Deduccions i evidencies

Hi ha dies en els que no tens ganes de parlar de tot el grapat de desastres que gestiona (o que en realitat no gestiona) la casa, hi ha setmanes en que tens ganes de gaudir d'allò que has viscut d'una altra manera, simplement parlant de les coses que et passen en aquesta feina que per molts és passional i que després d'un grapat d'anys encara tenim coses per aprendre, aportar i compartir.

De fet, el més curiós de la setmana és que el passat dimecres vaig tenir la 3ª jormada de formació d'aquest any. En el mòdul forestal (ja faré un post d'aquí a uns dies, crec que s'ho mereix), varem coincidir alguns dels que compartim el torn D als parcs de Balaguer, Tàrrega, Cervera i Lleida, en total no arribavem a 20. Del torn de Lleida només erem 4, la resta ja l'havien acabat alguns dies abans. Sigui per la raó que sigui (la preparació de la cursa de bombers Lleida, canvis de guàrdia, o alguna festa) no haviem perdut cap tarda parlant de com havia anat el curs. Home, sempre hi ha opinions per tot, però pràcticament ningú n'ha parlat aquestos dies, imagino que hi havia altres coses que en general preocupaven més...

Ja tenim les abelles volant per la ciutat de Lleida i als seus habitants, com a bons urbanites, els preocupa que aquests petits animalons els piquin, així que anar a buscar aixams per parells és d'allò més habitual a l'abril i maig. En un d'aquests serveis, i portant l'arna dins el vehicle, es van escapar algunes abelles, així que ja tenim tema de conversa a tots els torns i els "brifings" del matí. Finalment, li hem tret rendiment a un remolt del parc i pel que sembla l'utilitzarem tant per portar-hi el material (una caixa amb els vestits i els estris) com les arnes, buides a l'anar i plenes al tornar. El que no tinc clar és què fer-ne un cop descarregades al parc. Si les deixem on sempre, els que preparen els concursos d'escarceració al final també hauran de marxar per cames...

I a més de les abelles també hem seguit comantant detalls del proper campionat de futbol7, que comença el 26, i que concentra més d'una trentena d'equips de l'estat espanyol. Una currada, molts companys hi estan dedicant moltes hores per a que tot surti be (http://bomberslleidaf7.com/ca/).

I si tornem al tema de cursos i formació, ja ha començat la formació al parc sobre el furgó de Punt de Trànsit. Oficialment, oficialment, el furgó no està a Lleida, però la formació ja la fem, i tothom diu que ens n'encarreguem nosaltres. No sé si serà bo o dolent, el que sí que crec és que donarà vidilla al parc. Per una banda dóna conversa i per altra aportarà serveis al parc, que tot i ser de carrer el que més serveis realitza a la regió, sí que he de reconèixer que s'ha baixat el nombre de serveis. Quan vaig arribar al parc rara era la nit en que no es sortia i més extrany també la guàrdia en que no hi havia cap servei. Doncs l'ultim any aquests ja no han estat fets puntuals.

Sempre, a mesura que s'apropa l'estiu augmenten els serveis a última hora de la nit, però serveis a partir de les dues de la matinada últimament no n'hi ha gaires. Espero que el furgó no canvïi aquesta dinàmica, però que durant el matí o la tarda s'activi serà d'allò més normal. La diferència és que seran serveis de llarga durada, i a  Lleida no hi estem massa acostumats. Aquest és un parc molt urbà, i els serveis no solen ser més llargs d'una hora (excepte els forestals, o els que fem a certa distància on part del temps és de desplaçament), però el Punt de Transit comportarà tornar al parc ja a l'endemà, alguns cops depent del relleu del torn entrant.

Be, torno al tema amb el que he començat, el curs forestal, concretament la jornada de dimecres passat, i és que al repartir els grups em van posar amb... el veterans! I en el grupet de 5 jo era el més jove. La veritat és que normalment sempre estem bastant barrejats, joves, no tant joves i veterans. Però que jo fós el més "jovenet" era com dir: noi, et fas gran, o també: és el que hi ha, ens hem anat envellint i tenim una colla de bombers amb molta experiència acumulada... Suposo que la realitat és un compendi dels dos teoremes. Per una banda començo a acumular anyets a la casa i a la vida i per altra que a la Regió de Lleida els relleus generacionals encara no han arribat. Tenim a tota la juventut escampada per les altres regions on és més senzill guanyar-hi plaça que no pas aquí.

Però l'experiència d'estar en un grup de bombers "granadets" em va resultar molt positiva, tots estavem motivats, tots teniem ganes d'aprendre, tots estavem atents a les explicacions i intentavem deduir i explorat els imputs per trobar la sol·lució a totes aquelles questions que se'ns presentaven. He de reconeixer que vaig acabar molt content, tant pel desenvolupament de la jornada com per comprovar que tots nosaltres (i parlo del grupet de 5) varem treure molt rendimient de les explicacions, deduccions i el treball comú.

Be, la setmana no m'ha donat per més. A d'altres els ha resultat més complexa, pel que semba el castell de cartes pel que es sosté aquest servei comença a desmoronar-se, la caixa dels trons l'ha estrenat el parc de Vilafranca...