bombers de l'era digital?

Cada cop estem més condicionats per l'era digital. Fa un grapat d'anys, quan vaig fer la meva primera campanya forestal, ni hi havia ordinadors al parc, ni telèfons mòbils, ni tan sols podiem imaginar que algun dia hauria ordinadors en un parc de bombers...

Avui tot això és molt diferent. Tenim ordinador al parc (amb alguna limitació d'accés a algunes adreces), una impressora (que podria fer fotocòpies i scaner, però està capada), també un fax (de l'any de la catapun), ordinador i correu corporatiu de parc, a més de la connexió intranet amb informació dirigida de tot allò que la casa deixa que coneguem. A més també tenim emissores digitals de comunicació tant als vehicles com als portàtils que via ordinador permeten conèixer on hi ha cada vehicle/terminal en cada moment.

Fins i tot sense informàtica sembla que no es pugui fer un quadrant horari pel torn. I com que es fa per ordinador, tot son problemes, perquè hi ha dies "especials" en que cal tenir una mica de mà esquerra i escoltar les necessitats de cada torn, perquè a nivell de torn uns tenen fills, altres botiga, collita o alguna activitat cultural a realitzar i per tant entre nosaltres en ho acabem d'ajustar. Ara però, amb la fredor dels bites no hi ha res més inhumà que un quadrant horari automatitzat.

De tota manera, no és l'únic que depen de la traça d'un programador o un gestor d'una aplicació informàtica. Avui si un aparell no funciona et quedes sense el navegador del camió (que cada dia en queden menys) o sense el dosificador electrònic de l'escuma, o el comandament digital de les revolucions de la bomba d'aigua d'algun dels camions.

Fa alguns anys, quan estava per la regió de Tarragona podies agafar un bomber (i bon mecànic) acompanyat d'alguns bombers veterans i et muntaves un taller a Valls on acabaven reparant la majora de vehicles de la regió. Avui, necessites que t'enviïn un enginyer de Madrid o d'Alemanya per tal de trobar l'avaria que indica un llum vermell del taulell del camió-escala o d'un canvi automàtic que no hi ha manera que funcioni correctament.

No, no estic en contra de la tecnologia! Ni molt menys. L'ultima guàrdia em van dir que era el bomber més connectat del parc... tampoc tant. El que crec és que hem de fer que la tecnologia sigui humana i també que sigui àgil. Avui tenim gran part dels bombers que saben utilitzar un smartphone, però la tauleta del camió sembla dissenyada per a astronautes i tecnologia de 1950. Els quadrants horaris es fan informàticament sense saber quins condicionants utilitza el programari per posar o treure un ajust horari d'una setmana o d'una altra.

Segurament com hi ha tants condicionants, tants varems i també tantes portes obertes (que alguna caldria tancar) un programa com l'EOLIA que des de fa 5 anys calcula i calcula (i només calcula no sabem què) i no veu la llum.

cap quadrat

Curiosament com més ordinadors, més programes, més aplicacions i correus més complicat ens ho fan. Cal omplir papers (en paper) per una festa, i enviar-los per fax. Algú en traurà còpia i guardarà en un calaix. Cal aportar justificants mèdics, d'hospitalització, de defunció, llibres de família i també de votació, això si, acompanyats del corresponent paper de sol·licitud. Burocràcia.

Pel matí, cal esperar la trucada de control de regió per confirmar la gent que està de guàrdia. Segur que hi ha mil maneres raonables per no haver de fer perdre el temps a la gent, sobretot quan ells tenen lector d'empremta digital. Si has generat una hora extra, has d'imprimir el paper i signar-lo, no sigui que l'ordinador ho hagi fet malament (però si l'he tret d'allí!).

Per sort altres coses no son tant absurdes. La revisió mèdica la demanem per mail (i em truquen 6 mesos després i trobem un dia que vagi be a tots), o la neteja del vestit d'intervenció.

Al final acabarem com en aquest video.... que l'únic paper imprescindible faltarà.