dilluns, 18 d’abril de 2016

Manteniments i renovacions de parcs de bombers

Fa dies que no us parlo de cap gran servei ni de cap gran daltabaix a la casa... be, no és que no passin coses, simplement és que no vull ser repetitiu ni vull fer sang de coses que tampoc valen tant la pena.
enèssima vegada que s'embossen. Llastimós!
Si, tornem a tenir els lavabos embossats, però ja és la 4ª o 5ª vegada que succeeix i això en un parc reformat no hauria de ser. Però simplement faig el comentari ja que pel que sembla al parc de bombers de Reus estan que trinen perquè tenen el parc (crec tant antic com el de Lleida) fet un desastre. Reus el considero com el "meu" parc, allí vaig néixer com a bomber fa mes de 20 anys, i si no ha tingut cap renovació des de llavors, es que esta molt i molt malament.
Lleida, 2016
Recordo el final de l-antic parc de Mollerussa, un desastre, persianes que no tancaven, pudors, brutícia i deteriorament en tots els sentits, en el moral també. El trasllat al parc nou va ser com un alè de vida a aquells bombers que passàvem de masovers a urbanites d'un dia per l'altra. Parc nou, vol dir ganes renovades per la gent que treballa (i viu) en aquell parc.

Anys mes tard vaig viure el mateix al parc de Lleida. Aquí la cosa es va allargar i venia també de dinàmiques d'altra època. En realitzar-se una reforma al mateix espai on convivíem mes de 9 persones 24h, es van habilitar uns mòduls prefabricats, un entremig entre escola de primària i les casetes de les grans obres. Teniem de tot, dutxes i lavabos en condicions, vestidor net (tot i que era petit) i un menjador-cuina que pel que recordo era força funcional... El problema era les habitacions i la cotxera. Les habitacions eren en un altell junt a la cotxera i no donava masses problemes, excepte el dia de pluja o de molt fred (i això és la Lleida de la boira) on havies de córrer sota la pluja per anar al camió. També varem tenir una època de camions al carrer, situats estratègicament a l'esplanada.
Passadis de distribució interna... "no comment"
Tot i que va ser bastant còmode això no va deixar de ser un impàs (millorable) cap al que finalment es el meu parc actual de referència. Un parc reformat vol dir que per molt que hagis volgut modificar certs aspectes, molts altres te'ls has de menjar amb patates. En hem menjat en patates totes les parets mestres (que en son moltes), també l'estructura vella i en molts cops mancada de ferro i que en part es va menjar el pressupost (en lloc de posar coses es va haver de reforçar d'altres)... i tot això condiciona.
La part del gimnàs que pot suportar pes. El pis de dalt té pesos limitats. UPS!
Ara tenim parets de "pladur", al mateix menjador que ja teniem, una cuina també en el mateix lloc, una aula que ocupa mitja planta baixa i desocupada la major part del temps, un gimnàs en dues plantes que acaba sent un gimnàs i una mena de magatzem d'estris esportius. Els passadissos son els mateixos, interiors, obscurs i sense obertura a l'exterior. I el que es mes greu, segueixen havent els mateixes o pitjors problemes amb els serveis. La calefacció a tot drap, faci fred o calor, amb un sistema tant intel·ligent que no vol saber res de si tenim calor o molta calor. Unes dutxes fosques, humides, amb un sistema de ventilació que fa soroll i sempre tenim apagat, sense pressió d'aigua i manetes antibandàliques (de les que et tallen l'aigua cada pocs segons), urinaris embossats cada dos per tres ... i si a tot això li sumes que la crisi va portar a retallar les hores de neteja doncs hi ha caps de setmana que mes val anar no atansar-se al lavabo.

Els parcs s'han de renovar, fer el manteniment quan toca, repintar-los com a molt cada 10 anys, condicionar les il·luminacions (canvi de florescents, bombetes mes eficients, ...). Les despeses que comporta un nou edifici de bombers o una reforma integral com les que van comportar Mollerussa o Lleida son despeses impossibles d-assolir per una administració amb mes 100 parcs de bombers. 4 parcs nous per any vol dir que tenen una vida de 25, amb un desgast continu de 365 dies i 24h (per més de la meitat d'ells).
Manresa

Ara ja fem tard. Hi ha parcs com el de Reus, el de Figueres, el de Manresa, Granollers, el de ... (poseu el nom que vulgueu) que necessiten d'una renovació urgent. Per aquí la "casa" no es podrà escapar de realitzar unes despeses que increïblement ningú ha tingut la previsió de preveure econòmicament (una cosa que en termes de gestió econòmica es diu amortització). Ara s'han de trobar de forma urgent els recursos dineraris per a poder arreglar allò que el mateix servei s'ha encarregat de dinamitar. Els parcs de bombers han de ser llocs decents! Son llocs de vida no només pels que hi treballem sinó també per la gent del nostre voltant.
Granollers

Un parc com el de Lleida que era un exemple del que no havia de ser un parc de bombers, en poc mes de 5 anys s'ha convertit en un parc que en part també es orgull dels nostres mals gestors. Fa unes setmanes el director operatiu va felicitar al parc per totes les iniciatives que portava a terme (cursa de bombers, grups de rescat d'accidents, campionat estatal de futbol per bombers, col·laboracions amb l'AFANOC i moltes altres... un parc renovat comporta moltes coses positives pels seus bombers i per la societat que l'envolta.

Vull veure com s'inauguren els parcs de Reus, Figueres, Manresa... abans que em jubili i per això em queda mes de 15 anys. Ho veure?

Vols rebre els articles per correu? apunta't!