gent admirable

Vull començar amb la transposició d'un whatsapp d'un company de torn que la nit de Cap d'Any va estar a la recerca del nen perdut a la zona del Pla de l'Estany.

Ahir no sols havia Bombers i Mossos buscant!
Va pujar molta gent que ja estava vestida per anar de festa i que en assabentar-se es van treure la corbata i van passar del raïm!
Tot per una bona causa.
Per mi va ser una nit màgica, veure mes de 100 persones que voluntàriament van decidir passar de la festa del canvi d'any i es van motivar per buscar un nen perdut.
Jo vaig saber que eren les 12 de la nit al sentir petards! No oblidaré mai, en lloc de raïm a les mans, tenia un mapa i un frontal! Ens mirem amb el company i fent un segon de pausa....silenci! Diem "bon any".....i continuem buscant i comentant l'estratègia del proper tram!
No començàvem bé l'any si no el trobàvem, teniem que trobar-lo, i teniem que trobar-so viu! Sense raïm i amb llàgrimes als ulls, us asseguro que va ser el desig de tots els que érem allí!
Serà una nit màgica o no, però al matí quan m'han dit "nen localitzat, està bé", la professionalitat se m'ha ensorrat per substituir-la per la humanitat! 
Sincerament se m'han escapat algunes llàgrimes, llàgrimes de tota una nit de tensió, d'impotència, els meus gossets descansaven però jo no, de ràbia al no entendre de per què tot i l'esforç i les hores d'entrenament acumulades no havíem trobat el rastre... [...]
En fi! ..., la resta d'emocions queden per mi! 
És un servei d'aquells que et marquen, i et marquen per sempre!
L'experiència d'un grapat de serveis fa que ja tinguem uns quants d'aquests serveis que marquen.

Us l'he posat per a que tasteu una mica les emocions que ens acompanyen durant els serveis més sensibles. De vegades podem semblar persones de ferro al veure/viure algunes situacions, 

però que en realitat quan les coses acaben be, ens omplen molt com a bombers i també com a persones. Aquella va ser la nit d'en Jordi, i sí, realment va acabar sent una nit màgica.

Però com que els serveis no venen sols, sinó que venen un darrera l'altra, us explicaré, intentant ser molt curós i procurant no ferir cap sensibilitat sobretot de la família, que està patint, la història que he pogut compartir aquests últims dies/setmanes amb la pèrdua/recerca d'un intern en un centre assistencial.

Després de fer el relleu als companys que havien treballat tota la jornada, el vespre del 23 de desembre vaig continuar amb les tasques de recerca d'aquest noi. La nit amunt i avall per alguns dels camins d'una zona que no m'és desconeguda (i també amb l'ajuda dels mapes del mòbil). Pel matí, cap a l'hora que ens havien dit, retornàvem al centre, sense resultat. Els altres companys tampoc. Una estona més tard arriba part de la família i se'ls veu la preocupació a la cara. Poc a poc, mentre espero el nostre relleu, el centre assistencial on érem comença a despertar, els treballadors arriben un darrera l'altra i molts em pregunten directament (molts els coneixia personalment) altres ho feien a algun dels companys que havien arribat una estona abans. No, no l'havíem trobat.

Un parell d'hores més tard he de tornar al centre, aquest cop vaig vestit de carrer, i puc veure com molta gent entre treballadors del centre, personal d'emergències (bombers, sanitaris, mossos...) i també voluntaris (amics, familiars) estan ja organitzats i continua la recerca. Reconec que no esperava trobar tanta gent. Era dia 24 de desembre i tot i la decoració de Nadal, la sensació que ens envoltava era de preocupació.

Per diumenge dia 3, després de la recerca i tenir mig país pendent del Jordi de 3 anys, s'organitza una nova batuda al voltant del centre. Els whatsapps de la gent del poble recorden la crida i les diferents colles i grups d'amics quedem per pujar a donar un cop de mà.

Diumenge a les 10 del matí hi havia unes 400 persones, alguns treballadors del centre (tenien festa aquell dia), altres veïns dels pobles del voltant i, fins i tot, gent vinguda d'Igualada! Potser el dramatisme de la pèrdua al bosc d'un nen petit la nit de Cap d'Any també ha ajudat, però és d'agrair i admirar que 400 persones, un diumenge de Nadal decideixin unir esforços per trobar una persona que necessita ajuda.

Aquest sí és l'esperit de Nadal.

La gent admirable la tenim, tant a dins com a fora. Deixem que l'esperit de Nadal ens envolti cada dia.