol.
Algú entén alguna cosa? Tenim una ribera massa tupida, amb exemplars vells o morts, i quan arriba aquesta època que és quan la natura (que és molt sàvia) tira el borrisol, inflamable i per tant el moment de cremar de forma natural aquestes zones... va el "listo de turno" i tira un producte compactant per evitar les ignicions del borrissol.
Si tenim les 5 generacions d'incendis per causa de l'home, primer per l'abandonament rural i finalment per anar a viure al bosc, ara hem de sumar l'estupidesa humana, Fem més fortes les riberes dels rius i les zones amb xop, per tal que el matollar es faci més gran i d'aquí uns anys hi hagi una nova generació, els incendis de l'estupidesa. I mentres contractarem personal, llogarem helicòpters i farem més guàrdies a l'estiu. Em sembla que la conclusió podria ser que apaguem els incendis perquè l'any que ve hi hagi més bosc i més risc i així puguem contractar més mitjans...
3 comentaris:
Bones Alfons. Disculpa la meva desconeixença.
Voldria saber quina és la feina dels auxiliars forestals,ells també fan la mateixa feina que un bomber en incendis forestals? I quan no estan de servei ni tenen guardia fan vida laboral amb els BBFF(jugar a futbol,gimnàs...)?
Enhorabona per aquest magnífic bloc. I tant de bo poguem treballar junts en un futur.
Hola Alfons, ho pots dir mes alt pero mes clar imposible. El que as dit jo fa temps que ho vei al riu Muga, avui es el bosc Muga. Felicitats pel bloc!!
Respecte al primer comentari:
La feina entre el bomber i l'auxiliar forestal és diferent. La responsabilitat de la instal·lació és dels bombers, i als auxiliars forestals se'ls considera ajudants (Només en incendis de vegetació).
Això vol dir que son els que carreguen amb les motxil·les i les eines. Munten les mànegues però la llança la utilitza el bomber o el caporal. Les eines manuals les utlilitzem tots.
I la vida al parc és la normal de cada dia. Amb forestals i sense.
A Lleida per exemple utilitzen un menjador al costat, per tal de distribuir millor es espais (podem ser més de 20 persones i no hi cabem tots al mateix espai). I acostumen a menjar una estona abans. És una qüestió d'organització interna. Evidentment també hi ha qui no porta el "dinar" de casa i per tant s'apunta a la comunitat del torn, però sempre és un risc, ja que més d'un dia es quedarien sense dinar (pels serveis eh).
Totes les dependències son de lliure accés, només faltaria.
Publica un comentari a l'entrada